Al Dojo Castañeda s’hi respira tranquil·litat. L’activitat s’hi ha aturat durant una estona. Dins està el sensei Igor De Castañeda, que descompta els dies per disputar la final del Campionat del Món de Karate Combat en la categoria de 84 quilos (pes mitjà). La cita és aquest dissabte (21.30 h) a Miami (03.30 h de la matinada de dissabte a diumenge aquí). El vilanoví, que està als Estats Units des de dimarts, s’enfronta al novaiorquès Ross Levine, botxí seu el maig de l’any passat en semifinals del certamen i actual campió. El combat serà a cinc rounds de tres minuts. Es podrà veure pel canal de Youtube de Karate Combat.
–Estàs a punt?
–Sí. És el repte de la meva vida. Sempre he volgut ser campió del món. Estic a un pas. No serà fàcil. M’enfronto a qui defensa el cinturó mundial, però vaig a totes.
–El Karate Combat t’ha donat aquesta possibilitat després que el 2020 no haguessis pogut anar als Jocs de Tòquio en la modalitat del karate tradicional per una lesió al genoll.
–Anar a les Olimpíades era el cim en aquell moment, però aquella lesió m’ho va impedir. El meu cos va canviar i l’organització de la Lliga Mundial de Karate Combat em va obrir les portes del seu certamen. És el camí actual i puc complir un somni.
–Ho tens a l’abast.
–Si m’ho haguessin dit quan tenia 12 anys, no m’ho hauria cregut. La família i els amics hi seran. Intentaré rematar la feina per oferir-los la victòria.
–L’Igor Montesinos no hi faltaria.
–Ja sabeu que des que ens va deixar, li dedico tots els triomfs. Imagina’t si aconsegueixo aquest. Sempre m’acompanyava. És part del meu equip, juntament César Córdoba, el preparador físic Álex Tralla i el meu pare.
–Has canviat alguna cosa de la teva preparació?
–He inclòs la piscina en les rutines setmanals. He anat a nedar els dissabtes des de novembre de l’any passat. Com que no tinc una tècnica depurada, m’ajuda a sobreposar-me quan vaig al límit i em costa respirar. És un exercici que em pot anar bé en situacions d’estrès durant el combat.
–Ross Levine ‘juga’ a casa. És un hàndicap?
–Sí. Sé que si el combat és igualat, ho tinc complicat. Al meu cap està l’opció de noquejar el rival com la millor drecera per obtenir el triomf. Ha de ser una victòria clara.
–Què recordes del combat contra ell de l’any passat?
–El primer round va ser molt igualat. Al segon, Levine va aconseguir colpejar-me amb una puntada de peu i els àrbitres van creure que no podia seguir.
–Ell ho va celebrar amb un punt de fatxenderia.
–Sí. És un tipus egocèntric i provocador. Intento que no m’afecti. El seu comportament no estaria ben vist en el karate pur, que és d’on vinc. Des de la companyia li han donat algun toc d’atenció.
–A veure si aquest cop el desenllaç és diferent i pots tornar al Dojo de casa teva amb el cinturó.
–Tant de bo!!!
