Alexis Castro continua com a entrenador del Patí Vilanova. La temporada passada es va quedar a les portes de l’ascens després de tornar al club al novembre amb la competició començada. En el nou curs desitja que perduri l’esperit que va empènyer l’equip en el darrer play-off per pujar a OK Lliga Plata. Els verds comencen la tercera campanya seguida a Nacional Catalana aquest dissabte (19.45 h) rebent el Caldes B a Les Casernes.
–Què esperes de la nova temporada?
–Vull que superem el nivell competitiu del curs passat. Com a entrenador, per damunt dels objectius, sempre penso a obtenir el millor rendiment possible dels jugadors. Hem de millorar la versió que vam oferir l’any passat.
–No us n’heu amagat: voleu aconseguir l’ascens, almenys, així s’han manifestat els jugadors…
–A veure (somriu), hi ha un esperit nou, la veritat, arran de la darrera campanya. Tenim un equip per estar a dalt. Després, per un gol, pot canviar el desenllaç d’una temporada. El primer objectiu és quedar entre els quatre primers.
–Això us atorga més pressió?
–La pressió ens la dona l’escut que portem al pit, ja que som el primer equip d’un club amb molta història. El Patí Vilanova està en una categoria que no li correspon. Això ens atorga pressió a nosaltres i il·lusió als rivals per guanyar-nos.
–Tens la plantilla que volies?
–Aquesta plantilla és la que ens va dur a les portes de l’ascens la temporada passada i no hem volgut fitxar per fitxar, no volíem melons per obrir.
–Torna a ser una plantilla molt ofensiva, amb a penes defenses purs…
Jo penso que s’ataca i que es defensa en bloc.
–L’única novetat és l’adeu de Mudarra i el retorn d’Erik Gual, dos jugadors molts diferents.
–Soc conscient que el canvi d’Erik Gual per Mudarra no és natural, però Gual, a qui conec molt bé, ens pot donar un salt qualitatiu important. A partir d’aquí, sé que hauré d’optimitzar el rendiment d’altres jugadors perquè assumeixin el rol de Mudarra. No crec que sigui un problema excessivament greu. Faré petites modificacions, per exemple, amb Jose López una mica més enrere i amb Güell en posicions més interiors. També espero que sigui la temporada de Jordi Martínez. És el defensa més pur que tenim i el jugador amb més projecció que hi ha la plantilla.
–Què us ha d’aportar de diferent Erik Gual?
–L’experiència que té a OK Plata i OK Lliga, li dona una lectura tàctica per sobre de la resta que ens anirà molt bé. A més a més, a part de veure porteria, crec que amb ell a la pista la xifra de gols d’altres jugadors ascendirà. I també és un especialista a bola parada, sobretot en les faltes directes, tot i que les ratxes marquen l’encert en aquesta faceta.
–Quins rivals esperes pel títol i l’ascens.
–Crec que serà una Lliga imprevisible. No crec que hi hagi un ‘coco’, però tampoc m’atreveixo a dir quins equips estaran a baix.
–No heu pogut jugar cap partit de pretemporada a casa per les obres a Les Casernes. Això és un hàndicap?
–Com a entrenador tinc una visió particular de les pretemporades. D’entrada, no soc partidari de molts partits de preparació. Nosaltres n’hem fet tres i només n’hem guanyat un, contra el Cubelles. Guanyar-ho tot en la pretemporada pot disparar la confiança i fer que l’equip es relaxi, i perdre més que guanyar et posa en alerta. Un toc d’atenció ara és millor que quan hagi arrencat la Lliga. Als jugadors els he dit que no som ningú, que comencem de zero, com tots els equips. Crec que només haver superat el Cubelles, ens posa en guàrdia. Prefereixo començar la competició venint de derrotes que de victòries.
–Vas arribar la temporada passada després d’un temps lluny de les banquetes i tenies pensat no continuar, però tot va variar arran de la final del play-off per pujar contra el Reus B. Què va canviar?
–Hi va haver un cúmul de coses. Per exemple, en el tercer i definitiu partit de la final del play-off d’ascens, veure el fons del pavelló del Reus ple de seguidors i seguidores del Vilanova va ser un espectacle. Allò va fer que s’apropés al club algú que em va animar a continuar per no tirar per la borda aquell esperit.
–Aquest ‘algú’ és Ángel Calvo, que fa de secretari tècnic de l’equip i d’enllaç amb la junta, oi?
–Sí. Vaig parlar amb ell perquè volia col·laborar, em va transmetre il·lusió i ens vam entendre. Al club li ve bé una persona com ell. No dic que Ángel Calvo sigui el salvador, però ens ha ajudat a planificar la nova temporada. Crec, sincerament, que l’eliminatòria contra el Reus ha significat un canvi en el Patí Vilanova en ambició, en ‘pseudoprofessionalització‘ del club, en prendre més decisions…
–Després d’igualar l’eliminatòria contra el Reus B a Les Casernes, vas marxar cap als vestidors amb el sector de l’Escala corejant el teu nom. Se’t va veure inclús emocionat. Va ser un moment molt potent aquell, no?
–Sí, va ser emocionant. Ho he dit moltes vegades, tinc una connexió especial amb el Patí i amb Vilanova. A Casernes em sento com a casa. I en l’esport no professional és molt important sentir-se a gust en un lloc. Em sento identificat amb el club. M’encanten els càntics, l’ambient… És hoquei patins en estat pur.
–Una de les condicions que vas posar per renovar va ser poder continuar treballant amb Gerard Vergés com a ajudant.
–Sí, sense ell, era complicat que continués. Per compromisos laborals i personals, necessito algú com ell al meu costat. Quan jo no puc estar amb el grup, sé que Vergés continuarà amb la meva mateixa dinàmica.
–El veus com a futur entrenador del Patí Vilanova?
–Sí, clarament. Si ell vol, no en tinc cap dubte.
–Pujar seria brutal, no?
–I tant!! Jo ja he viscut partits clau per la permanència amb el Patí Vilanova, però un ascens a OK Plata seria l’hòstia perquè la Nacional Catalana és molt traïdora. Has de fer una bona fase regular i culminar la feina amb el play-off. Mira el Sant Celoni, ve de dues campanyes extraordinàries, no va tenir premi i ara se li ha desmantellat l’equip.
