El MGC Mútua Handbol Ribes masculí va certificar l’ascens a la Lliga Catalana Argent a tres jornades del final i ara ja és campió matemàtic al grup A de Primera Catalana després de desfer-se del Martorell per 28-32 en l’antepenúltima jornada. Maikel Núñez és l’entrenador de l’equip i ha acceptat el repte d’Elprimer.cat de fer l’1×1 dels seus jugadors. Així són els protagonistes del títol i de l’ascens, segons el seu tècnic.
ERIC LUBIANO: És un dels millors porters de la categoria, tant per qualitat com per caràcter. Dominador sota pals, ha estat determinant amb grans actuacions que ens han donat molts punts.
JOAQUÍN CUSTODIO: Jugador amb experiència en categories superiors, molt intel·ligent tàcticament, amb visió de joc i capaç de captar l’atenció de les defenses rivals, ja que pot jugar en qualsevol posició de la primera línia.
JACOB BOTELLA: Juvenil que ha jugat tot l’any amb el primer equip. Jugador poderós, tant en defensa com en atac, bon receptor i que ha estat un malson per a les defenses rivals. Si sent juvenil, tan precoç, és capaç de jugar així, el futur té el seu nom.
JAN MONASTERIO: Un dels debutants enguany amb el primer equip. Jugador ràpid i explosiu que necessita que sempre passi alguna cosa quan té la pilota, ja que té molta qualitat tècnica. Té un gran futur.
OSCAR FERNÁNDEZ: Estem parlant, possiblement, d’uns dels jugadors més difícils de defensar de tota la categoria. Té un u contra u determinant i explosiu i la seva capacitat de jugar en qualsevol posició el fan un jugador imprescindible, a més de ser un dels millors companys al vestidor. Ha fet un pas endavant, i dos, quan l’equip més ho necessitava.
MARTÍ MONASTERIO: Pivot molt versàtil i mòbil en atac, cosa que ens ha donat un perfil diferent dels de la resta dels nostres pivots. També fa molta feina en funcions defensives. La llàstima és que no ha pogut acabar la temporada per una greu lesió al genoll.
ÀLEX CASAS: En teoria seria el porter suplent, però només en teoria, ja que és un treballador incansable. Tot i la seva joventut –és sènior de 1r any–, ha evolucionat molt durant la temporada i ha fet un pas endavant quan ha hagut d’ocupar la titularitat a la porteria en alguns partits, arribant a ser importantíssim.
JOHNNY MEDINA: El fitxatge estrella de la temporada. A part de ser el jugador més determinant a la pista, pel seu lideratge, és qui ha donat l’equilibri tant en atac com en defensa. Dur, intens i amb experiència en l’handbol d’elit, ha estat la peça que ens ha fet ser competitius en tots els àmbits i fer un salt de maduresa.
POL FERNÁNDEZ: Un dels jugadors amb més classe i visió de joc. Molt complet, tot i que no es va poder incorporar d’inici. Una lesió el té apartat temporalment de l’equip. És capaç també de defensar i de dominar el ritme de joc ofensiu.
VÍCTOR RUBIO: Jugador imprescindible al vestidor pel seu tarannà. És sacrificat i aporta molt bons minuts quan surt des de la banqueta. És un bon complement, el jugador que qualsevol entrenador vol per al seu equip.
XAVI GARCÍA: Un central de la ‘vella escola’ que té la capacitat de controlar tot el que passa al camp i d’organitzar el joc amb molta eficàcia. A vegades és un xic irregular, però ha fet una temporada molt completa, ja que ho compensa amb esforç. Mai té una paraula dolenta per ningú. És l’únic jugador de la categoria que podria jugar caminant i l’equip rutllaria igual de bé.
IVÁN CANTERO: És el nostre canoner, amb un perillós llançament a distància que encara pot millorar, perquè té només 19 anys. El fet d’alternar el primer equip amb el filial l’ha fet evolucionar, acumulant bons minuts de joc, i agafant cada vegada més responsabilitat.
FRANCESC MATA: Un guerrer. Especialista defensiu que ha tingut moments brillants. També és capaç d’aportar molt treball en atac. És un pencaire en silenci. Té molt recorregut i és un dels jugadors més estimats al club, ja que també col·labora amb la base.
TONI LÓPEZ: Un ‘killer‘ que, fins a la lesió al genoll, estava entre els màxims golejadors de la categoria. Vertical, directe i incisiu, és un dels jugadors més perillosos amb la pilota, a més de ser el capità de l’equip.
ROGER REVERTER: Un dels jugadors amb millor canell de la categoria, capaç de fer gols impossibles i a la vegada importants. Gran futur per a un dels esquerrans més fins que es veuen.
ALEX SLAUGHTER: Una força indomable de la naturalesa que també ha arribat de nou a la categoria. Ha estat un dels jugadors més sorprenents per la intensitat i per l’entrega en defensa, per la qual cosa, el seu rol va anar creixent amb el pas de les jornades, fins a una lesió al turmell que el va deixar fora de joc. Té un gran futur al davant, ja que és un treballador eficient i un bon defensor.
OBIORA CATALÀ: Un tot terreny capaç de jugar tres partits seguits. Pot defensar a qualsevol rival, córrer al contraatac, marcar des de l’extrem o completar l’alineació en qualsevol posició. Un líder a l’ombra que tot equip necessita. És l’ànima del grup.
DEL SÈNIOR B, HAN AJUDAT:
ROGER GUIRAO: Un altre gran llançador que ens ha ajudat a continuar sent competitius quan s’acumulaven les lesions i un gran defensor. Té experiència i recursos per a ser un jugador important.
HUGO ARANDA: Ha fet el salt a la categoria sènior aquesta temporada i ha complert en els partits que l’hem necessitat. Cada vegada és millor jugador, amb un braç esquerre per polir i ganes d’aprendre. És constant, inquiet, treballador i bona persona. Aviat farà parlar molt.
I ELS JUVENILS…
JAUME PÉREZ: Li cau la qualitat de les butxaques. Sembla un sènior amb el cos d’un nen. Jugador completíssim, ràpid i desequilibrant en atac, amb molta facilitat per anotar. En defensa és un jugador que no s’arronsa i té molta facilitat per córrer al contraatac. Juga a una velocitat endimoniada i és descarat amb la pilota a la mà.
JOAN MARTÍ JIMÉNEZ: El porter juvenil, explosiu com pocs, ens ha tret de més d’un problema en diverses jornades. Ha combinat grans actuacions amb altres més discretes, fruit de la seva joventut –només 16 anys–, però ho supleix amb una ambició enorme.
ÀLEX GIL: Un jugador que destaca per la seva capacitat d’adaptar-se a qualsevol situació tant en atac com en defensa. Té un gran futur i, amb el pas de les jornades, ha anat agafant més protagonisme amb molta desimboltura.
ÀLEX MATA: Una bomba. És ràpid i vertiginós, lluitador incansable, amb una sortida elèctrica al contraatac i amb una facilitat poc vista per a recuperar pilotes, tot i ser un noi juvenil. És pura passió, té qualitat en la finalització i mai té un “no” per resposta, cosa que fa que sigui una de les apostes de futur de l’equip.
