Luis Medrano combina el dia rere dia a la farmàcia que regenta a Calafell amb la passió que té per l’hoquei patins, la que l’ha dut a portar les regnes del Patí Vilanova. El tècnic dels verds fa un parèntesi en la seva feina per atendre elPrimer.cat just abans que comenci la Lliga. Medrano va fer revifar l’equip el curs passat a partir de finals de gener per conduir-lo fins a la permanència a l’OK Lliga Plata.
–Torna la Lliga. Ja en deus tenir ganes.
–La veritat és que sí. En el fons tots som competidors i volem competir perquè es resolguin incògnites.
–Estàs content amb la pretemporada que ha fet l’equip?
–Sí, molt content. Quant a resultats, només hem patit una derrota, però al marge dels marcadors, hem fet un bon grup humà, amb molt bona actitud i amb ganes d’assumir el repte de la nova temporada. Cada cop hi ha menys coses que no m’agraden.
–Com quines?
–En certs moments encara ens governa l’ansietat i algun jugador se surt del guió i descol·loca la resta.
–Amb l’excepció del partit contra l’Arenys de Munt de la Lliga Catalana, s’ha vist un Patí molt ‘Medrano‘, un equip compromès i treballador que ha de créixer des de la seguretat defensiva.
–Sí, la defensa és molt important en el meu ideari. Això passa per no regalar boles innecessàries i no concedir contraatacs fàcils. Defensar en estàtic amb els quatre jugadors prop de la porteria és relativament a l’abast de tothom, però defensar bé també implica atacar amb molt d’ordre. No hem de deixar de mirar el retrovisor. Hem de saber ser selectius en la tria de les jugades, fer-ho d’una manera estructurada, per no donar opcions al rival.
–Tens la plantilla que volies?
–Sí, conceptualment, sí. Tenim la plantilla que volíem quan vam començar a fer-la, amb els fitxatges i les renovacions que ens havíem plantejat.
–És la segona vegada que agafes el Patí des del principi de la Lliga. El primer cop, en el curs 2015/2016, no et va anar bé les coses. Tres derrotes en els tres primers partits van acabar amb la teva destitució. Què vas aprendre d’allò?
–Vaig aprendre molt. Primer, que la passió i les ganes de fer coses no poden estar per sobre de valors i conviccions. Aquella temporada hauria d’haver dimitit abans de començar la Lliga. Es van fitxar molts noms i era difícil dir que no. No vaig seguir el batec negatiu que tenia.
–Ara es percep que tens un millor batec.
–I tant. Em sabria greu que no ens anessin bé les coses perquè l’equip està fent un gran treball. Espero que l’hoquei reconegui la nostra feina donant-nos punts. És com quan tens un fill i vols que li vagi tot bé.
–Què esperes de la temporada?
–He escoltat diversos jugadors i entrenadors i tots coincidim que hi ha cinc equips amb més potencial que els altres: el Sant Just, el Taradell, el Vilafranca, el Barça i el Sant Cugat. Després estem la resta, però intueixo que hi haurà molta igualtat. De totes maneres, penso que hi ha menys diferència entre el Vilanova actual i el millor equip de la categoria que la temporada passada.
–T’hem vist molt actiu a les xarxes socials. En els posts que penges es veu la teva manera de pensar com a entrenador. Sempre poses èmfasi en el treball en equip.
–Totalment. Jo no tinc cap jugador que desequilibri per ell mateix. Hem de guanyar i perdre tots junts. Jo crec en aquests models. Si les figures no estan integrades en un bloc, acabes tenint massa dependència en aquests jugadors. Jo sempre parlo d’aquella Grècia que va quedar campiona de l’Eurocopa de futbol a Portugal. Eren obrers del futbol. Jo crec en els equips rocosos. Això no està renyit amb l’espectacle.
–Fins a quin punt un entrenador ha de fer de psicòleg.
–És bàsic. Ser psicòleg és part de l’entrenador. Per molt que sàpigues de tàctica, si no empatitzes amb el grup, malament.
–Tens un màster en psicologia i fins i tot has escrit un llibre, ‘Multiplícalos por 1000′, que parla de la gestió de grup.
–Sí, la psicologia m’agrada molt i em vaig formar en aquest vessant. El llibre és la història d’un entrenador d’hoquei que rep un cop de bola i que es desperta en ‘La Divina Comèdia’ de Dante Alighieri. Es llegeix en un viatge en AVE a Madrid. El protagonista reflexiona sobre la seva conducta al capdavant del seu negoci i del seu equip en la gestió de persones.
–Quin paper ha de jugar l’afició ara que s’han acabat les restriccions per la Covid?
–Abans parlàvem de les xarxes socials. Una de les publicacions que vaig penjar és una frase de l’exfutbolista Fernando Torres, que va dir: ‘Els aficionats no es fan la idea de l’important que són perquè un equip funcioni bé’. El públic no és conscient del necessari que és. I en el nostre cas, no només ‘Els nois de l’Escala’, sempre fidels, sinó tota l’afició de l’equip. A tota la gent del Patí li demano que s’impliqui emocionalment amb nosaltres.
