El barceloní Albert Querol és un dels puntals ofensius del Patí Vilanova. El tècnic Jordi Costa li havia reservat un rol preeminent en la plantilla i el jugador l’està assumint. Va trigar dues jornades a fer el primer gol oficial amb la samarreta del Patí, però ara en duu sis en els últims cinc partits. Querol, de 28 anys, aporta determinació a l’àrea i experiència, la que va acumular a OK Lliga amb l’Igualada i el Palafrugell i a França, on va estar quatre anys tot proclamant-se campió de la Lliga i de la Supercopa amb el Saint-Omer. Segon a la taula, el Vilanova visita aquest dissabte (19.55 h) el Capellades en el primer partit de la segona volta.
–Et va costar fer el primer gol, però ara tens afinada la punteria.
–Això va com va. L’important és tenir les ocasions. Si arribes al final del partit sense rematar sí que és per pensar-hi, però en cap cas va ser així. L’important és disposar d’arribades.
–L’equip, en general, també s’ha anat entonant de cara al gol i dissabte li’n vau fer cinc al Sant Cugat.
–Penso que ja feia uns partits que estàvem prou bé, però
ens faltava efectivitat. Amb el sistema de joc del Jordi i les nostres característiques fa que tinguem molta arribada.
–Aquest és el camí, ser constants.
–A poc a poc van entrant. A més, segurament tenim el millor porter de la Lliga i físicament també estem creixent. Tot ajuda. La conjunció entre tots i l’experiència dels que portem més anys jugant són dos factors més a tenir en compte.
–Què us falta per acabar d’engreixar la maquinària?
–Crec que podem jugar millor. Quan encara ens coneguem més com a grup dins la pista pujarem un altre esglaó. Això i saber què demana un partit en cada moment. Físicament cada cop anem a més. Ens falten polir temes més tècnics i tàctics i que cadascú de nosaltres arribi a la millor versió.
–No cal tenir pressa. La Lliga a Nacional Catalana és molt llarga.
–Sí. Estar molt bé ara novembre serveix de poc. Serà a partir del febrer-març quan hem d’estar al millor nivell. És obvi que és millor anar avançant amb bons resultats, però el marge de creixement que tenim ens ha de fer arribar als moments clau amb un to òptim en tots els aspectes.
–El primer objectiu és passar a la següent fase dins dels quatre primers i teniu el cinquè ja a cinc punts amb la primera volta acabada.
–Mira, m’he llegit el pla de competició més d’un cop i és una mica embolicat (somriu). Jo miro el partit que ens toca cada setmana pensant en això, en estar primer entre els quatre primers.
–Què us demana Jordi Costa?
–El míster ens atorga certa llibertat dins d’un sistema definit. Tenim un esquema molt marcat. Saps on estan situats els teus companys. I això fa que sempre tinguis opcions de passada a la vegada que disposes d’espais per explotar les virtuts pròpies. Al final, tria el jugador.
–Què et va portar al Patí Vilanova? Estaves jugant a OK Lliga Plata amb l’Espanyol.
–Vaig tenir l’opció d’anar a Portugal, però no va sortir. Sabia que a Vilanova es respira hoquei. Tenia clar que volia jugar en un lloc així, amb seguiment mediàtic i de l’afició. Sé que el club fa anys que ho està passant malament. No estava clara la categoria, però em va convèncer la manera de jugar que volia aplicar el míster i l’equip que s’estava fent.
–S’estan complint les teves expectatives?
–Sí, al cent per cent. Al pavelló de Les Casernes m’he trobat tot allò que m’esperava. A partir d’aquí, el jugador ha de cuidar-se i estar bé físicament per rendir al màxim.
–L’última. Vas penjar a Instagram una conversa amb Rafa Barea, l’encarregat de material, durant el partit de dissabte passat. Què et va dir?
–Quan em va cridar, em pensava que em diria alguna cosa de la roba o de l’estic, però no. El ‘tio’ va i em diu que estigui atent als refusos. I pam, poc després va quedar una bola solta i vaig marcar. Em va sorprendre que s’hagués fixat en temes tècnics. Ho vaig voler compartir perquè em va semblar molt simpàtic i revelador que està pendent del joc.
–Amb els anys que porta al club, uns quants partits d’hoquei ha vist l’home.
–I tant, i s’hi fixa (somriu).
