De col·leccionar decepcions a la incapacitat de reaccionar en tota la Lliga

Anàlisi de la pobra temporada del Patí Vilanova fins al descens
Les decepcions estan marcant la temporada del Patí // G.M.CH.

El Patí Vilanova jugarà la temporada que ve a Nacional Catalana. Ho farà després de vuit temporades seguides a Primera Nacional (OK Lliga Plata).

Els verds ja feia anys que flirtejaven amb el descens. Aquest cop, tot i la il·lusió del principi de curs, amb una plantilla que, en principi, millorava l’anterior, no han pogut evitar caure al precipici faltant quatre jornades per al final.

El club continua en època de vaques magres. Econòmicament, ha deixat enrere deutes passats i està net, però esportivament va a la baixa.

Des del descens de l’OK Lliga en aquella temporada dels 0 punts –curs 2013/2014–, el Patí no aixeca el cap. Aquesta temporada un grapat de factors han confirmat la davallada de l’equip:

EL GRUP DE LA MORT

Quan a l’estiu es va conèixer la composició dels dos grups de l’OK Lliga Plata, tothom va coincidir a dir que el Patí va caure en el més difícil. Medrano, el tècnic que va confeccionar la plantilla, va ser el primer a admetre-ho a l’agost.

“Ens havíem marcat l’objectiu de no passar angoixes, però amb el grup que ens ha tocat, no ens estalviarem patir. Ara bé, no només patirem nosaltres. Aquí patirà tothom. Penso que no hi ha equips ni descaradament superiors ni descaradament inferiors als altres”, va manifestar.

Econòmicament, el grup sud era millor perquè només contemplava dos desplaçaments fora de Catalunya, però esportivament la Lliga amagava múltiples dificultats. El Patí no les ha pogut superar.


Els desencisos acompanyen l’equip des de la primera jornada // G.M.CH.

L’ACUMULACIÓ DE DECEPCIONS

Nedar per morir a la sorra. Així han estat molts dels partits del Patí Vilanova.

En les cinc primeres jornades, l’equip va patir tres derrotes per la mínima (3-4 contra el Barça, 4-5 contra el Sant Cugat i 5-6 contra el Vilafranca) i un empat (5-5 a Sant Just després de començar guanyant per 0-3), a banda de caure per 6-4 a Alpicat.

Veure’s tan a prop dels rivals i tutejar-los sense a penes obtenir rèdit va generar una sensació de frustració que va anar minant la confiança de l’equip. Cada derrota era com una gota malaia. El Patí acumulava decepcions partit rere partit i ja no va poder canviar la inèrcia.

El primer a veure’s incapaç de variar la dinàmica va ser el tècnic Medrano, que va dimitir a mitjan mes de desembre després de l’empat a zero contra el cuer Raspeig a Les Casernes. L’equip i l’entrenador ja oferien clars símptomes d’esgotament. I no hi ha hagut capacitat de reacció.

MASSA CONCESSIONS PRÒPIES

El Patí Vilanova no ha eliminat els errors evitables en tota la Lliga. Ha donat massa facilitats (errades de marcatge, pèrdues de bola letals, manca de concentració quan fas un gol) i els equips rivals se n’han aprofitat.

Quan un equip no pot corregir aquesta mancança, difícilment pot remuntar el vol.

Ni Medrano ni Jordi Costa no han pogut donar a l’equip la consistència necessària per sobreviure.

Les estadístiques són contundents: només cinc punts de 27 possibles amb Medrano i un de sol també en nou partits amb Costa. I ara que a l’equip li ve la part menys dura del calendari de la segona volta, ja està descendit.


El Patí Vilanova ha patit molt en defensa // @HOCKEY_GRAFIAS

ELS GOLS ENCAIXATS

Una conseqüència lògica de les concessions ofertes són els gols rebuts. Tot i tenir un bon porter com Pol Ferrer, el Patí Vilanova és el segon equip més golejat de la Lliga, només superat pel cuer Raspeig.

Els verds porten encaixades 92 dianes en 18 partits, el que representa una mitjana de 5,1 per jornada.

La temporada passada, quan Medrano va agafar el Patí, l’equip es va salvar perquè va posar el cadenat al darrere. En els 11 partits amb el tècnic calafellenc, els verds van rebre una mitjana de 3,09 gols per partit.

La diferència amb aquest curs és substancial. Però ni el mateix Medrano, amant dels blocs compactes, va poder recuperar el bon to defensiu.

LA LESIÓ DE GERARD VERGÉS

Gerard Vergés és un dels puntals de l’equip i va començar la temporada anotant quatre gols en tres partits.

Ara bé, en la quarta jornada es va trencar el dit gros de la mà dreta i va haver d’estar-se fins a quatre mesos de baixa.

Sense ell, el Patí va perdre pausa, visió de joc i experiència durant moltes jornades.


Els gols de Jose López i de David Lecha, una de les poques bones notícies del curs // G.M.CH.

LA DEPENDÈNCIA EN JOSE LÓPEZ I DAVID LECHA

El Patí Vilanova baixarà tenint dos jugadors entre els 15 màxims golejadors de la competició. Són Jose López i David Lecha, que porten 17 gols cadascú. Les 34 dianes que han fet entre tots dos representen el 64% de les 53 que ha fet l’equip en 18 jornades.

Per darrere de López i Lecha està Nacho Garrido amb vuit gols. L’equip ha trobat a faltar una classe mitjana que hagués aportat més encert de cara a les porteries rivals.

SENSE FITXATGES

L’únic canvi que hi ha hagut en l’equip des que va començar la Lliga va ser el de l’entrenador, forçat per la renúncia de Medrano.

El club no ha portat cap reforç per incrementar el nivell de la plantilla. A partir dels pocs recursos amb els quals s’està treballant en les últimes campanyes, la filosofia era la de fitxar algú si millorava el grup. Al final, no ha arribat ningú, ni tan sols després de la marxa de Masoni.

Etiquetes:

PUBLICITAT

Comparteix la notícia