L’anunci de la Generalitat de poder trencar el confinament municipal per anar a mítings polítics arran de les eleccions del 14 de febrer ha provocat la lògica reacció de diferents sectors. La indignació s’ha fet palesa en molts col·lectius, i amb raó.
El teixit esportiu és un dels grans damnificats per la crisi del coronavirus i fa mesos que demana la flexibilització de les mesures restrictives, però no aconsegueix res.
I ara resulta que podrem sortir de la nostra població per escoltar els polítics de torn, però, en canvi, els esportistes continuaran sense poder moure’s de cada municipi per, almenys, anar a entrenar.
El confinament municipal ha obligat molts clubs a suspendre les sessions preparatòries. Ahir ho explicaven a elPrimer.cat els entrenadors de futbol del Ribes, de l’Atlètic Vilanova i de la Penya Jove de les Roquetes, tres dels quatre equips garrafencs del grup 12 de Tercera Catalana.
La classe política va a la seva. Des del Govern s’emparen en què cal garantir el dret a la participació política perquè és un dret fonamental, però ara no toca tenint en compte el context de pandèmia. Només es tracta de tenir coherència i empatia amb els sectors més afectats per aquesta crisi. No m’estranya que cada cop més, la població cregui menys en els polítics.
