La Lliga Santander es reprèn avui (22.00 h) amb un Sevilla-Betis. N’estarà molt pendent el cubellenc Edu Expósito, jugador de l’Eibar. Aquest migcampista de 23 anys compleix la primera temporada a Ipurua i a Primera Divisió, i torna a la competició centrat a certificar la permanència amb el conjunt basc, setzè a la taula. Format al Cubelles fins a cadet, Edu Expósito també va passar pel Vilanova, pel Gavà i per la Damm en l’etapa de formació abans de fer el salt al Deportivo, on va jugar al filial i ja va tenir minuts a Primera amb el primer equip. Ara busca la consolidació a l’elit a les files de l’Eibar en una temporada marcada pel coronavirus.
– On vas passar el confinament?
– A Sant Sebastià, que és on estic vivint. Des del club em van donar permís per venir a buscar la meva mare i vam passar aquells dies junts.
– I vas haver d’entrenar-te a casa, és clar.
– Sí. La primera setmana va ser dura, ja que tampoc no tenia tot el material necessari. Després el club ens va facilitar una bicicleta i jo vaig anar comprant més material per poder exercitar-me millor. La veritat és que m’ha servit per tornar en forma als entrenaments
– També et vam veure per les xarxes jugant al FIFA al torneig #LaLIgaSantanderChallenge, junt amb altres jugadors.
– Sí. La veritat és que va ser una bona idea. Em va ajudar a estar més distret.
– Com són els entrenaments del desconfinament?
– Els dels primers dies van ser molt estranys. Entrenar en solitari i veure els companys des de lluny era feixuc. Fèiem molt de treball físic. Es feia pesat. Quan vam començar a entrenar en grups reduïts de vuit o nou companys ja va canviar. I quan ens vam retrobar tot el grup, ja va ser com tornar una mica a la normalitat, tot i que amb les mesures de seguretat que ens mana la Lliga.
– Van haver-hi dubtes en l’Eibar quan es va parlar del retorn del futbol professional.
– Quan ho veus des de lluny no ho veus clar. Al principi es parlava d’un confinament de l’equip. Deixar la meva mare sola no m’agradava. I si li passava alguna cosa? Afortunadament, tot ha evolucionat bé. Vejam com arrenca la competició.
– Com serà el futbol a partir d’ara?
– Jo crec que el més fotut serà no tenir l’afició al costat, tot i que ara ja es parla que a partir del dia 29 de juny pugui entrar públic als estadis. Al final això serà l’únic estrany, ja que un cop a la gespa toparem, xerrarem, hi haurà contacte físic…
– Ipurua sense públic pot ser menys Ipurua.
– I tant. Per a nosaltres, el suport de l’afició és un plus.
– L’Eibar encara té pendent assegurar-se la permanència.
– Sí. Sabem que tenim un calendari complicat pels rivals que ens queden, directes i importants, però estem preparats per tirar endavant. Són 11 jornades en dates molt properes i amb novetats quant a protocols. Els equips que millor s’adaptin a tots els nous condicionats seran els que aconsegueixin els seus objectius.
– En el retorn a la Lliga visiteu el Madrid (diumenge, 19.30 h). Déu n’hi do.
– No sé si serà bo o dolent. Potser seria més determinant jugar contra un rival directe per tot el que podria suposar una derrota. Ara bé, no donem el partit per perdut ni molt menys. Ens ha de servir com a primer partit per trobar sensacions positives sabent del potencial del rival que tindrem davant. Però ells també arrenquen altre cop i jugaran en un camp que no coneixen. A vegades, el futbol dóna sorpreses.
– Això t’anava dir, no jugareu al Bernabéu, sinó a l’Estadi Alfredo Di Stéfano, a Valdebebas. Us beneficia?
– Crec que sí. A ells també se’ls farà estrany. Sí que és cert que s’entrenen allà, però no jugar al Bernabéu, els suposarà un canvi. Potser els va bé sentir-se com en un entrenament, però mai se sap. Esperem que tinguin un mal dia.
– Com valores l’adaptació a l’equip? Es pot dir que has anat de menys a més.
– Vaig començar com a suplent a Mallorca. Al míster no li agradava com anava el matx i vaig entrar al minut 35. Però m’he notat important des del principi. És cert que en les dues primeres jornades no vaig entrar i que cap a la meitat de temporada vaig estar cinc o sis partits sense ser titular, però el míster m’ha anat donant confiança i al final si algú no rendeix com el tècnic vol, hi ha canvis. Al principi arribes d’una categoria diferent, a un club nou amb una altra manera de jugar, tens un tècnic nou… Adaptar-se costa, però la veritat és que estic content amb la temporada que porto.
– De moment, has participat en 25 dels 27 partits jugats fins ara amb dos gols. No està gens malament.
– Per ser la primera temporada a l’Eibar, ja et dic que estic content.
– Com és Mendilibar com a tècnic?
– És exigent, però molt proper i obert. És un entrenador diferent dels que he tingut. És més exigent que molts, però dóna llibertat al jugador perquè estigui còmode. Dóna la llibertat per tenir dies de descans, per estar amb la família i els amics… Tot això s’agraeix. Espero seguir amb ell uns anys més.
– Vas arribar a Ipurua com el fitxatge més car de la història de l’Eibar. Això et va generar més pressió?
– La veritat és que no ho vaig sentir com una pressió. Jo havia de demostrar que volia i puc jugar a Primera Divisió molts anys. No va ser una exigència que m’obligués a demostrar moltíssim. Crec que haig de seguir amb el meu creixement sense autopressionar-me. Molts companys en feien broma, però això són coses de vestidor (somriu).
– I a sobre t’agafes el número 10. Això és tenir personalitat.
– Sí. A mi m’agrada portar certs dorsals. El que jo volia estava ocupat. Volia el 21 en record de la meva àvia, que va morir un dia 21. L’havia portat al Dépor, però a l’Eibar el tenia Pedro León. I com que el 10 estava lliure vaig decidir agafar-lo. M’hi veia, amb el 10 (somriu).
– Quin és el gran canvi entre la Segona i la Primera Divisió?
– La qualitat dels futbolistes. Hi ha molta diferència en la velocitat d’execució. Ho fan tot més ràpid i amb molta qualitat individual. El nivell col·lectiu també es nota. Els equips que juguen a Europa estan un esglaó per sobre.
– Segueixes el futbol del Garraf? Et vam veure al camp del Vilanova en un dels pocs partits abans que esclatés la pandèmia.
– Sí. Intento anar al camp del Vilanova i al camp del Cubelles, on estan els meus amics. M’encanta passar-me per allà a veure’ls. És on he passat moltes hores i, al final, allò que has viscut no s’ha d’oblidar. A part, a mi m’encanta el futbol.
