Adrià Piñol col·lecciona ascensos com a tècnic de La Parròquia Olària Esports Samà masculí. N’ha segellat tres en cinc temporades, passant de Primera Catalana a Tercera FEB. El salt a la divisió estatal és històric per al club. L’entrenador dels de color bordeus ja prepara el nou curs, però repassa amb elPrimer com han arribat fins a la nova categoria.
Què et va passar pel cap quan vau certificar l’ascens a Tercera FEB?
Veníem d’una setmana molt complicada, perquè de no tenir res a perdre contra el líder –vam acabar caient amb la sensació que se’ns va escapar el partit a nosaltres–, vam passar a tenir l’obligació de guanyar l’antepenúltim. Havíem de rematar la feina. No va ser senzill. Amb la victòria vaig tenir la sensació d’haver-me tret un pes de sobre, tot i que l’ascens no era l’objectiu al principi de la temporada.
En quin moment de la temporada us vau veure amb opcions de lluitar per l’ascens?
Doncs mira, pels voltants de les festes de Nadal. Vam tancar l’any visitant l’Artés, que ens va passar per sobre, però en aquelles dates ja havíem vist gairebé tots els equips i ens havíem adonat que podíem guanyar a qualsevol. Tot i la derrota a Artés, l’aturada de Nadal ens va anar molt bé per tornar a la feina amb les idees molt clares. A més, vam incorporar Carles Artigas i això ens va suposar una injecció de moral. A partir d’aquell moment vam fer el rècord de victòries seguides del grup, amb 10 en total. Aquella ratxa va consolidar-nos com a equip. Teníem la confiança pels núvols i els partits amb finals ajustats el tiràvem endavant. Al final, la il·lusió per pujar es va anar generant de manera natural, sent humils i sent conscients que havíem de donar el 200% en aspectes aliens al joc.
Què significa aquest ascens per al CB Samà?
És una passada. Hi ha una anècdota molt maca de quan em vaig treure el títol nacional d’entrenador juntament amb l’actual director esportiu, el Rubén, i el director del club, l’Òscar Andreu. El treball final anava sobre què calia fer per tenir un equip en lligues FEB. Quan vam fer el treball, ens imaginàvem si algun cop ho hauríem d’aplicar al Samà. Aquest any teníem la sensació d’haver tocat sostre estant a Super Copa, però no, encara hem fet un pas més. Per al club ha suposat una gran il·lusió per haver aconseguit l’ascens amb molts jugadors de la casa.
Podràs aplicar alguna cosa del treball en la nova aventura?
El treballa anava més encaminat en la feina de club, a escala econòmica. En aspectes esportius la idea nostra ha de ser la mateixa de tenir molts jugadors formats aquí. Sempre donen un plus i fan que el pavelló s’ompli.
En què ha evolucionat més l’equip respecte de temporades anteriors?
La base i els fonaments del joc sempre han estat els mateixos: defensa agressiva per rebre pocs punts i intentar atacar amb avantatge pel desordre que provoquem en el rival. Ara bé, sí que és veritat és que hi ha hagut una evolució en l’estabilitat emocional del grup. Això ha fet créixer l’equip en les situacions amb les pulsacions altes. A més, tenim la confiança per dir-nos les coses a la cara.
Fa la sensació, des de fora, que cada jugador sabia el seu rol.
Sí, nosaltres com a staff, hem explicat les coses tal com són. Des del primer dia l’estructura d’equip està clara, amb uns jugadors referencials com Zanca, Damián o Carreras. El que ens ha ajudat molt a sostenir aquest argument és que els jugadors que marquen diferències eren els primers a arribar i els últims a marxar.
Heu sentit la pressió d’estar fent història?
Com a entrenador l’he sentit, però no era una pressió induïda per l’entorn, sinó per una exigència personal meva. Crec que els jugadors ho han viscut d’una manera similar.
Canviareu molt l’equip per a la Tercera FEB?
És una categoria amb molt nom i és més fàcil incorporar jugadors, però hem buscat reforços que no trenquin la cohesió del grup. Hem decidit renovar el bloc i fer quatre incorporacions, dues per al perímetre i dues per al joc interior, que anunciarem en els pròxims dies. Els fitxatges ens serviran per allargar la plantilla, perquè en alguns moments hem anat curts d’efectius. Farem una plantilla de 15 jugadors i afegim en Mingo (exRibes) al staff.
Econòmicament deu haver-hi un salt important, no?
Sí. A Supercopa ja hi ha jugadors que cobren. Nosaltres vam començar a pagar aquesta temporada en algun cas. Ara farem un pas més, però no podrem pagar a tots els jugadors.
Això ho ha d’acceptar el grup.
Sí, però és el mateix que dèiem quan parlàvem dels rols. Si el jugador ve de fora, se li cobreixen els desplaçaments. Els que són d’aquí i són diferencials, s’entén que tinguin una compensació perquè fan pujar el nivell de l’equip.
Continuareu entrenant tres dies?
Els mantindrem. La dinàmica serà la mateixa. Som conscients d’on podem arribar. Les rutines no variaran, però la responsabilitat dels jugadors fora del pavelló ha de ser superior pel que requereix la categoria.
Com és la Tercera FEB? Quin és el gran canvi respecte de Super Copa?
Hi ha molta diferència física: pugen els centímetres i la intensitat. Tot passa més de pressa. Amb els equips de mitja taula cap a baix no ens trobarem molta diferència, però amb els de dalt, sí. Ens trobarem interiors que superen els dos metres. Haurem de trobar variants defensives, ser més agressius, potenciar el tir exterior, córrer més amb sentit i controlar encara més les emocions. La lliga va per conferències. La nostra engloba Catalunya, Balears i Aragó, amb la majoria d’equips catalans.
Com plantejareu la nova temporada?
Amb els peus a terra i amb la màxima humilitat. Primer pensarem en la permanència. Després veurem on ens posa la Lliga.
