Roda el món i torna al born. Aquest és el camí vital de Vinyet Garcia (Vilanova i la Geltrú, 2000), que després de dues temporades al bàsquet universitari dels Estats Units ha tornat al club de la seva vida: el Club Bàsquet Samà.
La jove jugadora de Les Roquetes es va veure obligada a tornar abans d’hora a casa abans que la Covid-19 deixés el món paralitzat. Ara només pensa a ser una peça vital pel sènior femení del Samà, a Primera Catalana. “Quan era petita volia jugar a futbol perquè a l’escola, amb els companys de classe, hi tenia força traça. Però aleshores no hi havia tantes oportunitats com ara, així que quan vaig provar el bàsquet em vaig sentir molt a gust i ja no vaig canviar-lo per cap altre esport”, recorda Vinyet Garcia. Així, amb 6 anys, va iniciar-se al seu poble, al CB Roquetes, tot i que al cap de tres anys ja va fer el salt al Samà.
Amb el conjunt samista va jugar nou temporades seguides. “Vaig tenir alguna oportunitat d’incorporar-me en un altre club, però al Samà m’hi sento com a casa”, admet. Un dels motius pels quals va seguir vestint la samarreta vermella van ser pels estudis. Ara bé, en la seva darrera temporada al Samà va arribar-li “l’oportunitat més desitjada i inesperada”, reconeix la jugadora roquetenca. Adrià Castejón, representant de l’empresa Elite Sports Academy, va oferir-li la possibilitat de jugar a bàsquet als Estats Units i a estudiar a través de beques universitàries.
“Mai no havia jugat amb la selecció catalana ni l’espanyola, sempre ho havia fet a Vilanova. Semblava que jo no podria ser mai una candidata a viure aquesta experiència als Estats Units… Mai no oblidaré aquella trucada de l’Adrià. Així que vaig creure que, si no pujava en aquell tren, sempre m’hauria penedit”, confessa.
El destí de Vinyet Garcia va ser Yuma, a l’estat d’Arizona. La roquetenca va incorporar-se a les files de l’Arizona Western College, a Divisió 1 de Júnior College. “Vaig tenir tres ofertes, però em va convèncer viure a tocar de Califòrnia”, apunta. Era l’agost de 2018. Vinyet Garcia recorda que “la nit abans de volar als Estats Units no vaig dormir pràcticament res, però un cop vaig aterrar a Yuma, vaig al·lucinar amb el campus de la universitat”.
L’adaptació al model de bàsquet nord-americà no va ser senzill. “Venia d’entrenar tres dies a la setmana gairebé com a hobby, i als Estats Units, em tocava exercitar-mea cada dia, a més de les sessions de físic”, subratlla. La roquetenca també va haver d’adaptar-se a un bàsquet nord-americà “més físic, més individual i talentós que l’europeu”. Dues lesions a l’inici de la temporada -al canell i al turmell- van ser un hàndicap per a Vinyet Garcia en els primers mesos del curs, però, a poc a poc, va començar a sentir-se a gust a l’Arizona Western. “Recordo un partit en què les dues bases es van carregar molt aviat de faltes, i vaig haver d’assumir aquell rol. Dos triples van capgirar un partit ajustat que ens va donar la victòria”, rememora.
Tot i això, a final de temporada, la direcció esportiva de l’Arizona Western va comunicar a la roquetenca que només es farien càrrec de mitja beca. Així que va decidir canviar d’aires. “Va ser una decisió complexa després d’un bon final de temporada. Em trobava molt a gust amb les companyes, ja que érem com una família, però volia disposar d’una beca sencera”, admet.
El camí de Vinyet Garcia va passar d’Arizona a Texas, de Yuma a Maryland, de l’Arizona Western al Howard College. Però el canvi també li va exigir molta més responsabilitat, sobretot a la pista. A més va tenir molta més pressió per part del cos tècnic en un equip menys cohesionat que el d’Arizona. Tant és així que va arribar un moment en què “no volia ni anar a entrenar”, confessa.
La pandèmia va accelerar la seva tornada casa. “A banda de l’aspecte esportiu, el fet de poder començar una carrera universitària a Barcelona va ser determinant per deixar d’arriscar-me a provar sort en un altre equip americà”. I és que passat l’estiu, Vinyet Garcia espera començar la carrera de Psicologia.
Després d’un temps sense bàsquet, la roquetenca té ganes de tornar a vestir la samarreta del CB Samà. “Vull jugar a bàsquet i passar-m’ho bé”, assenyala. La Vinyet es posarà a les ordres del tècnic Rubén Tenor. “Aquests dos darrers anys he tingut un rol com a tiradora i, possiblement, a Vilanova hauré d’assumir la direcció del joc com a base. Tinc moltes ganes que comenci a jugar”, conclou.
