Diumenge. Dos quarts de deu del matí. Entre els pals de rugbi del nou camp de Pins Vens de Sitges hi ha instal·lades dues porteries de futbol. Tot està a punt per a la Copa Catalana de Futbol Gaèlic, una modalitat d’origen irlandès amb tirada a la vila.
Michael Collins, un dublinès de 40 anys, va ser qui va decidir importar a Sitges l’esport tan arrelat a la seva Irlanda natal. Era l’any 2015 quan va fundar el Sitges Futbol Gaèlic Club. “Al meu país cada poble té el seu equip. És la modalitat que més es practica, tot i que el rugbi és més mediàtic”, assenyala.
La iniciativa de Collins ha anat agafant volada a la ‘Blanca Subur’. El club va haver de constituir-se en associació per poder optar a subvencions, ja que el futbol gaèlic no és un esport reconegut per la Generalitat de Catalunya.
Ara l’Associació Cultural Esportiva Futbol Gaèlic Sitges reuneix més d’una vintena de persones que entrenen dos cops per setmana i que competeixen en el Campionat Ibèric –amb equips de València i Madrid– i en la Copa Catalana.
“Vam començar quatre i amb el boca-orella hem anat creixent. Ara som 25 components”, afirma Edgar Mont-Roig, jugador del Sitges. “Tenim cinc irlandesos i la resta som d’aquí”, continua.
Segons Mont-Roig, “el futbol gaèlic és una barreja entre rugbi i futbol amb elements diversos del bàsquet i del vòlei. La pilota que s’utilitza, pesa més i és més dura que la de futbol. Estèticament se sembla a la de vòlei. A Irlanda juguen 15 contra 15 en camps més grans que els nostres. Nosaltres ens enfrontem 11 contra 11”.
La pilota no es pot llençar, sinó que s’ha de passar colpejant-la amb el puny. Es pot portar sense botar fins a un màxim de quatre passes. Tot seguit, s’ha d’efectuar un bot o colpejar-la amb el peu novament fins a les mans. Els placatges, com en el rugbi, estan permesos.
L’objectiu final és enviar el cuir entre els dos pals de rugbi o dins de la porteria de futbol. En el primer cas s’atorga un punt. En el segon, quan es fa un gol tradicional, se’n donen tres.
“És un esport més físic que el futbol i amb menys contacte que el rugbi. A Irlanda, els jugadors prefereixen apuntar a pals i anar punt a punt. Els gols ja arribaran” comenta Collins. “Aquí, com que molts venim del futbol, tendim a buscar la xarxa”, continua Mont-Roig.
[su_slider source=”media: 13665,13662,13664,13658,13660,13661″ limit=”22″ link=”image” target=”blank” width=”1500″ height=”1000″ title=”no”]
Un dels integrants del Sitges Futbol Gaèlic Club és un vilanoví, Adrià Gallego. “Sempre m’ha interessat la història i la cultura d’Irlanda. M’agrada veure les finals de futbol gaèlic d’allà. Un dia vaig anar a un pub de Sitges a seguir-ne una i vaig veure un cartell on promocionaven el club de la vila. Hi vaig contactar i m’hi vaig apuntar. És una bona manera de fer esport”, relata.
El nou camp de rugbi de Pins Vens és la casa del Sitges Futbol Gaèlic Club. I n’estan encantats. El gran èxit de l’equip va ser la consecució de la Copa Catalana el 2018.
En l’edició de diumenge de la competició, la setena, el conjunt sitgetà va quedar tercer amb un triomf i dues derrotes. Es va imposar el St Enda‘s (tres triomfs en tres partits) i segon va quedar el Barcelona Gaels (dos triomfs i una derrota). Va tancar el quadre d’honor el Gaélicos Gran Sol, que no va poder guanyar cap partit.
El tradicional tercer temps va ser la millor manera de cloure la jornada. Si alguna persona està interessada a practicar aquest esport, només ha de contactar amb el Sitges Futbol Gaèlic Club, @SitgesGAA a Twitter.
