El vilanoví Albert Guíluz Domènech, corredor de la Unió Ciclista Vilanova, va tancar divendres passat la primera participació en la duríssima Titan Desert. Ho va fer en la sisena posició de la categoria ‘Adventure‘ amb tres tercers llocs en les sis etapes disputades.
El recorregut total de la prova va ser de 600 quilòmetres amb 7.000 metres de desnivell positiu pel Marroc. El pas de la carrera pel desert va ser el més exigent per a Guíluz.
“A partir de la tercera etapa, la sorra va ser protagonista. La calor i les dunes et complicaven la vida. Havies de canviar la pressió de les rodes i portar-les gairebé desinflades. Vaig cometre errors de novell. Vaig anar aprenent sobre la marxa”, afirma el vilanoví.
Les temperatures van ser molt altes. “Hi va haver dies amb 47 i 50 graus. Se’m feien molt llargs. Beus molt, però per moments tens la sensació que aquella aigua no va enlloc”, explica.
En la categoria ‘Adventure‘, els ciclistes s’havien d’adaptar a les condicions. El primer dia tenien a la seva disposició una caixa de metall de 37 centímetres d’ample, 29 centímetres d’alt i 53 centímetres de llarg on havien de posar tot el material necessari per als sis dies de carrera: roba, recanvis mecànics, higiene personal, barretes energètiques, sac de dormir…
“Aquesta caixa era l’únic que l’organització ens transportava de campament en campament. A més, nosaltres no podíem fer ús d’assistència mecànica ni de fisioteràpia. I no dormíem en matalassos. Descansàvem en unes haimes per als corredors de la categoria amb allò que havíem previst, en el meu cas una estoreta i el sac de dormir”, indica Guíluz.
El vilanoví va quedar tercer en la primera, la tercera i la sisena etapa. “Vaig anar a la Titan Desert a fer-ho el millor possible. En els dos primers dies em vaig trobar bé. Van ser traçats per l’Atlas, amb un terreny muntanyós, més semblant al Garraf”, exposa.
En la tercera etapa, la prova va entrar al desert. “Em vaig esprémer al màxim i vaig acabar fatal. En una revisió em van diagnosticar hipoglucèmia. Em faltava sucre i em sentia molt fatigat. Em van donar sèrum, però ho vaig pagar en les dues etapes següents. En el sisè i últim dia, ja estava recuperat i vaig fer el tercer podi”, assenyala Guíluz.
El ciclista de la capital del Garraf, tot i el patiment, va marxar encantat amb l’aventura.
“Vaig competir amb dos bitxos com Òscar Pujol i Selu Gómez, els que em van acompanyar en els podis i que van ocupar els dos primers llocs de la General. També hi eren Indurain i Olano, que participaven en la categoria genèrica. M’emporto molts aprenentatges. Tinc ganes de tornar-hi per fer-ho millor”, conclou.
