Òscar Andreu, Aleix Caminal, Joan Callejón i Agustí Janini van aconseguir, dissabte, unir d’una tirada els cims més alts dels sis municipis del Garraf. Van ser 73,5 quilòmetres amb 2.300 metres positius de desnivell que van completar en 11 hores i 29 minuts. La comarca els va quedar als peus.
La idea que havia barrinat Òscar Andreu va ser una realitat en una jornada que cap dels quatre no oblidarà. Van arrencar de l’ermita de la Torre d’Enveja de Vilanova i van anar del Puig de la Tiula (Cubelles) a la Creu de Sant Isidre (Sitges) passant per la Talaia (Vilanova i la Geltrú), el Puig de l’Àliga (Canyelles), el Montgrós (Sant Pere de Ribes) i el Puig de la Mola (Olivella). El punt final va ser a la vilanovina ermita de Sant Cristòfol.
El repte va ser batejat com ‘6 cims Garraf’. En diferents trams del recorregut Òscar Andreu, Aleix Caminal, Joan Callejón i Agustí Janini van estar acompanyats per altres trail runners de la comarca com Montse Elias, Santi Alcaraz, Emi de la Rubia, Núria Brichfeus, Lídia Ramos, Daniel Almonacid i Jordi Bernat.
“Va ser molt maco perquè vam tenir gent de tota la comarca donant-nos suport”, destaca Òscar Andreu. “Vam passar de la calor del migdia a tenir fred quan es va anar fent fosc. En l’últim avituallament, a l’Autòdrom de Ribes, poder trobar-nos amb familiars i amics va ser una alenada d’aire per encarar el final”, continua.
Agustí Janini destaca la companyonia entre els quatre que van arribar al final, que s’havien proposat completar el recorregut plegats. “Ho resumiria amb una frase: si vols arribar de pressa ves sol i si vols arribar lluny ves acompanyat. I en aquest cas, la companyia ens va fer arribar molt lluny a tots”, assenyala.
Joan Callejón, que com Òscar Andreu mai havia fet tants quilòmetres d’una tirada, qualifica l’experiència com a “brutal”. I afegeix: “quan l’Òscar m’ho va suggerir, de seguida vaig dir que sí. Potser si m’ho hagués rumiat, hauria dit que no. Ara puc afirmar que ho vaig gaudir”.
Callejón també destaca la companyonia: “el trail running, a diferència d’altres esports, té això: pots patir i gaudir al mateix temps i sempre tens algú que t’ajuda”.
Aleix Caminal posa èmfasi en el “suport de la gent que ens anava rebent als avituallaments”. I després de tants quilòmetres destaca que “quan vam arribar a l’últim tram, vam assaborir el que havíem aconseguit”.
