Search
Close this search box.

Carles Martorell, de Sitges al món amb el futbol base com a gran passió

Kazakhstan, Azerbaidjan i ara el Qatar, entre els seus destins

Carles Martorell, amb dos dirigents de l'Al-Rayyan, el seu actual club // TWITTER CARLES MARTORELL

“Sempre havia dit que jugava per aprendre a entrenar. Sabia de les meves limitacions. Tenia clar que, si volia entrar en el futbol professional, havia de ser com a míster”. Qui parla en aquests termes és Carles Martorell, un entrenador sitgetà de 47 anys que viu allunyat de la seva vila per buscar-se la vida a l’estranger.

La passió pel futbol li ve de família. El seu pare és Domènec Martorell i Sastre, fill del primer president de la història del Vilanova i jugador de l’equip fundador del club. “Sempre ha estat un dels meus referents. Quan em corregia l’escoltava i n’aprenia”, confessa. També té un record inesborrable de Joan Escoda per haver coincidit amb ell a la Blanca Subur, on es va formar. “Va ser un avançat. Ara tothom parla del 4-3-3, però ell ja el duia a la pràctica”, rememora.

Quan Carles Martorell militava al Prat, a Primera Catalana, va patir una greu lesió de genoll que va obligar-lo a penjar les botes de manera prematura. “Tenia 24 o 25 anys, però ja feia temps que m’estava traient titulacions per fer d’entrenador. Sabia que m’hi volia dedicar”, comenta.

Des que va deixar de jugar, va enriquir-se professionalment amb diverses experiències com a tècnic a prop de casa. Va passar per la Blanca Subur, el Suburense, el Ribes, la Fundació Vilanova i selecció catalana sub-12. I a partir de l’any 2012 va decidir fer les maletes.


Primer va fer parada a Azerbaidjan, on va dirigir el Lankaran FC, un equip professional de la Primera Divisió del país. A partir del març de 2013 va recórrer països africans, asiàtics i de Centreamèrica buscant nous talents per a l’Acadèmia Aspire Football Dreams, i el desembre de 2014 va fer-se càrrec de la selecció sub-17 de Kazakhstan i va crear la primera acadèmia de la Federació d’aquell país.

Des de novembre de 2016 és al Qatar, on treballa per a l’Al-Rayyan, un dels clubs amb més solera del país. Hi va arribar el novembre d’aquell any com a director tècnic del planter del club i ara exerceix d’entrenador de l’equip sub-18 i com a responsable de metodologia. Carles Martorell té el títol UEFA-Pro, el màxim en el món dels entrenadors. Està establert a Doha, la capital qatariana.

“El que més m’agrada és el futbol base. En un primer equip acabes sent un gestor de grup. Al Qatar he trobat l’oportunitat de dedicar-me professionalment a treballar amb el planter. En molts països has de combinar-ho amb alguna altra feina. Aquí, no” assenyala.

L’experiència que l’entrenador sitgetà està vivint al Qatar li ha permès viure l’evolució del futbol al país que acollirà el Mundial 2022. “Aquí volen ser cada cop més competitius. Ja fa moltes temporades que exporten entrenadors estrangers. La selecció nacional és la campiona d’Àsia i la dirigeix Félix Sánchez, un català. Qui la vulgui veure jugar, podrà fer-ho seguint el grup A europeu de classificació per a la Copa del Món. Hi ha estat convidada per continuar guanyant experiència”, manifesta.


El sitgetà, treballant a la Ciutat Esportiva de l’Al-Rayyan // TWITTER CARLES MARTORELL

Segons Carles Martorell, “l’arribada al Qatar de l’exblaugrana Xavi també ha significat un impuls per al futbol del país. Mentre va jugar, va deixar constància de la seva classe i ara com a míster també està transmetent la filosofia que tenia com a futbolista. Veurem si torna al Barça després de les eleccions”.

L’Al-Sadd és l’equip que va acollir Xavi el 2015. Ara n’és l’entrenador i lidera la Lliga qatariana. Ahir es va enfrontar a l’Al-Rayyan, el club pel qual treballa Carles Martorell. “Aquí és com un Barça-Madrid, ja que són dos dels equips amb més prestigi de la Lliga”, assenyala el sitgetà.

Va guanyar (0-1) l’Al-Sadd de Xavi, tot i que en la banqueta de l’Al-Rayyan va debutar un altre exblaugrana, Laurent Blanc. El francès ha de reflotar l’equip, instal·lat a la zona mitjana de la taula.

La pandèmia també s’ha fet notar econòmicament al Qatar. “Hem patit una baixada de salaris”, revela Carles Martorell. “Fins a l’agost vivia aquí amb la dona i les meves dues filles. Ara elles tornen a estar Sitges. Les trobo a faltar, és clar, però amb les noves tecnologies tenim contacte permanent”, continua.

Quant a la gestió de la crisi sanitària, el sitgetà indica que “aquí han estat molt estrictes. Ens van confinar a mitjan mes de març i ara tenim certa normalitat, tot i que la mascareta continua sent obligatòria. Tenim una aplicació al mòbil que indica si estem infectats, en quarantena o nets i segons això podem moure’ns i entrar als llocs”, conclou.


Carles Martorell, donant instruccions a la gespa // TWITTER CARLES MARTORELL

Comparteix la notícia