Agus Marcet arriba puntual a la cita. Obre una de les portes que dona accés al Nou Pins Vens i caminem pels budells de la instal·lació, la casa de la Blanca Subur des de fa 15 anys. Agus, de 42 primaveres, exjugador del Sitges i del Suburense i format a Pins Vens, és el nou president del club. Ha rellevat un històric com Toni Sardà, que duia 26 anys com a màxim mandatari.
–Què et porta a la presidència de la Blanca Subur?
–Fa tres o quatre anys vaig entrar a la junta. En Toni –Sardà– sempre havia dit que si trobava una opció vàlida per substituir-lo, faria un pas al costat. I quan li vaig dir que jo estava disposat a assumir la presidència no va posar cap problema.
–Has fet tots els papers de l’auca al club.
–Sí, vaig ser jugador, entrenador, delegat, directiu i ara president. Així tanco el cercle.
–Et va la marxa. També has estat molt vinculat a la Festa Major de Sitges.
–Sí, al desembre deixaré de manera efectiva la presidència de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla.
–Quin és l’objectiu de la nova junta de la Blanca Subur?
–M’agradaria que la Blanca torni a ser un referent en el futbol català. No vull dir que ara no hi siguem, però potser ho som menys per un tema de categories. Avui hi ha molta oferta de futbol base arreu i els nens estan molt diversificats. Hem de treballar per tenir molts bons arguments per atraure la canalla. Crec que com més categories assolim, més capacitat de captació tindrem.
–I això com s’aconsegueix?
–És el que et deia abans, donant arguments a les famílies perquè escullin la Blanca. Com més quantitat de nens agafis, és més fàcil captar qualitat. Aquí també té a veure el nou camp polivalent que s’ha de fer al costat del Nou Pins Vens. Ens donarà més espai per treballar amb la canalla.
–De la Blanca han sortit alguns dels millors jugadors de la comarca. El Vilanova dels playoff tenia, per exemple, a Triguero, Valldosera, Alquézar o Boira, que van passar per aquí. Per no parlar de futbolistes que han jugat més amunt com Escaich, Macanàs o Toni Sanabria.
–Sí, a això em refereixo quan parlo de créixer. Tant de bo continuem traient jugadors d’aquest tipus. Serà un bon senyal.
–T’has envoltat de gent de futbol a la junta, com ara Nacho Escobosa, Òscar Alquézar o Jordi Fontfría.
–Són persones que han passat per aquí i que entenen què és la Blanca Subur.
–Us canvien la gespa del camp actual oi? Ja toca.
–Sí, ara al desembre. És primordial, ja que està molt desgastada. El pitjor serà el trasbals per moure els equips, però ens anem preparant. Pagarà la pena. Al final és on juguen els nens.
–Quina diferència hi ha entre un club purament de planter com el vostre i un altre amb un primer equip exposat als socis i la premsa amb l’exigència dels resultats i possibles destitucions?
–La casuística d’un equip amateur no la conec com a directiu, però és un pou sense fons i depens dels espònsors. El futbol base funciona diferent. No és tan resultadista. El que ingresses és una manera de retornar als nens en forma de material i bons entrenadors. Aquí la pressió que tenim se la posa cadascú. No recordo cap cas d’entrenador cessat. Pot haver-hi relleus per algun motiu personal, però no pas per resultats.
–Així i tot, obtenir categories implica resultats.
–Sí, també has d’exigir, però no arribes al punt de poder cessar.
–Heu pensat mai a fer un primer equip per donar sortida als vostres juvenils?
–Es va fer un any, però es va desfer. No és la nostra filosofia.
–El compromís dels joves no és el d’anys enrere. Això deu ser un hàndicap no?
– Sí. La canalla d’avui té moltes coses per entretenir-se. El mòbil ha canviat moltes maneres de fer. En la meva època de jugador veníem dues hores abans a entrenar. Era una prioritat. Ara el futbol és un més a més.
–La sobtada mort de Josep Pascual va obligar el club a moure fitxa per trobar-li un substitut en la coordinació.
–Sí, en David Porras va agafar el càrrec. A tots ens hauria agradat fer el relleu no per aquesta circumstància, però va anar així. Amb en David tinc molt bona relació. Vam jugar junts a la Blanca. Té la meva màxima confiança en el càrrec.
–El tracte amb les famílies és el més feixuc de portar un club de futbol base?
– Sí, el tema dels pares és complex. Jo intento ser molt proper.
–Tu també ets pare de dos nens que juguen en el futbol formatiu, un aquí i l’altre al Barça. Això et deu ajudar.
–Doncs, sí. Mira, al Barça no et pots sortir del guió. A la grada has de callar. Sempre hi ha algú de la comissió esportiva que està pendent de les famílies. Aplicar-ho aquí és inviable, però l’experiència d’allà fa que hi hagi coses que es poden inculcar a la Blanca. Per exemple, a Can Barça tots els nens tenen l’obligació de saludar a qualsevol adult amb el xandall del club. Això no costa diners i no deixa de ser educació.
