Jordi Costa, entrenador del Patí Vilanova, descompta les hores per al debut dels verds a Nacional Catalana. El club va renovar-li la confiança, a pesar de no haver pogut redreçar el rumb de l’equip el curs passat en la lluita per la permanència a l’OK Lliga Plata. Ara afronta el nou curs amb prudència, però amb molta il·lusió. L’estrena del Patí és aquest dissabte (20.00 h) a Les Casernes contra el Capellades.
–L’equip ha anat clarament de menys a més en la pretemporada.
–Era el que esperava. L’equip ha anat creixent en joc, en intensitat i en físic. A més, en defensa cada cop hem estat més competitius. Ara falta saber si el ritme que portem és l’adequat per a la categoria, ja que no hem jugat contra equips de Nacional Catalana.
–Esteu preparats per al debut a la Lliga?
–Com a entrenador que sóc, m’agradaria tenir més temps per acabar d’engreixar la maquinària. Ara bé, crec que arribem bé al primer partit perquè els jugadors estan amb confiança, ja que han vist que han anat progressant. Ara tenen ganes de plasmar-ho a la competició.
–Què heu de millorar?
–Tenir més fluïdesa i assolir més automatismes. Cal que tots els jugadors assumeixin el seu rol. Això ens donarà més control, més dinamisme i més descontrol en el rival. Busquem un joc de molta possessió i posicional per buscar el caos en l’adversari.
–Com és la Nacional Catalana? Vas ser-hi amb l’Olot arribant a liderar la taula.
–Ja ho he dit més d’un cop, és una categoria molt dura. Es corre molt. Segurament es practica un hoquei menys tècnic que a OK Lliga Plata i l’error no es penalitza tant, però hi ha pocs espais i molts contracops. A nosaltres no ens interessen partits trencats. Preferim rivals amb bon tracte amb la bola, tot i que t’exigeixen més físicament.
–Vergés i Querol, per l’experiència que acumulen, han de ser vitals en la lectura dels partits.
–Sí, han d’entendre quan la bola ha d’anar més ràpida o més lenta. Confio en tota la plantilla, però ells dos ens han de donar aquest plus.
–La temporada és llarguíssima, dura fins al juny.
–Sí. Està dividida en tres competicions, primera fase, segona fase i play-off o play–out. A Nacional Catalana, si mires els resultats a curt termini, et pots posar nerviós. Així doncs, s’ha de fer una visió global atenent sempre a l’esperit competitiu de l’equip, que no pot faltar. L’objectiu ha de ser buscar el play-off d’ascens. És realment quan has d’estar bé.
–Voleu pujar?
–A veure, només puja un. I hi ha plantilles molt bones, jugadors que cobren i filials amb molta fam. Hem de ser prudents. El primer propòsit és guanyar aquest dissabte. Amb una Lliga tan llarga dir que hem de pujar és posar-nos una pressió excessiva.
–La millor versió del Patí Vilanova en la pretemporada es va veure contra el Tordera.
–Sens dubte. Vam veure un Patí molt competitiu. De la resta de partits, el més fluix va ser el de la pista del Congrés, però ens va servir per obrir els ulls i veure què havíem de millorar. Contra el Sant Ramon, en el darrer assaig, vam poder comprovar que l’evolució de l’equip ha estat bona comparant-lo amb l’altre partit contra un altre Primera Catalana, el del Cubelles.
–L’amistós contra el Calafell va ser un bon entrenament.
–I tant. Ens vam aplicar molt en defensa. Vam veure que havíem de millorar físicament. Vam aguantar prou bé els primers 18 minuts. Després es va imposar la lògica.
–Quina enveja veure el potencial del Calafell. En la primera dècada dels 2000 el Patí tenia un nivell similar.
–Sí, fa uns anys era al revés, però ara no tenen res a veure els pressupostos dels dos clubs.
–Quins són els equips a tenir en compte a la Lliga?
–El Capellades, el Ripoll, el GEIEG, l’Alpicat B… Els filials són una mica una incògnita. Veurem. De moment, rebem un Capellades molt físic.
–Fer-vos forts a casa us ajudaria molt.
–Sí, hem d’intentar fer bo el factor Casernes. És important que l’afició vingui al pavelló. Cal posar a prova els equips de Nacional Catalana, que segurament no estan acostumats a l’ambient que es viu a la nostra pista.
