La crisi del coronavirus ha canviat les nostres vides. Des que a mitjan mes de març vam haver de confinar-nos res no ha estat igual. En el nostre dia a dia hem recuperat certs hàbits, però amb la lògica incertesa que provoca la pandèmia. Les mascaretes ja són un element més del vestuari diari i els gels hidroalcohòlics estan en tots els llocs públics.
La tornada a l’anomenada nova normalitat s’ha produït en molts àmbits, però no pas en la majoria de competicions esportives. Només s’han reactivat les que mouen molts diners. Els dubtes a curt termini continuen al voltant de les cites menys mediàtiques, de proximitat, més amateurs. Tornaran les curses atlètiques? Arrencarà el futbol català? I el bàsquet? I l’hoquei patins? I l’handbol? Aquests interrogants es poden posar sobre qualsevol disciplina. I com podran subsistir els clubs petits si no arrenquen les lligues?
Si en el futbol més professional hi ha hagut casos de coronavirus, com es pot controlar els jugadors de qualsevol esport més amateur? N’he parlat amb futbolistes i entrenadors de la comarca i no ho veuen gens clar. Jo tampoc.
I l’esport de base i escolar? Per molt que als col·legis separin els grups i tinguin cura de no mesclar classes, què passarà quan nenes i nens de diferents centres es trobin en activitats extraescolars o en els entrenaments de qualsevol disciplina?
La Federació Espanyola de Futbol ja ha demanat una profunda reflexió al voltant de tot plegat i aquest dilluns ha convocat una reunió dels presidents de les federacions territorials on s’informarà de la situació i s’adoptaran les decisions pertinents pel que respecta al com i quan podran iniciar-se les competicions oficials no professionals.
Així ho va explicar divendres amb una nota informativa. Segons es pot llegir en el text, la RFEF, de comú acord amb les federacions esportives espanyoles d’esports d’equip convocades pel Comitè Olímpic Espanyol i sota l’empara de les últimes decisions de les federacions internacionals, com la UEFA i la FIFA, entén que, davant l’evolució de la situació pandèmica de les últimes setmanes i especialment en els darrers dies en el conjunt de l’Estat, resulta imprescindible una reflexió conjunta sobre la procedència d’iniciar la nova temporada esportiva amb unes garanties sanitàries i jurídiques suficients per a tots els esportistes, clubs i federacions, donat que en aquests moments les condicions han canviat en relació amb allò que estava previst en les setmanes anteriors.
Veurem, però el panorama a curt termini és poc encoratjador. Sóc pessimista. Maleïda pandèmia!