Agus Isabel ha decidit parar. Ahir el Vilanova va anunciar la renúncia del tècnic a renovar. Avui el míster parla per a elPrimer.cat.
“Ha estat una decisió molt meditada i pensada. Fins a l’últim dia ho he valorat tot. Cinc temporades al Vilanova és temps. La veritat és que em noto una mica mancat d’energia”, apunta.
Segons Agus, “el cor em deia una cosa, però el cap una altra i necessitava parar. M’he buidat. Quan t’impliques molt en un projecte, et desgastes”.
Agus no oblida la seva arribada, amb l’equip a Segona Catalana l’estiu de 2017.
“Quan vaig entrar, havíem de fer un equip nou. No va ser senzill, però de mica en mica vam anar configurant plantilles competitives que hem intentat millorar any rere any”, assenyala.
“La fórmula era apostar per gent de casa o propera i en la mesura que es pogués optar per algun jugador que vingués de més lluny per apujar el nivell. Haig d’agrair al president Laffitte la confiança que m’ha donat aquestes cinc temporades. El gruix dels jugadors han respost molt bé i estic content del rendiment assolit”, continua.
En el rerefons de la decisió d’Agus també està la situació econòmica del club per l’elevat deute amb la Seguretat Social heretat d’anys enrere.
Veure més a prop la Tercera Divisió –l’equip ha lluitat a la zona alta de Primera Catalana en les dues últimes temporades– ha obert els interrogants sobre quin ha de ser el futur del club si es decideix afrontar el deute.
La junta de Laffitte, per ara, ha preferit no obrir aquesta carpeta.
“Aquesta qüestió em preocupa com a soci i com a entrenador. Em genera neguit. A veure si es pot utilitzar aquest primer pas meu per fer una fotografia del moment actual del Vilanova. Toca afrontar-ho tant des del club com des de l’Ajuntament. No hem d’amagar la realitat. S’ha de veure quina és la millor via per solucionar-ho”, afirma.
Agus és partidari “de fer força entre tots i acompanyar la decisió que prengui la junta directiva”.
De cara al futur immediat, Agus es planteja un any sabàtic, allunyat dels vestidors, però “veient futbol i continuar formant-me”.
