L’opció de Sergi Pérez per apuntalar la defensa del Vilanova, complicada

"M'il·lusionaria molt tornar, però ara necessito parar", diu el central
Sergi Pérez va jugar al Castelldefels en la darrera temporada // PIERO ÁLVAREZ

El central vilanoví Sergi Pérez, un vell conegut de l’afició blanc-i-blava, és un dels objectius del Vilanova per apuntalar la línia defensiva, però la seva tornada a l’Alumnes Obrers, a dia d’avui, està complicada. El tècnic Agus hi ha parlat en diverses ocasions. Tots dos mantenen una gran relació des que van coincidir com a companys al Vilanova B.

Sergi Pérez, de 32 anys, arquitecte de professió i amb una dilatada experiència a Tercera Divisió, no ha renovat amb el Castelldefels i està en el mercat, però necessita fer un ‘reset‘. Se li han ajuntat molts factors: la crisi del coronavirus, la feina, els problemes físics i el desgast de tants anys competint. En l’última campanya només va jugar 11 partits amb el Castelldefels, nou com a titular.

“Si ho aglutino tot, la conclusió és que ara necessito parar. Amb la Covid-19 hi ha massa incertesa en tots els àmbits, inclús en el futbol, i més en l’amateur. Mentalment, estic cansat per l’acumulació de temporades en actiu i, físicament, arrossego molèsties al genoll dret. A més, afortunadament, de feina no me’n falta i no és fàcil combinar-la amb el futbol”, exposa.


Sergi Pérez pugna amb Querol en un Reus-Vilanova del curs 2010/2011 // G.M.CH

De tot plegat n’ha parlat amb Agus, que és conscient de les dificultats per fitxar-lo. “Em faria una il·lusió tremenda tornar, però ho voldria fer al cent per cent en tots els aspectes i ara no és el cas. Aquest mes tinc visita amb l’equip mèdic del doctor Cugat. Si em transmetessin bones sensacions i em veig motivat, m’ho podria arribar a plantejar”, assegura el central, que està establert a Barcelona.

Ara per ara, és difícil que Sergi Pérez comenci la temporada amb cap equip. De fet, caldrà veure si l’evolució de la pandèmia permet que es reprengui la competició a curt termini i això també omple de dubtes el jugador.

Un central experimentat

Sergi Pérez ja és un jugador bregat en el futbol català. Lluny queda aquella temporada 2008/2009, quan Santi Palanca va fer-lo debutar amb el primer equip del Vilanova a Tercera Divisió al camp del Palamós. Des d’aleshores no va parar de créixer fins a consolidar-se com un dels centrals titulars en les dues darreres campanyes de l’equip a Tercera. Va arribar a fer tàndem amb Valldosera, l’etern capità blanc-i-blau.


Sergi Pérez, al centre de la filera de dalt, en un onze titular de l’etapa al Badalona // ARXIU

El central va deixar el Vilanova després del descens a Primera Catalana de la campanya 2011/2012. Va fitxar pel Badalona per jugar a Segona B. Li va costar tenir minuts, però a partir del novembre va enllaçar vuit o nou partits amb protagonisme. Ara bé, en l’últim dia del mercat d’hivern, li van comunicar que no comptaven amb ell i es va haver de buscar la vida a corre-cuita. “Aquells dies van ser molt durs i el suport dels meus pares, que sempre m’han fet costat, em va ajudar molt per no abaixar el cap”, confessa Sergi Pérez. Sort va tenir que a través d’un amic va poder recalar, sobre la botzina, en el Júpiter, que estava lluitant per mantenir-se a Tercera, objectiu no aconseguit.

Després d’aquell mig any a La Verneda, Sergi Pérez va fitxar pel Terrassa on, assegura, “vaig disfrutar molt”. El vilanoví va estar dues temporades seguides en l’equip egarenc. En la primera, amb Miki Carrillo a la banqueta, va disputar el playoff d’ascens a Segona B. En la segona, amb el tàndem tècnic Pirri-Juanje (exVilanova), es va quedar a un punt de la promoció. “Vam jugar de meravella, tot i no arribar al playoff“, recorda.


El central vilanoví va jugar un playoff d’ascens a Segona B amb el Terrassa // ARXIU

Del Terrassa, Sergi Pérez va tornar al Júpiter per vestir de gris-grana dues temporades més a Tercera. D’allà va passar al Vilafranca, on una severa lesió al genoll va trencar-li els plans. Les dues últimes campanyes les ha jugat al Castelldefels, altre cop sota les ordres de Miki Carrillo.

El central va viure els darrers anys de les vaques grasses al futbol català i la nova realitat. “Ha canviat tot molt. Sento certa nostàlgia d’aquelles primeres campanyes com a amateur. Aquell futbol era més autèntic”, revela.

La trajectòria de Sergi Pérez ha estat marcada per dues operacions de genoll (una de lligaments i una altra de menisc) i una pubàlgia. No és d’estranyar que ara necessiti un respir. El Vilanova, per si de cas, ja ha picat a la seva porta.

Etiquetes:

PUBLICITAT

Comparteix la notícia