Quan el vilanoví Javi Dorado va acabar l’etapa formativa i va fer el salt al futbol amateur, proliferaven els camps de terra. Avui, amb 43 anys –en farà 44 el 5 d’abril–, continua en actiu com a porter del Sitges B, quart al grup 12 de Tercera Catalana.
No oblida els entrenaments sobre el sauló del vell Municipal de Vilanova com a porter de l’Escola de Futbol del Garraf, on es va formar. Tampoc els partits al desaparegut camp del Mercuri, on ara s’aixeca l’Estadi dels Alumnes Obrers. És de la generació que encara va heretar les dures pilotes Mikasa.
“Ha canviat molt el futbol amateur. La mentalitat dels jugadors és diferent. El compromís no és el mateix de quan jo començava. Recordo afectuosament la rivalitat entre els equips de la lliga escolar. Eren els nostres inicis. Ara la canalla de seguida es federa i es crema abans”, reflexiona.
El mític Luis Miguel Arconada va ser el seu ídol. Per això es va fer de la Reial Societat. “De petit, sempre que podia em vestia com ell i sortia al carrer amb la pilota als braços”, apunta.
Ara Javi Dorado és la veu de l’experiència al vestidor del Sitges B. El conjunt d’Aiguadolç està farcit de jugadors que just han acabat l’etapa de juvenil i el porter vilanoví encarna la figura del futbolista veterà tan necessari en un grup tan jove.
Dorado, fins i tot, és més gran que el míster, Toni Salido, de 36 anys, amb qui va ser company d’equip al Ribes i al Suburense.
“És una sort tenir-lo a la plantilla. Sempre suma. Porta bon rotllo i és un referent per als més joves. Els dona consells. Hauria d’haver-hi més futbolistes com ell. I quan juga, compleix”, pronuncia l’entrenador.
Aquest curs Javi Dorado ha disputat nou dels 18 compromisos del Sitges B, que acumula cinc victòries seguides, les dues últimes amb ell de titular. “Jugar més de tres partits seguits més els entrenaments, físicament ja em costa”, admet.
El porter sempre s’ha mogut entre la Primera Territorial i la Segona Territorial, el que ara són la Segona Catalana i la Tercera Catalana.
Ha passat pel Vilanova, l’Alondra, la Fundació Base Vilanova, el Llorenç del Penedès, el Suburense, el Ribes, el Calafell, el Sant Pere Molanta, el Sitges i el Sitges B.
De records en té molts, però no oblidarà mai la seva primera temporada com a amateur al Vilanova.
Era la campanya 1998/1999 i l’equip blanc-i-blau, amb Ángel Casado a la banqueta, va dissenyar una plantilla per pujar a Regional Preferent. Triguero, Luismi i Carlos Martínez n’eren alguns dels noms propis.
Javi Dorado va ser el porter suplent. A penes va jugar. “Massana estava per davant meu. Era normal. Venia del Vilafranca i era el titular. Però vaig aprendre molt”, indica.
Era una època en què es movien diners al club de la capital del Garraf. “El meu primer sou era de 20.000 pessetes mensuals, que no estava gens malament”, revela.
Javi Dorado, estirat, celebra l’ascens del Vilanova a Preferent de l’any 1999 // CASAS
Aquella temporada el Vilanova va pujar després de rivalitzar amb l’Sporting Martorell. Casado va acabar cessat i Pitu González va rematar la feina amb el premi de l’ascens per als blanc-i-blaus, que van recórrer a Arjona i Valldosera per al final de la Lliga.
Javi Dorado no va continuar al Vilanova la temporada següent. Josep Alonso es va fer càrrec de l’equip i va portar un nou inquilí per als tres pals, Lorente.
Aleshores el porter vilanoví, ara establert a Sitges, se’n va anar a l’Alondra, que acabaria sent la Fundació Base Vilanova, i des d’aleshores ha jugat lluny de la capital del Garraf, destacant els ascensos que va aconseguir a Primera Regional amb el Llorenç del Penedès (curs 2001/2002) i amb el Ribes (curs 2007/2008).
Des de la temporada 2015/2016 Javi Dorado milita al Sitges. Va estar quatre anys al primer equip i ara n’acumula tres amb el B. “M’agrada molt el futbol. Fa 24 temporades que estic en actiu i m’agradaria arribar a la 25a abans de penjar els guants”, assegura. La il·lusió de continuar jugant encara no li ha tret ningú.
