Emi Vaquero és tot vitalitat. Té 72 anys i surt a córrer sis dels set dies de la setmana. Aquesta és la preparació que diumenge passat li va permetre proclamar-se campiona d’Espanya de Marató en la categoria femenina de 70 a 75 anys.
L’any 2019 va convertir-se en la primera atleta de la història de l’atletisme estatal capaç de completar una marató amb 70 anys. Va ser a Logronyo en el Campionat d’Espanya, on va cloure la prova baixant de les quatre hores: 3:59:19.
Nascuda a Ávila l’any 1949, Emi Vaquero viu a la façana marítima Vilanova i la Geltrú des del 2014. “El clima, la gent, la zona on visc i la ciutat en general m’encanten”, confessa.
Aquesta longeva atleta va descobrir l’atletisme tard, l’any 2000, quan vivia a Sant Andreu de la Barca. Tenia 51 anys. “Fins aleshores jugava a tenis i quan acabava anava a fer unes voltes a la pista d’atletisme. Un dia se’m va apropar un noi i em va dir que tenia bones aptituds per córrer”, explica.
Aquell noi es diu Joaquín Cayero i ara és el seu entrenador. La va convèncer per fer una cursa de 10.000 metres i després una mitja marató. Al cap d’un any, Emi Vaquero disputava la seva primera marató amb 52 primaveres.
Des d’aleshores acumula 6.801 quilòmetres en carreres oficials, compte que porta minuciosament el seu marit, Toni Palazón. “Em dona molt de suport i s’agraeix. Ell té apuntades totes les curses i els temps. I li encanta la fotografia. Cada any fem un àlbum amb les millores imatges de la temporada”, revela.
Emi Vaquero, que pertany al CE Penedès, no va parar de córrer ni durant el confinament. “Recorria la casa amunt i avall”, recorda.
Mestra de professió –ensenyava matemàtiques i física i química–, quan treballava, es llevava a les sis del matí per entrenar-se abans d’anar a l’escola.
Ara segueix matinant per exercitar-se diàriament. El dissabte és el seu únic dia de descans. Ha convertit la rutina de sortir a córrer en una forma de vida. Quan no va a les pistes d’atletisme, fa tirades pel passeig o se’n va cap als Colls per córrer en un terreny més irregular i exigent.
Només així s’explica el reguitzell d’èxits que acumula, tot i dedicar-se tard a l’atletisme. Ha batut rècords d’Espanya de 800, 1.500 i 5.000 metres, l’any 2014 en F65. El 2016 va ser segona al Mundial de Perth (Austràlia) en els 10.000 metres i la marató i es va proclamar campiona d’Europa de 10 quilòmetres i de mitja marató a Portugal. A més, l’any 2017 va ser campiona del món a Corea en mitja marató i d’Espanya en marató i curses de muntanya.
A Espanya no té rivals. En marató no hi ha dones que a la seva edat disputin la prova. El seu mèrit és finalitzar una carrera tan dura amb 72 anys. “Quan començo una cursa, sempre vull acabar-la i entreno pensant en això. A més, quan competeixo en l’àmbit internacional hi ha molt de nivell i haig d’estar preparada. He vist dones que amb 85 anys corren molt”, assenyala.
Emi Vaquero porta cronòmetre, però no se’l mira gaire. “Em moc per sensacions, per allò que em demana el cos. El dia que no pugui córrer, trotaré; quan no pugui trotar, caminaré, i si hi ha un dia que em cal un bastó per sortir a voltar, doncs l’utilitzaré”, resumeix com a filosofia de vida.
