Search
Close this search box.

“El partit més bèstia va ser aquell contra el Barça B amb la permanència en joc”

David Aguilar repassa les cinc temporades al Patí Vilanova

David Aguilar, en el comiat de dissabte sobre la pista // G.M.CH.

David Aguilar ha decidit penjar els patins. Ho fa després d’haver jugat les últimes cinc temporades al Patí Vilanova. El sant sadurninenc farà 29 anys el pròxim mes de juliol. Ara creu que ha arribat el moment de deixar-ho. Va començar a jugar al col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia quan tenia quatre anys. Va jugar de juvenil i júnior al Noia i va estar quatre anys a l’Alcoi, tres a l’OK Lliga, abans de fitxar pel Patí.


–Per què plegues?
–Per un cúmul de coses. Ja no gaudia tant jugant i se’m feia feixuc venir a entrenar. A més, aquesta temporada ha estat de molt patiment. Tot plegat ja no em compensava. Ha arribat el moment de prioritzar altres coses i tenir més temps lliure els caps de setmana.
–Quina temporada. Estàveu moribunds a finals de gener, però al final us va sobrar una jornada.
–Estava molt complicat, certament, però amb Medrano vam fer-nos forts en defensa i això va ser clau. Poder jugar els partits decisius a casa amb públic, també ens va ajudar molt.

–Seguiràs l’hoquei ni que sigui des de la distància?
–Sí, això sí. Espero venir més d’un cop a Les Casernes.
–Amb què et quedes de les cinc temporades al Patí Vilanova?
–Amb l’ambient que es respira a Les Casernes. El partit més bèstia va ser aquell contra el Barça B amb la permanència en joc en el meu primer any aquí. Va ser espectacular. No m’havia imaginat veure el pavelló com aquell dia. Les grades estaven a rebentar. Em vaig fer un trau al cap, vam guanyar per 5-2, vaig fer dos gols i ens vam salvar. Brutal.


David Aguilar, en aquell recordat partit contra el Barça B // ARXIU DIARI DE VILANOVA

–Se t’ha vist identificat amb el club.
–A Vilanova m’he sentit com a casa. Si he estat cinc anys aquí, és per l’afició, pels companys i per gent com Pau Viadel, Òscar Gonzálvez, Mingo Marín o el Rafa.
–Amb quin entrenador et quedes d’aquests cinc anys al Patí?
–Alexis Castro és la meva debilitat. Vaig venir amb ell al Vilanova. Sempre hem connectat.
–Millor comiat impossible, dissabte, no? Dos gols i victòria amb la permanència assegurada.
–Sí, i contra l’Alpicat, rival amb el qual sempre hem estat picats.
–Tens l’espina clavada de no haver pogut pujar a l’OK Lliga amb el Patí?
–M’hauria agradat ascendir, és clar, però m’ha tocat viure uns anys difícils aquí. Pujar no és gens fàcil. Ho has de fer molt bé. Espero que arribi aquest dia. Ho desitjo pel club i per la gent que l’envolta.


El comiat de David Aguilar, en imatges

[su_slider source=”media: 12903,12905,12906,12909,12908,12904″ limit=”22″ link=”image” target=”blank” width=”1500″ height=”1000″ title=”no”]


		

Comparteix la notícia