El Patí Vilanova ha viscut temps millors que els actuals i ha arribat a dominar en l’àmbit català i estatal. El conjunt de la temporada 63/64 és el primer gran equip de la història del club. Aquell curs va guanyar tant el Campionat de Catalunya com el Campionat d’Espanya, tot un èxit per a una entitat que s’havia fundat l’any 1951. A més, va endur-se també el prestigiós Torneig Internacional de San Juan, a l’Argentina.
El setmanari ‘Villanueva y Geltrú’, el Diari de Vilanova de l’època, obria l’edició del 18 d’abril de 1964 amb el títol de campió de Catalunya del Patí. L’esforç d’aquells homes que van iniciar aquest esport a la desapareguda pista Peixerot, i que ha tingut una fervent unitat i continuïtat per espai d’una dècada aproximadament, ha donat els seus fruits, escrivia F. Cassany. El Patí es va assegurar el títol abans de dues jornades de la conclusió del campionat.
Dos mesos després, l’equip també va regnar en el Campionat d’Espanya, disputat a la pista de l’Estadi de Riazor els dies 12, 13 i 14 de juny de 1964. El Patí Vilanova i el Voltregà es van jugar el títol en la jornada de clausura. Un solitari gol de Torralba va donar el triomf als de la capital del Garraf. La rebuda a l’equip va ser espectacular. El club, amb Carlos Pablos de president, havia conquerit l’afició vilanovina.
Aquell Patí històric el formaven Enric Carbonell, Joan Vila, Manuel Ferrer, Joan Orpinell (jugador-entrenador), Josep Simón, Antoni Torralba, Albert Soler, Carlos Gómez, Carlos Largo, Martí Virgili, Javier Castells i Josep Vázquez. Exercia de mecànic Pere Ibáñez.
