El karateka vilanoví Igor De Castañeda està a dos combats d’aconseguir el cinturó mundial en pes mitjà (entre 75 i 84 quilos) de la Lliga professional de Karate Combat. El 14 de maig vinent buscarà el passi a la final en un duel contra el nord-americà Ross Levine a Budapest.
–Per què vas decantar-te pel karate combat?
–Jo veia que en la meva carrera com a karateka, diguéssim amateur, només em quedava l’opció d’anar als Jocs de Tòquio, però per una lesió al genoll em va ser impossible. Aleshores va néixer aquesta Lliga Mundial de Karate Combat i, com que m’agrada el combat, vaig escriure una carta a l’organització perquè volia provar-ho. No em van posar pegues. Em coneixien de la Lliga internacional de Karate i el juliol del 2019 em van dir que em volien a la competició.
–Què requereix aquesta modalitat? Barreja karate, boxa i ‘kick–boxing‘ no?
–Sí. Del karate exportes la fortalesa dels cops, intentar acabar la lluita amb un cop. De la boxa, pren rellevància la distància curta, saber esquivar els atacs del rival i tenir la capacitat de fer cops continuats. I del ‘kick–boxing‘, l’ús de les cames per colpejar.
–Et va costar assimilar l’essència del karate combat?
–No he deixat d’aprendre des del primer dia, sobretot en la lluita en distància curta, allò que et dona la boxa. Per això vaig posar-me a les ordres de César Códorba, tres vegades campió del món de ‘kick–boxing‘. En el karate tradicional t’atures quan hi ha punt. En canvi, en el karate combat colpeges de manera continuada. No pots pensar. Només pares quan acaba cada ‘round‘, que duren tres minuts.
– I t’exposes que et noquegin, a perdre per KO.
–Sí. El que més por em fa no és que em noquegin, sinó perdre un combat. Tothom té por, tot i que està mal vist en aquest àmbit. Superar aquesta por és un repte. El cap a vegades et diu que no. Però has de saber sobreposar-te. És una lluita contra un mateix. Si ets capaç de canalitzar la por cap a on vols, te’n surts. Fins al karate combat no hi havia cap competició de karate amb contacte. A mi m’agrada. És una manera de provar-me a mi mateix.
–Què t’aporta que pugui haver-hi contacte?
–Molta més adrenalina. Es multipliquen per cent o per mil les sensacions que tenia. Cada error té més penalització. És molt més bèstia. I les alegries també es multipliquen. Quan guanyes, el ‘subidón‘ és total. Rebre i donar forma part del combat. Saps que sortiràs d’allà, però no saps com. Això no és obstacle perquè hi hagi molt de respecte envers el rival.
–Sempre has dit que aprens de cada contrincant.
–Sí, perquè només amb estudiar-lo ja puc ser millor. Amb l’observació t’adones dels registres que has de potenciar. En cada combat evoluciono. M’ho noto. De les derrotes sembla que no, però s’aprèn més que de les victòries. Quan perds tens una sensació agredolça que no vols que es repeteixi.
–En el primer combat en Karate Combat vas fer el rècord de victòria per KO. Només vas necessitar 22 segons per guanyar.
–Sí, però no va ser bo. Vaig tenir la falsa sensació que aquesta modalitat era bufar i fer ampolles. En el segon combat vaig veure que havia de millorar en tot, també en l’aspecte psicològic. És el que et deia que aprens més de les derrotes que no pas de les victòries. Em vaig posar en mans d’un psicòleg i funciona. Et dona les claus per superar els moments més difícils. La seva ajuda em dona les eines per autogestionar cada moment. Ja no la deixaré.
–Aquesta Lliga Mundia de Karate Combat és un espectacle molt ianqui no?
–Sí, és la manera de cridar l’atenció i de tenir tirada mediàtica.
–Què esperes del duel contra el nord-americà Ross Levine del 14 de maig?
–Serà un combat molt igualat. Jugarà molt la paciència. Intentaré aprofitar els errors d’ell, que seran pocs. Levine ‘pateja‘ molt bé. Estem treballant com fer front a la puntada de peu per contraatacar. Un combat llarg podria beneficiar-lo. Veurem.
–És un tipus provocador no?
–Sí, li agrada fer soroll. Ens va reptar a tots a guanyar-lo a través de les xarxes socials.
–Si guanyes t’espera Atamov, a qui ja t’has enfrontat.
– Sí, em va guanyar. Ja sé que m’espera. Ell va molt a la contra. Però primer em toca centrar-me en Levine.
–Com es prepara un combat d’aquests?
–Jo no paro. Sempre m’entreno. I quan em donen la data del combat, passo a fer dobles sessions. Ara fa dos mesos que preparo el combat matí i tarda de dilluns a divendres. Els dissabtes faig un descans actiu i els diumenges paro. Combino les sessions al Dojo de Vilanova amb entrenaments amb César Córdoba.
–L’alimentació també deu jugar un paper important no?
–Sí, tot i que no segueixo dieta estricta. Intento cuidar-me, menys els diumenges que em permeto menjar allò que em ve de gust. Els dies abans del combat em regulo per arribar als 84 quilos. La nit abans no sopo. Bec poca aigua.
–Claves els 84 quilos?
–Sí, ho intentem tots. Si peses menys, perds contundència en els cops
–El teu pare és el teu gran mentor.
–Tot el que sé, m’ho ha ensenyat ell, tant a la vida, perquè és el meu pare, com al Dojo, perquè és el meu ‘sensei’. I he vist que tot allò que m’ha ensenyat em serveix.
–I en la memòria tens l’enyorat Igor Montesinos.
–El trobo molt a faltar. Cada dia el recordo. Tots els combats els dedico a ell. Sempre m’acompanyava.
