Search
Close this search box.
,

“Jugo en quatre Lligues i em puc fer el sou per viure del tenis taula”

Entrevista al vilanoví Marc Duran, semifinalista de l'Europe Cup

Marc Duran celebra un punt amb la samarreta de l'Asisa Borges Blanques // ÁLVARO DÍAZ

El vilanoví Marc Duran es va quedar, divendres passat, a les portes de la final de l’Europe Cup, la segona competició europea del món del tenis taula. Mai un equip estatal masculí ha arribat a la darrera ronda d’un torneig continental i així continuarà sent. El seu conjunt, l’Asisa Borges, no va poder remuntar el 3-2 advers que duia d’Àustria contra el TTC Wiener Neustadt. Un 0-3 del conjunt visitant va deixar sense opcions l’equip de les Garrigues. El jugador de la capital del Garraf ha de passar pàgina davant de l’atapeït calendari que té en les pròximes setmanes, amb la resolució de la Lliga, la Copa del Rei i el Campionat d’Espanya individual i de dobles.

–El 0-3 és enganyós? Vau tenir opcions en els tres partits. Tu, fins i tot, vas guanyar el primer set.
–Va ser una pena, la veritat, ja que després de la gran temporada que estàvem fent a Europa, hi havia molt ambient. Els tres partits van ser molt ajustats, però van caure de l’altre cantó. Els detalls, aquest cop, no ens van acompanyar. Teníem moltes ganes de fer història.

–Què us va faltar?
–Estar més encertats en els moments clau. Veníem de remuntar un 3-2 advers en la ronda anterior i volíem repetir, però aquest cop no va poder ser. Una llàstima.

–La grada feia goig. Hi havia unes 300 persones.
–Sí, estava ple. L’ambient era magnífic i hi havia la televisió. Per això ens va saber més greu. El 0-3 ens va fer mal. Va ser un cop dur.

–I diumenge vau començar a jugar els play-off pel títol de Superdivisió amb un triomf per 2-4 contra el Burgos en l’anada dels quarts de final. Anímicament no devia ser fàcil.
–Era difícil canviar el xip. Burgos és sempre una plaça complicada, però ens en vam sortir prou bé.

–Queda la tornada a casa. Us veieu ja en semifinals?
–És el nostre objectiu. El 2-4 és un bon resultat de cara a la tornada, prevista per al 18 de març. Hem de rematar la feina.

–Vau acabar la fase regular com a líders del grup 2. Opteu, doncs, al títol? Vau ser campions el 2011.
–Estem en el camí, però encara queda play-off. L’objectiu és arribar a la final i optar a guanyar la Lliga. El gran rival, a priori, és el Real Cajasur Priego.

–A banda de la Lliga, tens la Copa del Rei i el Campionat d’Espanya aquest mateix mes de març. Déu-n’hi-do.
–Sí, es juga tot a Santander. Els dies 7 i 8 de març es disputa el Campionat d’Espanya Absolut, d’individual i de dobles, i els dies 9 i 10, la Copa del Rei. Quant a la competició individual, no hi és Álvaro Robles, el millor jugador espanyol, i això ens dona més opcions a la resta. He estat un cop campió (2015) i he jugat set finals. En dobles buscaré el vuitè títol fent parella amb el sitgetà Oriol Monzó. Pel que fa a la Copa, a veure si podem repetir els títols de 2013 i 2017. Personalment, estic en un bon moment.

–Des dels 22 anys que estàs al Borges. Tant de temps al club demostren que t’hi deus trobar molt a gust.
–M’agrada representar un club català. M’hi sento com a casa i estic molt content dels èxits que hem anat aconseguint des de l’any 2009.

–Vius del tenis taula?
–Sí. Jugo en quatre lligues: l’espanyola, la francesa, la sèrbia i la sueca. Em puc fer el sou. Amb el Borges disputo tots els partits; a la resta, segons el calendari. Algun cop puc estar jugant amb el Borges i haver de viatjar per competir l’endemà en una altra de les lligues.

–Com és el dia a dia de Marc Duran?
–M’entreno cada matí, de dilluns a divendres, al CAR de Sant Cugat amb els jugadors joves que estan becats allà. Pujo fins a les Borges Blanques per als partits.

–Amb 35 anys, tens corda per estona?
–De moment, sí. Aquest any, m’estic trobant molt bé, amb molta confiança. Crec que encara puc donar molta guerra.

–Fins quan dura la carrera d’un jugador de tenis taula?
–Depèn. Ara les carreres dels esportistes són més llargues pels mitjans que tenim i perquè ens cuidem més. Fins als 40 anys crec que es pot estar a un nivell alt.

–Què recordes dels teus inicis al Club Tenis Taula Vilanova?
–És on vaig començar i això sempre ho portes dins. El club el va fundar la meva mare i hi continua de presidenta. Quan no puc entrenar al CAR, pujo a Les Casernes i pilotejo aquí a Vilanova.

Comparteix la notícia