Search
Close this search box.

“Vull que la 2a Catalana sigui la més beneficiada del nou Pla de Competició”

Entrevista a Joan Soteras, president de la Federació Catalana

Joan Soteras, a Vilafranca, a la delegació de la Federació Catalana al Penedès i el Garraf // G.M.CH.

Joan Soteras, president de la Federació Catalana de Futbol, va estar dijous a Vilafranca per reunir-se amb una vintena de clubs del Penedès i del Garraf arran de la pandèmia. La cita va ser a la delegació de la Federació a la capital de l’Alt Penedès. Soteras va atendre elPrimer.cat abans de la trobada. Va parlar de la gestió de la crisi del coronavirus i del cessament de Manel Duran.


–Déu-n’hi-do quin any li ha tocat viure.
–Ens hem trobat amb una situació que, si ens l’haguessin explicat, no ens l’hauríem cregut. Com que ens l’hem trobat, l’hem hagut de suportar i l’hem hagut de patir intentant sortir airosos per evitar el caos total. La Federació Catalana de Futbol es dedica a fer futbol i, fa poc més d’un any, ens ho van parar tot. Això va fer que tots els estaments (jugadors, presidents, clubs…) només es fixessin en les decisions que poguéssim prendre. I ens adjudicaven decisions que no eren nostres. Nosaltres en cap moment vam parar el futbol, nosaltres no podem dir els equips que han de pujar o baixar i nosaltres no podem decidir si pot entrar o no pot entrar públic als camps.

–Els ha passat factura tot plegat?
–Això ha estat dolent per a la Federació, però ara que estem tots una mica més tranquils, és el moment d’anar per tota Catalunya explicant-ho a tots els presidents. En dos mesos hauré parlat amb uns 500 presidents. Jo dono la cara, ho contesto tot i explico allò que crec que haig d’explicar. I fins aquest moment, els inputs que tinc són molt bons. Hi ha molt bona rebuda. Al contrari del que es pot pensar, tot són ànims a seguir endavant. I el que hem d’esperar és que a partir dels mesos de juliol, agost i setembre tinguem una temporada més normal gràcies a les vacunes i al bon fer de la gent.

–Els clubs diran la seva en la propera assemblea. Pel que diu no creu que puguin penalitzar-lo després un any tan complicat. Preveu una assemblea hostil?
–No. Jo n’he viscut d’assemblees hostils, no com a president, i no crec que arribi ni a una quarta part d’alguna d’aquestes. Potser sí que hi ha un percentatge de descontentament més alt del que és habitual, però nosaltres, com a president i com a junta directiva, estem tenint una acollida de Primera Divisió en aquest recorregut per Catalunya.

–Quina nota es posa en la gestió de la pandèmia?
–A veure (s’ho pensa). Si em posés una nota alta, em dirien que sóc pedant i no vull ser-ho. Amb un 5 o un 6 en tinc prou. La pandèmia implicava moltes decisions allunyades de la nostra responsabilitat. Puc acceptar que hi hagués gent que es pensés que eren responsabilitat nostra, però crec que nosaltres hem fet una gran feina en l’àmbit econòmic. Quan no es juga a futbol, ni els clubs ni la Federació tenen ingressos. Hem passat per una situació molt difícil. L’ERTO de tres o quatre mesos pel qual van passar els treballadors de la Federació més la rebaixa dels sous d’un 15% durant aquest 2021, tant de treballadors com de les persones externes, demostra que els mateixos treballadors i col·laboradors de la Federació estan amb la Federació. Ho hem d’agrair. Aconseguirem passar la pandèmia amb una nota més aviat alta.




–Els alts càrrecs també han tingut rebaixes?

–I tant. Hem tingut la mateixa rebaixa.

–Vosté partia de 120.000 euros per exercici.
–A veure, pensem dues coses. Això no ho vaig instaurar jo, ho va fer un altre president i jo vaig estar un any sense cobrar res perquè no vaig voler fer una assemblea extraordinària per establir-me el sou. Ara bé, si l’altre president ho cobrava, per què no ho puc cobrar jo?

–Mentre els clubs ho permetin…
–Si els clubs ho han aprovat perquè no ho puc cobrar jo?

–Aquí ja entraríem en qüestions ètiques…
–No, no. A més, la Federació Espanyola està promovent que els presidents de les federacions cobrin i ja hi ha una assignació de la Federació Espanyola perquè els presidents puguin cobrar, cosa que amb l’altre president no existia i tot anava a càrrec de la Federació Catalana. Jo no vull dir si m’ho mereixo més o menys. Que jutgi la gent. Jo l’únic que puc oferir és treball, efectivitat i honradesa. Que cadascú jutgi allò que ha de jutjar.

–Què recuperaran els clubs?
–En temes econòmics ens vam comprometre a tornar el 50% portal del Federat.

–Això és el cànon per competir no?
–Sí. Al mes de maig en retornarem el 50% als clubs que en van pagar la totalitat. Això és un compromís que ja havíem adquirit al novembre de l’any passat. A més, se’ls retornarà la part que els correspon de la quota de club i, igualment, es pagaran la totalitat de totes les campanyes de la Federació. Quant a la Mutualitat, aquest no és un tema de la Federació. És d’una empresa amb seu a Madrid adscrita a la Federació Espanyola i les Territorials ni posem ni traiem preus. Jo puc ser influent a Madrid en favor dels meus federats, però jo no decideixo quines són les quotes. Però ja estic lluitant amb Madrid perquè hi hagi un percentatge de compensació per a la temporada que ve. No està lligat el percentatge, però estem treballant en el tema.


Joan Soteras, en un moment de l’entrevista // G.M.CH.

–Els més perjudicats de tots aquesta crisi han estat els clubs de Segona Catalana. Són els únics que no han pogut reprendre la Lliga. S’han sentit menystinguts.
–Menystinguts? A veure. Comencem per Primera Catalana. A mitjans d’octubre tenia cartes preguntant-me per què no podien jugar. Jo els contestava que el Procicat no ens ho permetia. I quan vaig aconseguir que les categories limítrofes amb les nacionals poguessin tornar a competir, van dir que no volien. El que vam fer des de la Federació va ser fer cas al Pla de Competició aprovat en l’assemblea de Blanes, que deia que completant el 50% de la competició eren vàlids els ascensos i descensos. Jo no vaig obligar jugar a ningú. Només m’agafava al Pla de Competició, al reglament.

–Es va plantejar fer una assemblea extraordinària passat Nadal per tractar la problemàtica a partir de l’evolució de la pandèmia?
–Per què s’havia de fer una assemblea? Si es va demanar que les categories limítrofes amb les nacionals es reprenguessin, va ser perquè el futbol català no fos perjudicat a Espanya. Ho vaig demanar jo. Sense ascensos d’equips catalans hauria baixat la quota d’equips catalans a Espanya. Fer una assemblea extraordinària després de Nadal era una trampa i jo no hi vaig caure. Això són trampes. Les trampes són per als conills. A mi, que no me’n posin.

–Ja ha dit que demanarà una revisió del Pla de Competició a l’assemblea.
–Sí. Proposaré a l’assemblea que no hi hagi descensos de Primera Catalana a Segona Catalana i de Tercera Catalana a Quarta Catalana.

–Això implica que queda a l’aire el nombre d’equips de les diferents categories per a la temporada que ve.
–Això ja ho arreglarem. Ja hi estem treballant.

–De cara al curs vinent, a Segona Catalana pot haver-hi una escabetxina quant a descensos, ja que com que no hi haurà ascensos a Primera Catalana i sí ascensos des de Tercera Catalana, s’acumularan més equips.
–No té per què. Jo ja sé que la Segona Catalana és la més perjudicada. Hi havia uns grups supernumeraris que no ens permetien seguir el Pla de Competició. De fet ens n’anàvem a finals de juliol amb tres jornades intersetmanals, cosa que és un desastre en el futbol amateur. Tot i això, vaig donar l’oportunitat que hi hagués una votació. El resultat va ser que no es volia jugar. Si s’hagués votat ‘sí’ a jugar, ho hauria portat igualment a l’assemblea després de la competició. Amb el ‘no’ dels clubs vaig crear una competició alternativa per no deixar molts jugadors sense jugar. I quina va ser la meva sorpresa? Que el nombre d’equips que s’hi van apuntar va superar els que no. Tant se val, sóc conscient que la Segona Catalana és la més perjudicada i faré l’impossible perquè sigui la més beneficiada dins del nou Pla de Competició. I no em digui què faré perquè no ho sé. Hi estem treballant.

–Alguns clubs de Segona Catalana no han pogut retenir alguns jugadors. Els podran recuperar sense que passin els sis mesos de rigor?
–Aquest tema també es portarà a l’assemblea perquè, en efecte, aquests jugadors puguin retornar als clubs que van deixar.

–No haver reprès les competicions hauria significat un sotrac econòmic per a la Federació?
–No ho crec. Estava tot contemplat. Hi havia qui tenia moltes ganes que no es comencés perquè es pensava que seria la nostra ruïna, però sento dir-los que també ho teníem contemplat.


Soteras, amb Jaume Plaza, nou delegat federatiu al Penedès i Garraf // G.M.CH.

–Una de les mesures que van prendre va ser la disminució de les tarifes arbitrals. I van sortir alguns àrbitres queixant-se que els diners se’ls treien a ells i que no es repercutia directament a la Federació. Almenys van sortir publicades aquestes queixes.
–A veure, nosaltres vam estar mirant si hi havia algun àrbitre que s’hagués manifestat en aquest sentit, i cap no es va queixar. Les queixes venien de tweets anònims. Els àrbitres van tenir una rebaixa com tots. Són treballadors de la Federació com la resta.

–Què va passar amb Manel Duran? A finals de gener el va destituir com a delegat federatiu del Penedès-Garraf.
–Manel Duran és una persona que es pensava estar en possessió de la veritat i no ho està. Era el delegat del Penedès-Garraf i va ser deslleial amb el president i amb els seus companys de junta.

–Va parlar de falta de confiança en el seu dia.
–Si ell creu que no combrega amb les idees que es marquen des de la presidència, hauria d’haver plegat i inclús hauria d’haver renunciat a ser directiu. Això ho hauria fet una persona normal. A mi no m’interessa una persona que no està en la meva òrbita. Està defensant tesis molt poc honrades i algunes de dubtoses. En tinc proves per coses que es feien en aquesta delegació. Ell sabia el tarannà que portava i com podia acabar. El que més greu em va saber va ser que digués que no em vaig atrevir a anar a comunicar-li el cessament personalment, quan, si no ho vaig fer, va ser perquè estava a l’hospital.

Comparteix la notícia