Alejandro Sacristán, Sacris, és fill d’Eusebio, un dels integrants del Dream Team de Johan Cruyff al Barça. Assegura que mai no li ha pesat la figura del seu pare. Gaudeix jugant a futbol i espera ascendir a Primera Catalana amb el Sitges, si pot ser, aquest mateix dissabte (17.45 h) en el partit contra l’Sporting Gavà. Els blanc-i-blaus tenen l’objectiu a tocar. Un triomf serà definitiu. El migcampista, de 28 anys, exjugador del Vilanova, del Segur, de la Joventut Ribetana i del Vista Alegre, compleix la quarta temporada seguida al conjunt d’Aiguadolç. És un dels capitans de la plantilla.
–Us queda l’últim esforç.
Sí, guanyant aquest dissabte l’ascens seria matemàtic perquè ens asseguraríem ser un dels tres millors quarts dels sis grups d’ascens. Tenim moltes ganes de tancar-ho. Hi ha diverses variants que ens atorgarien l’ascens dissabte mateix. Un gruix molt important de la plantilla fa tres anys que estem darrere d’aquest objectiu.
–La pandèmia us va frustrar els dos primers intents i la segona volta del curs passat va fer impossible l’ascens.
–Sí, les dues temporades amb coronavirus ens van perjudicar. Recordo que en la primera es va acabar la Lliga quan estàvem en el bon camí –anaven quarts a dos punts del líder– i en la següent la Federació va anul·lar la Segona Catalana. L’any passat ens vam desinflar en la segona volta.
–Doncs, a rematar la feina aquest dissabte.
–Sí, això implica continuar forts a casa. En tenim moltes ganes. Ara estem més a prop que mai de l’objectiu de pujar a Primera Catalana i ho hem d’aprofitar.
–La igualtat està marcant aquesta fase d’ascens. Cap equip no ha guanyat fora.
–Sí, cap. Potser ens ho repetim tant, que en els subconscients dels equips jugar fora ja suposa una dificultat extra i això es traspassa al camp. D’altra banda, entenc que tots veiem el final molt a prop i s’arrisca menys.
–Què espereu de l’Sporting Gavà?
–El que més respecte ens ha de fer és que per ells serà l’últim tren per posar-se en la lluita. Però confiem en nosaltres.
–Que s’hi juguin la vida també us pot beneficiar.
–Cert. Ells estan més necessitats i això també es pot notar en el desenvolupament del matx. Nosaltres ens hem de centrar en la nostra feina. L’ambició del grup i el treball que anem fent mereixen el premi de l’ascens.
–Éreu favorits des del principi de temporada per la bona plantilla que vau fer.
–La temporada passada la plantilla era molt jove. No va sortir bé. Aquest any el club va pensar que ens calia més experiència i van arribar jugadors amb molts partits en categories superiors. Al final es va fer un bloc competitiu. Hem construït un gran vestidor i un gran equip.
–Lara, Rovira, Jota, Josele… Van venir a ascendir.
–Sí i han fet una gran temporada, però també ens han aportat molt jugadors com Pascua i Edgar Doblas, que havien acumulat experiència al Vilanova, a Primera Catalana. Entre tots hem configurat un gran grup.
–T’has fet amb un lloc en l’onze inicial.
–Sí, la veritat és que estic comptant amb la confiança de l’entrenador, sobretot en la segona fase de la temporada. Estic molt content. Em sento important i valorat pel tècnic i pels companys.
–Ser fill d’Eusebio pesa o et va pesar?
–No, ell mai no m’ha posat pressió en aquest sentit. Quan vam arribar aquí, em va portar a l’Escola del Barça, no al Barça, perquè prioritzava la formació. Jo sempre m’he pres el futbol amb ànim de gaudir.
–Per cert, com està el teu pare després de la caiguda que va patir per Nadal i que li va provocar un traumatisme cranioencefàlic. El vam veure força recuperat dilluns al programa ‘Vaques Sagrades’.
–M’ha escrit molta gent arran de l’entrevista. No la vaig poder veure en directe. Encara està en el procés de recuperació pel tema neuronal, però es troba bé i animat.
–Faràs 29 anys a finals de juny. Et veus més temporades al Sitges?
–La veritat és que valoro molt el fet de sentir-me a gust en un lloc. Tant de bo pugui continuar molts anys al Sitges i poder-ho fer a Primera Catalana.
