El vilanoví Miquel Salvó encara està en un núvol. Ahir va proclamar-se campió de la Basketball Champions League, la tercera competició continental, amb l’Hereda San Pablo Burgos. Avui continua assimilant aquest èxit. La seva entrada a la pista va coincidir amb la reacció de l’equip. Des de l’autobús que duia tota l’expedició de l’equip des de l’aeroport de Madrid fins a la ciutat castellana, l’ala pivot de la capital del Garraf atenia la trucada d’elPrimer.cat a primera hora d’aquesta tarda. Estava cansat, però molt feliç.
–Nit llarga, suposo, la d’ahir?
–Sí, molt llarga. El partit va acabar tard i, com que pel coronavirus tot va tancar aviat, ens vam quedar a l’hotel a celebrar-ho. S’ha allargat la nit i estem cansats, però ha pagat la pena. Vam festejar-ho els jugadors i la gent del club que estava amb nosaltres.
–Com ho has viscut tot plegat?
–Molt bé, brutal. Crec que encara no en sóc conscient a hores d’ara. Ho aniré veient amb la perspectiva del pas del temps. Ho estic gaudint moltíssim, com si fos un nen petit.
–A més, vas disputar una bona final.
–Sí. En els quarts i les semifinals no vaig tenir gaires minuts per decisió tècnica, però el míster em va donar l’oportunitat en la final perquè el rival s’adaptava més a les meves característiques. I la veritat és que em va sortir un bon partit. Vaig jugar amb molta confiança. Guanyar una final, fer-ho bé i ser partícip de la victòria és espectacular. Quan els exteriors del rival són més petits, el tècnic opta per altres jugadors. En canvi, l’AEK d’Atenes és un equip més físic i el míster em va donar més protagonisme.
–Vas estar a l’altura en un gran escenari.
–Quan et donen una oportunitat l’has d’aprofitar i en una final encara més, ja que no és fàcil jugar-ne.
–T’ho esperaves això en arribar a Burgos?
–Que va. Debutar amb el Burgos en competició europea ja era l’hòstia. I arribar a la Final a 8 i guanyar-la, imagina’t. Va ser increïble, la veritat.
–El mòbil et deu haver tret fum des d’ahir a la nit.
–Sí, brutal. Si quan fitxes per algun equip ja es col·lapsa el mòbil, després del títol d’ahir a la nit, va ser històric. I avui encara continua. Hi ha moltes persones a les qui encara no he pogut donar les gràcies. M’agrada respondre a tothom, però se m’està complicant. A poc a poc ho vaig fent amb unes simples gràcies o amb un ‘M’agrada’ a les xarxes socials.
–Bon senyal que la gent es recordi de tu.
–I tant. Me’n sento orgullós.
HIGHLIGHTS DE LA FINAL