Dol al CF Cubelles per la mort de l’expresident Francisco Parra Panduro

Va comandar l'entitat durant vuit anys molt difícils
Francisco Parra Panduro, al pati andalús de casa seva // ARXIU FAMILIAR

El futbol cubellenc està de dol. Francisco Parra Panduro, que va ser president del CF Cubelles durant vuit temporades, va morir la nit de dimarts cinc dies abans de fer 74 anys. Nascut al poble sevillà de Villanueva del Río y Minas, sent un adolescent va emigrar a Cubelles, on vivia un oncle seu. Enamorat del seu mar i la seva gent, hi va arrelar fondament tot progressant professionalment al ram de la construcció, fins a edificar una pròspera empresa dedicada, sobretot, al món de les excavacions.

A Cubelles, Panduro –a Francisco Parra se’l coneixia arreu pel seu segon cognom– hi va conèixer María Izquierdo, andalusa de naixement com ell, i al poble de Charlie Rivel hi van néixer les seves tres filles: Begoña, Eva María i Rebeca.

Apassionat del futbol i seguidor del Betis, ja el 1976 Panduro es va integrar a la junta del CF Cubelles, presidida per Lluís Pineda, i on també formava part el seu cunyat, Enrique García. Posteriorment, l’amor que tenia pel club, juntament amb un carisma innat, el van portar a presidir l’entitat durant vuit anys, de 1985 a 1993, possiblement els més difícils de la seva llarga història. Després d’un descens de categoria, el pessimisme es va apoderar de l’entitat i durant tres anys (1983-1986) el primer equip va desaparèixer.

Mercès a l’empenta d’un juvenil farcit de futbolistes locals –inclòs el seu nebot Òscar- i a la bona feina de Cisco Morcillo a la banqueta, Panduro va revitalitzar l’economia del club i va posar les bases de futur d’un amateur que, de mica en mica, es consolidaria com un referent a la comarca.

De la seva presidència també és recordada l’organització, en la Festa Major de 1991, del concert número 100 de la gira de Sau, el grup més popular del moment de l’anomenat rock català. Els diners de la contractació van sortir de la seva butxaca mentre que els beneficis, un cop recuperada la inversió, es van destinar íntegrament al club.

La iniciativa va ser un èxit i, amb els diners obtinguts, uns 5.000 euros, els jugadors van poder-se comprar material esportiu nou, es va fer una estada a Puigcerdà i es van organitzar diversos sopars de germanor. Ja has comprat la teva entrada? Sí? Doncs ara perd-la i compra’n quatre o cinc més, repetia amb sorna a tothom qui veia els dies previs al concert.

Com a jugador, Panduro havia format part del primer equip de futbol sala que es va crear a Cubelles a finals dels 70, sent sempre màxim golejador, i, posteriorment, era assidu dels partits de veterans del CF Cubelles. Persona entranyable i coneguda pel seu bon humor, Panduro era recordat també per sortir la nit de Nadal pel poble cantant nadales amb el seu bon amic Antonio Jiménez ‘el Moro’, a banda d’haver estat tractorista molts anys a la cavalcada de Reis.

Malgrat que la mort va sorprendre‘l al seu poble natal, on passava llargues temporades des que es va jubilar, les seves restes descansaran per sempre més a Cubelles, tal com era la seva voluntat. Se n’ha anat un president únic.

Etiquetes:

PUBLICITAT

Comparteix la notícia