El cognom Caparrós és història del Club de Futbol Cubelles. Francisco Caparrós Mateos, Capa, central i capità dels blaus en les últimes cinc temporades, ha seguit l’estela del seu pare, amb qui comparteix nom de pila, fins a la retirada. “D’ell he heretat la passió pel futbol. M’ha seguit arreu”, apunta.
Capa deixa el futbol en actiu amb 37 anys. El seu últim ball va ser dissabte en el partit del Cubelles contra el Prat B al Pons i Ventura. Va jugar els darrers minuts com a davanter centre i va poder celebrar sobre la gespa l’empat dels blaus (2-2), obra d’Issey.
“Amb l’equip salvat, vaig pactar amb el míster poder-me acomiadar jugant uns minuts a casa. Abans del partit em van fer un passadís. Va ser molt emotiu. Ara bé, quan vaig saltar al camp, només tenia al cap la possibilitat d’almenys puntuar”, explica.
De l’homenatge de dissabte té paraules d’agraïment cap a tothom i en especial cap a la seva dona, la Sílvia, que l’ha acompanyat durant tota la trajectòria.
“Un cop va acabar el partit va tornar l’emoció quan em van mantejar i quan van projectar un vídeo amb fotos i testimonis d’amics i excompanys. Em va costar articular paraules. El futbol m’ha donat moltes amistats”, reconeix.
Enrere deixa molts sacrificis i cabrioles per compaginar el futbol amb la feina i la família. “Quan una cosa t’agrada, t’ho muntes com sigui per gaudir-la”, comenta.
Capa arrossega un trencament a la part externa del menisc del genoll dret des del mes de març. Està pendent de passar pel quiròfan. “A l’estiu ja tenia pensat penjar les botes al final d’aquesta temporada. Volia deixar-ho veient-me bé i així em sentia fins a la lesió. Aquest contratemps m’ha impedit jugar els darrers mesos”, assenyala.
El central es retira posant el punt final a la segona etapa al primer equip del Cubelles. “Vaig tornar l’estiu de 2017. Aleshores ja tenia clar que volia acabar la meva carrera al club de casa”, afirma.
En les últimes cinc temporades al Cubelles ha viscut un ascens a Segona Catalana (temporada 2018/2019) i una final de la Copa Catalunya amateur (agost de 2019). “Malauradament, no la vam poder guanyar. Vam perdre als penals, però aquella experiència és inoblidable”, destaca.
Capa podia presumir d’haver disputat aquella mateixa final quatre anys abans amb el Suburense, un club que també l’ha marcat. Aleshores el desenllaç va ser diferent per al cubellenc, ja que l’equip d’Aiguadolç va endur-se el trofeu cap a casa.
“Al Suburense vaig viure quatre temporades magnífiques, esportivament les millors de la meva carrera. A banda d’aconseguir el títol en la Copa Catalunya amateur, vam pujar de Tercera Catalana a Primera Catalana, on vam arribar a ser líders. Aquell equip imprimia molt de ritme als partits”, recorda.
La trajectòria del central al futbol amateur havia començat al Vilanova B, a les ordres de David Requero. “De l’antiga Tercera Regional, vam ascendir a Primera Regional. Teníem molt bon equip, amb Agus, Marcos, Vilagut i Edu Domènech, entre molts altres. Era la millor època del Vilanova a Tercera. Fer el salt al primer equip resultava molt difícil”, manifesta.
Així i tot, va arribar a entrenar-se amb els Triguero, Valldosera, Juanje i companyia i, fins i tot, va anar a un stage de pretemporada a Torelló l’estiu de 2003.
Una campanya al Sitges, dues al Cubelles en la primera etapa i uns mesos al Base Vilanova van precedir el salt de Capa a aquell Suburense triomfant. El central s’havia format al Cubelles des dels cinc anys fins al primer any de juvenil i va acabar l’etapa de planter a la Blanca Subur i al Vilanova.
Tants anys darrere de la pilota donen per a molt. Dels entrenadors que ha tingut, destaca Josep Serra al Cubelles, Requero al Vilanova B, Josu Julián al Suburense i Xavi Vilagut novament al Cubelles.
Capa no s’apartarà completament del futbol. De moment, entrena un prebenjamí del Cubelles, on juga el seu fill –també té una filla–, però tard o d’hora, li agradaria agafar un equip amateur. “Veurem quan, però necessito la competició”, conclou.
