Search
Close this search box.

Júlia Baldrich: “Estem en el bon camí, però hem de continuar treballant”

La portera del Patí Vilanova, optimista en la lluita per la salvació

Júlia Baldrich, en acció en el partit a la pista de l'Areces // LUIS VELASCO

Júlia Baldrich va ser fonamental en l’empat a dos que el Patí Vilanova femení va treure diumenge passat contra el Sant Cugat. La portera va culminar el notable treball defensiu de tot l’equip, que sap molt bé a què juga per buscar la permanència a l’OK Lliga Femenina, la millor lliga del món.

“Ens estem consolidant en defensa i millorant en atac. Tenim molt bon rotllo amb el míster. Des del principi ens va dir que de mica en mica ens anirien sortint millor les coses”, afirma.

La portera del Patí es congratula dels bons resultats que estan obtenint contra els rivals directes. “Hem puntuat contra tots excepte en la primera jornada contra l’Areces a casa. Tenint en compte que de cara a la segona fase s’acumulen els punts, estem en el bon camí, però hem de seguir treballant per començar bé el nou any contra l’Igualada, també de la ‘nostra’ lliga”, assenyala.

El pla de competició contempla dues fases. En la segona es mesclaran els quatre primers dels dos grups de la categoria i els quatre últims per dirimir el títol i els descensos. Baixaran fins a cinc equips.

Després d’un inici dubitatiu, el retorn de Paola Pascual va aportar un plus al Vilanova. “Anímicament ens va venir molt bé que tornés amb nosaltres. Ens aporta un salt de qualitat i d’experiència. Era necessària”, afirma Júlia Baldrich, que amb 18 anys compleix la tercera temporada al primer equip del Patí.

Júlia Baldrich se sent una afortunada de poder continuar competint, malgrat la pandèmia. “Tenim la sort de poder jugar i ho valorem. Al vestidor hem d’estar separades en grups de sis i és incòmode dur posada la mascareta a la banqueta, però millor això, que no pas no poder jugar”, confessa.

[su_box title=”Un mur a bola parada contra el Sant Cugat” style=”soft” box_color=”#516e6d”]Júlia Baldrich va ser un mur per al Sant Cugat en les accions a bola parada diumenge passat. Van disposar de tres faltes directes l’equip vallesà i cap va acabar a la xarxa. L’última, a 23 segons del final, podia haver canviat el signe del partit. “Quan vaig veure que ens havien assenyalat falta, només vaig pensar que l’havia de parar sí o sí. Vaig tocar la bola amb el casc abans que anés al travesser”, explica. Quan va sonar la botzina, les companyes van anar a abraçar-la.[/su_box]

Comparteix la notícia