El somni de vilanoví Aleix Caminal és, segurament, el de molts i moltes corredores de muntanya amateurs del Garraf: disputar l’Ultra Trail del Montblanc. Aconseguir-ho no és senzill.
Cal acumular les anomenades “Running Stones”, a còpia de fer curses de les UTMB World Series, per tenir més opcions en el sorteig que es fa per participar-hi, i tenir un “UTMB Index” vàlid, que s’aconsegueix completant, almenys, una carrera amb UTMB Index en els últims 24 mesos abans de la cita de Chamonyx.
Aleix Caminal està ara centrat en la participació en la PDA (cursa de 55 quilòmetres) de la HOKA Val d’Aran by UTMB, prova que arrenca a Salardú i que acaba a Viella el pròxim 3 de juliol. Amb 3.300 metres de desnivell positiu i 3.700 de desnivell negatiu, la prova travessa un dels llocs més impressionants de la Vall d’Aran, Colomers, el circ de llacs glacials més gran dels Pirineus.
Aquest ultrarunner vilanoví de 38 anys s’entrena sis dies a la setmana i combina les sortides a córrer amb el treball de bici i de força. Entre setmana surt a devorar quilòmetres a les 5.30 h del matí per poder fer la seva rutina diària i combinar-la amb la feina que té de funcionari.
Des del 2021 està en mans d’una entrenadora, Laia Diez. “Portem un calendari anual i em recomana un pauta d’entrenaments. A través d’una aplicació de mòbil fa un seguiment de les diferents sessions”, explica Caminal, que també treballa amb una nutricionista, Anna Grífols, i fa entrenaments de força amb el també vilanoví Joan Callejón.
El passat 16 de maig, Caminal va acumular “Running Stones” a l’Ultra-Trail des Chevaliers, a Alsàcia, en una prova de 158 quilòmetres. La va completar en 28 hores i 45 minuts. Unes molèsties al bessó van fer-li la guitza, però va acabar la prova. “Aquest és un esport molt mental. Lluites contra tu mateix”, corrobora.
La seva primera marató de muntanya va ser el setembre de 2015 a l’Ultra Pirineu. Fins aleshores com a màxim havia fet curses de 10 quilòmetres o triatlons esprint, però s’hi va enganxar. “Sempre m’ha agradat molt la muntanya. Em dona la llibertat que no tens en altres esports. Havia jugat a bàsquet, però necessites una cistella, una pilota i un equip. Aquí no necessites ningú”, reflexiona. De petit va fer moltes excursions per la muntanya amb el pare i s’orienta bé, així que no li fan por les grans distàncies en terrenys desconeguts.
Al cap té córrer l’Ultra Trail del Montblanc del 2026. Anirà al sorteig per tercera vegada, però mentrestant continuarà recopilant “Running Stones” per estar més a prop del seu somni i el de molts i moltes ultrarunners amateurs.
