El derbi que el Vilanova i el Sitges jugaran diumenge (12.30 h) a l’Alumnes Obrers serà històric perquè feia 23 anys que els dos equips no es trobaven en competició oficial.
L’últim cop que es van veure les cares en Lliga va ser el 27 de febrer de l’any 2000 al vell Municipal de la capital del Garraf.
El partit pertanyia a la jornada 23 del campionat de la Regional Preferent del curs 1999/2000. El Vilanova, que liderava la taula, va guanyar per 4-0. El Sitges era el penúltim i va resistir 45 minuts. A la represa, dos gols molt ràpids, el van deixar KO.
Arjona va fer el primer al minut 47; Luismi, el segon, al minut 49; Valldosera, el tercer, al minut 75, i Coque, el quart, al minut 88.
El vell Municipal es va omplir de gom a gom. Més de 1.000 persones es van aplegar al camp i es va fer una recaptació de 650.000 pessetes, segons les cròniques de l’època.
El Vilanova va jugar amb Massana, Sergio (Requero), Valldosera, Israel, Carlos Martínez, Coque, Luismi (Carles Martínez), Arturo, Cristo (Baena), Arjona i Barrio (Montes). L’entrenador era Josep Alonso.
Per al Sitges van jugar Dino, Adrià, Gonzálvez, Furró, Agustí, Guillem Cuisné (Gerard), Óscar Alquézar, Rafa Porras, Txema (Emilio), Marc Riba (Rigola) i Canals (David). A la banqueta, com a míster, estava Iñaki Pérez.
El titular de la crònica del Diari de Vilanova va ser: ‘El Vilanova sentencia el derbi en cinc minuts d’inspiració després del descans’.
Carles Valldosera, titular a l’eix de la defensa del Vilanova aquell dia, recorda l’ambient que hi havia: “El camp es va omplir. El vell Municipal era màgic. També em ve a la memòria que el Sitges no estava gaire bé”.
Rafa Porras, migcampista d’aquell Sitges, ho corrobora. “La sensació que teníem era que érem inferiors. Vam aguantar la primera part, però a la segona ja no vam poder. Recordo que hi havia molt ambient. Va ser una mena de David contra Goliat”, apunta.
A les files del Sitges també hi havia el gran capità, Jose Gonzálvez. “Tinc una estima brutal cap aquesta mena de partits. La gent es ficava amb mi, però amb respecte. Després em deien que vingués cap a Vilanova. La quantitat de gent va anar al camp, va ser brutal. Abans es vivia molt aquest futbol més amateur”, afirma.
Miki Arjona va obrir la llauna per al Vilanova i destaca l’essència dels derbis. “Les setmanes prèvies eren diferents de la resta. Els jugadors ens coneixíem molt, jo especialment perquè havia passat per la Blanca Subur. Eren partits molt bonics”, apunta
Aquella temporada, el Vilanova va acabar pujant a Primera Catalana gràcies als ascensos de l’Espanyol B i del Mataró a Segona B després d’haver perdut la promoció contra el Martinenc. El club estava en plena revifada i va retornar a la Tercera Divisió en la temporada 2001/2002.
El Sitges, en canvi, estava pagant els excessos de l’era del president Cunill, va descendir i va tocar fons arribant a la Segona Regional de l’època.
