El preparador físic sitgetà Erik Roqueta va penjar diumenge una història al seu perfil d’Instagram amb el trofeu conquerit per l’equip sub-20 del Chivas de Guadalajara, nou campió de la categoria a Mèxic. El títol és la recompensa a part de la seva feina. A finals de setembre de 2019 va creuar l’Atlàntic per iniciar una aventura en un dels clubs més importants del país asteca.
L’Erik era el màxim responsable del treball de força del futbol formatiu professional del Barça (Juvenil A, Juvenil B i Barça B) quan el Chivas va contactar amb l’entitat blaugrana. “Volien reestructurar l’àrea de rendiment i millorar el treball de preparació física de tot el club a partir de la metodologia de La Masia”, explica.
Com a resultat va sorgir un conveni de col·laboració que demandava que algun tècnic culer viatgés cap a Mèxic. “Per la meva situació familiar, m’ho van proposar a mi, i vaig acceptar. Era una manera de fer un salt en la meva carrera dins del professionalisme. No me’n penedeixo. Estic supercontent”, assegura.
D’entrada, l’Erik va ingressar al Chivas com a director general de l’àrea de rendiment de tot el club, però al cap de pocs dies d’arribar a Guadalajara van fer fora el tècnic del primer equip i les seves funcions es van duplicar.
“De cop i volta també em vaig veure involucrat amb la primera plantilla com a responsable del treball de força i de prevenció de lesions, al costat del preparador físic de camp. Des d’aleshores compagino les dues feines. N’estic encantat”, assenyala.
Com a responsable de l’àrea de rendiment, l’Erik supervisa la feina 12 professionals. El seu objectiu és dissenyar unes pautes de treball que serveixin al Chivas de guia per al futur.
“És una gran experiència. La metodologia que tenien allà no era tan avançada com la d’aquí. De mica en mica estem transformant la manera de treballar per ensenyar-los una nova visió en la preparació física destinada al futbol. En principi, estaré a Guadalajara fins a l’octubre de 2021, però quan s’apropi aquella data veuré cap on m’encamino. Continuo depenent de l’estructura del Barça”, indica.
Esportivament, aquest sitgetà de 35 anys no es pot queixar. Al títol mexicà del conjunt sub-20 del Chivas, un èxit molt rellevant quant a futbol formatiu, se li ha de sumar el bon paper del primer equip, que va arribar a les semifinals pel títol del campionat asteca. “Malgrat la pandèmia, ha estat una bona temporada. El més destacat de la idiosincràsia del club és que al Chivas només hi poden jugar jugadors mexicans”, apunta.
La crisi del coronavirus va enxampar l’Erik a Guadalajara, però va poder venir cap a Sitges al maig. El que no va estalviar-se va ser un confinament total de dos mesos i mig durant la primera onada de la pandèmia. “Vam acabar fent 65 sessions de treball telemàtiques, via zoom, amb els jugadors”, afirma.
D’aquí a pocs dies l’Erik tornarà a Sitges per passar el Nadal amb la família i recarregar piles per continuar amb l’aventura mexicana. Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i amb un Màster en Alt Rendiment en Esport Col·lectiu, el sitgetà se sent un afortunat de poder treballar en l’esport d’elit.
“Sóc una mena de futbolista frustrat que vaig enfocar la meva carrera cap al vessant de la preparació física per poder arribar on m’era impossible xutant una pilota”, comenta amb un somriure.
L’Erik havia jugat al Suburense i al Ribes i també a futbol sala a Sitges. En el vessant de la preparació física va iniciar-se en el món de l’hoquei al Club Patí Sitges i va fer el salt a l’elit a les files del Reus Deportiu. Després va viure dues experiències exòtiques al futbol d’Azerbaidjan i de Bahrain abans de tornar al món de l’hoquei per treballar amb el primer equip del Barça amb Ricard Muñoz a la banqueta. El pas pel futbol formatiu blaugrana va precedir l’aventura mexicana que el té ocupat actualment.
