El trail running és una pràctica esportiva que consisteix a córrer en plena naturalesa. En els últims anys ha tingut un ‘boom’. A Vilanova i la Geltrú hi ha un grup d’apassionades i apassionats d’aquesta especialitat que formen el Club Esportiu Deporunners, fundat l’any 2017.
L’integren uns 160 socis de diferents edats. El bon rotllo que desprenen és la fórmula màgica per afrontar les tirades llargues o els entrenaments més tècnics per aconseguir els millors pics de forma de cada temporada. El Deporunners és molt més que un club de trail a la comarca del Garraf.
L’ideòleg del Deporunners va ser Pau Jasanada, que exercia d’organitzador de la Cursa dels Colls. La seva inquietud era crear un club de trail potent al Garraf. Braç a braç amb ell en la prova vilanovina hi treballava Joel Valldosera, un altre dels iniciadors del projecte.
“Quan en Pau m’ho va comentar, vaig pensar que era una gran idea, però també era conscient que requeria molta feina. El primer que vam fer va ser contactar amb gent de Sant Pere de Ribes i de Cubelles. Volíem donar un àmbit comarcal al club. Fer aquest pas va ser important per arribar a més gent”, recorda Valldosera. D’aquesta manera, van donar protagonisme en el projecte als ribetans ‘Gorgo’ Góngora i Josep Morales, un bon especialista en trail, i al cubellenc Jorge Mato.
La llavor estava llançada, però calia escampar-la. Aleshores van entrar en joc les xarxes socials. A través d’aquest altaveu van emplaçar els interessats a unir-se al club a presentar-se un dia concret a l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova. “Van venir entre 15 i 20 persones. I allà va començar tot”, assenyala Valldosera.
El nom del club
Triar el nom del club era bàsic per avançar en el projecte. “No ens convencia cap, però vam decantar-nos per Deporunners perquè ja l’utilitzaven en Gorgo i en Morales per a una revista digital de trail que estaven tirant endavant. Partint d’aquest nom ja no ho fèiem des de zero. Amb el temps cada cop ens agrada més i el prefix ‘Depo‘ acompanya tot allò que muntem: ‘depoentrenos‘, ‘depopremis‘, ‘depostage‘…”, explica Valldosera. Ell va ser el vicepresident de la primera junta, encapçalada per Pau Jasanada i composta també pels ja citats Gorgo, Morales i Mato, i per Àlex Montañés i Jordi Sánchez.
El club ja estava en marxa. Segons Valldosera, “vam partir de tres objectius principals: donar als integrants del Deporunners un sentiment de pertinença a un grup per poder fer entrenaments plegats, organitzar-nos logísticament per anar a les curses junts tot fomentant el vessant més social, i crear una escola de trail per a nens”.
En tres anys, estan en el bon camí. Veure grups de Deporunners exercitant-se per diferents indrets del Garraf és habitual i presenciar un desembarcament de gent del club en curses lluny del Garraf (Vall de Ribes i Benasc, per exemple), també. A més, l’escola per a nens funciona. Una de les entrenadores és Gisela Carrión, la ribetana doble campiona d’Espanya del Quilòmetre Vertical.
El Deporunners també es bolca en organitzar curses, com la dels Colls, i en accions solidàries. Durant el confinament, a través de les sòcies Marta Ribé i Àstrid Pamplona, el club va involucrar-se en el muntatge de la cursa a casa #GuanyemCorrent, que va recaptar uns 6.000 euros per a l’Economat de Vilanova i la Geltrú.
Entrenaments, curses, estades, lliguetes…
L’actual president del Deporunners és Xavi Casanovas, que ha trobat en el trail la millor manera de continuar fent esport. “La clau de l’èxit del club és el bon rotllo que tenim entre tots. Organitzem entrenaments, estades, sopars i, fins i tot, lliguetes entre nosaltres. Hi ha ‘piques’ per guanyar-les. Qui més qui menys fa càbales per veure quina cursa i quina distància l’interessa córrer per aconseguir els punts necessaris per quedar primer”, apunta el president. Ho corrobora Guisla Tubau, la secretaria del club i també runner. “Entre tots ens motivem per participar en curses i millorar”, apunta.
Tubau, juntament amb Jazmin Viviani, que fa de tresorera, són la quota femenina de l’actual junta, que completen Josep Morales, Gorgo, Àlex Márquez, Àlex Montañés i Joel Valldosera.
Dels 160 socis de Deporunners hi ha corredores i corredors de diferents nivells. “El que fem és adaptar els entrenaments per grups segons les característiques de cadascú”, indica Valldosera. Normalment les sessions preparatòries són un cop per setmana. Durant l’any les organitzen des de la junta, però a l’estiu agafen la batuta els socis i es finalitzen amb una mena de tercer temps, com en el rugbi. És el moment ‘recovery‘ com els agrada dir-ho als Deporunners i implica fer unes cervesetes, improvisar un sopar i banyar-se en una piscina o a la platja.
Els entrenaments de l’hivern són, habitualment, a les pistes d’atletisme i quan s’allarga el dia surten a l’exterior, que és el que més agrada a la majoria. Amb la pandèmia, aquest 2020 està sent atípic i molts dels Deporunners s’han passat a la bici. Ara frisen per tornar a la normalitat total i recuperar les rutines setmanals en grup.
