En Marc Fernández és un vilanoví que exerceix d’entrenador de porters de futbol base a Wuhan, la ciutat on se situa l’origen de la pandèmia de la Covid-19. Es va establir en aquesta metròpoli, la més poblada de la Xina central, fa tres anys i mig i encara no ha posat data de caducitat a l’aventura. “És una gran experiència de vida. M’està permetent treballar d’allò que m’agrada”, assegura en conversa telefònica.
Allà, a diferència de bona part del món, han recuperat la normalitat. “Ja no tenim cap tipus restricció. La mascareta no és obligatòria, però la gent la porta. És una altra cultura. Van ser molt curosos amb el confinament. Quan veus com s’organitzen, entens com estem ara. La població és disciplinada i obedient i si sorgeix algun cas, la quarantena es compleix de manera escrupolosa”, manifesta en Marc.
Aquest apassionat del futbol de 30 anys forma part del Wuhan Three Towns, un club xinès que aspira a ingressar en l’elit del futbol d’aquell país. “Ara el primer equip està disputant el playoff per pujar a la Segona Divisió, el que ja es considera futbol professional. El míster és un català”, explica. Ell està contractat per l’empresa barcelonina Nama Sports, que duu la gestió del futbol formatiu del club. “Entreno els porters benjamins i alevins”, apunta. El vilanoví, que té el nivell 2 d’entrenador, és un dels 13 espanyols que treballen amb la canalla del Wuhan Three Towns.
A en Marc Fernández l’esclat de la pandèmia a Wuhan va agafar-lo quan estava a punt de marxar de vacances, a finals de gener. “Eren les dates de l’any nou xinès i tenia previst un viatge a Hong Kong per gaudir d’uns dies de turisme. Tot i que estaven a punt de tancar l’aeroport, vaig poder volar. Ara bé, quan vaig acabar les vacances, se’m va fer impossible tornar a Wuhan”, relata. Així que de Hong Kong va venir cap a Vilanova.
Quan es van obrir les fronteres, en el viatge de retorn a la ciutat xinesa va haver de passar una obligatòria quarantena de 15 dies. “Era finals d’octubre. Vaig estar dues setmanes tancat en un hotel de Xangai. El control era màxim. Cada dia em prenien la temperatura i em feien una PCR. Les persones es distribuïen per hotels, segons les províncies de destí. I un cop a Wuhan va ser obligatòria una altra PCR”, relata. L’estada a l’hotel la hi va pagar l’empresa per la qual treballa.
L’exporter del Vilanova Joan Cañadas va ser qui li va obrir les portes de la Xina. “Vaig treballar amb ell tant al Vilanova com a l’Escola del Barça i em va parlar d’aquest projecte”, explica en Marc. N’està encantat.
“Treballar en un país tan diferent és ‘xulo’“, afirma. Per dirigir-se als jugadors té l’ajut d’un intèrpret, tot i que està estudiant xinès. “Costa, però ja en parlo una mica”, comenta. Amb la pandèmia pel mig, no podrà tornar a casa per Nadal. Haurà d’esperar a més endavant i passar les festes amb els seus companys de pis de Wuhan.
