Search
Close this search box.

Miquel Salvó: Del Bàsquet Samà a internacional amb la selecció espanyola

Xavi Canales i Xavi Lázaro, mentors de l'aler: "No ha tocat sostre"

Miquel Salvó busca un rebot amb la selecció espanyola // WWW.FIBA.BASKETBALL/ES

Miquel Salvó no para de pujar esglaons. L’últim, debutar com a internacional amb la selecció espanyola. És el primer vilanoví a aconseguir-ho. Sergio Scariolo va alinear-lo divendres i diumenge en les victòries contra Polònia (set minuts, dos punts i dos rebots) i Israel (tres minuts, un punt i dos rebots) de la darrera finestra per a l’Eurobasket 2022.

A Vilanova i la Geltrú hi ha tres persones que van modelar Salvó al Bàsquet Samà des de l’etapa júnior: els tècnics Xavi Canales i Xavi Lázaro i el preparador físic Litus Lloveras. La feina d’aquest trident explica, en gran part, la progressió de l’aler de la capital del Garraf.

“Tenia una gran actitud a l’hora de treballar”, coincideixen els tres. Canales i Lázaro van ser els mentors de Salvó sobre la pista. Lloveras complementava els entrenaments propis del bàsquet amb una preparació física completa del jugador.

Del Barça al Samà

Canales, com a tècnic del Júnior del Samà, va rebre Salvó amb els braços oberts quan el Barça li va obrir la porta de sortida. El vilanoví havia vestit la samarreta blaugrana durant quatre anys, dos com a infantil i dos més com a cadet, però físicament era massa esquifit i els tècnics culers van decidir prescindir dels seus serveis. “Segurament tenia més talent que altres jugadors que van continuar al Barça, però no estava fet”, apunta Lázaro.

Excepte el mateix Barça, el Manresa i la Penya, els altres grans equips catalans el volien, però Salvó va optar per tornar a casa. Era la temporada 2010/2011. “El seu desig era jugar amb els seus amics i així ho va fer”, recorda Canales.


Salvó, al centre, amb Canales en l’etapa al Júnior del Samà // ARXIU

“Quan va venir del Barça vam decidir dissenyar-li un pla esportiu. Li veiem potencial i ell volia explotar-lo”, retala Lázaro. “Canales va treballar amb ell l’atac a cistella, jo em vaig dedicar a modelar-lo en els moviments d’esquena al cercle i Lloveras va centrar-se en el treball de força, de velocitat i de resistència. En Miquel ho va assumir de bon grat. Nosaltres creiem en ell i ell, en nosaltres. El paper de la família també va ser molt important. Els seus pares van estar al seu lloc en cada moment, sense intercedir en les decisions dels entrenadors”, continua.

Lázaro també va voler que creixés mentalment. “Algun dia vam decidir que no jugués per veure com reaccionava. El volíem posar a prova en tots els aspectes”, revela.

Del pla físic, Lloveras recorda que “vam fer un treball integral, no només de força, tot i que era molt prim. Venia a les pistes d’atletisme i s’ajuntava amb altres jugadors de l’equip i alguns atletes. Personalment, també em vaig proposar aconseguir que fos el més ràpid possible, ja que així podria tenir un plus damunt la pista”, explica. El cos de Salvó va començar a canviar.

L’aler ja va tenir presència en el primer equip del Samà durant el primer any de júnior. Aviat va demostrar que era un jugador diferencial. “Anava sobrat. Podia jugar en qualsevol posició. El recordo, fins i tot, fent de base en el primer equip”, comenta Canales. “Ja era un jugador versàtil” corrobora Lázaro, que aleshores dirigia aquell sènior A del Samà.


Salvó, amb la samarreta de l’Oviedo // FEB

En el segon any de júnior, Salvó va passar a la primera plantilla del conjunt vermell i va formar part d’un bloc de jugadors que va pujar a Primera Catalana, categoria en què va competir una temporada com a samista.

Un cop a Primera Catalana, Canales i Lázaro van tirar de contactes per aconseguir que anés a entrenar amb el Club Bàsquet Tarragona un dia a la setmana. El CBT el dirigia Berni Álvarez, exjugador ACB. L’acompanyaven amb cotxe, veien la sessió preparatòria amb l’equip tarragoní i se’n tornaven amb ell cap a Vilanova.

De Bèlgica a l’ACB

Quan va acabar aquella temporada a Primera Catalana, va aparèixer una altra figura clau en la formació de l’aler de la capital del Garraf, el vilanoví Jaume Avinyó, que el va convèncer per anar a jugar a Bèlgica, on està establert. Va romandre un any –curs 2013/2014– al Charleroi. Allà va alternar el primer equip i el segon i va arribar a jugar en la màxima categoria belga.


Salvó, quan jugava al Guipúscoa // WWW.GIPUZKOABASKET.COM

“Aquella experiència li va anar molt bé”, afirma Xavi Canales. “El vaig acompanyar un cap de setmana a Charleroi, s’ho va pensar i va emprendre el repte”, rememora Lázaro. Des d’aleshores la trajectòria de Salvó no ha parat d’anar cap amunt.

Primer va passar pel CB Cornellà a Lliga EBA. Al cap d’un any Berni Álvarez va reclutar-lo per al Bàsquet Tarragona a LEB Plata i en la següent campanya va fer el salt a LEB Or a les files de l’Oviedo. Amb el conjunt asturià va guanyar la Copa Princesa i va ser el jugador més valuós de la final. Aquell bon rendiment va cridar l’atenció del Guipúscoa Bàsket, que el 2017 va donar-li l’oportunitat de jugar a l’ACB.

Salvó va estar dos anys a Sant Sebastià abans d’anar al San Pablo Burgos, on compleix la segona temporada. Al club castellà està sabent explotar les seves virtuts i gaudint del bàsquet d’elit amb minuts i títols com la Champions League o la Copa Intercontinental. A més, ja suma més de 100 partits a l’ACB.

A la selecció amb 26 anys

El premi a tota la trajectòria de Salvó, que medeix dos metres i cinc centímetres, ha estat el debut amb la selecció espanyola amb 26 anys. El seu cas és paradigmàtic, doncs ha passat per totes les categories del bàsquet estatal fins a ser internacional. Canales i Lázaro pensen que encara no ha tocat sostre.

“Amb l’edat que té està en plena maduresa d’un jugador d’aquest nivell, així que encara pot créixer més. Li esperen els millors anys de bàsquet”, apunta Canales. “Encara té marge de millora i és un jugador intel·ligent i humil. No destaca en una faceta concreta, però sempre suma: anota, reboteja, defensa, dóna assistències…”, comenta Lázaro. “Allà on ha anat sempre ha calat entre l’afició i dins del vestidor és d’aquells jugadors que fa grup”, ressalta Canales. “L’important és que té el cap molt ben moblat”, abunda Lázaro. “És molt bèstia com ha anat creixent. Podia imaginar-me’l jugant a l’ACB, però que hagi arribat a la selecció són paraules majors”, conclou Canales.

Comparteix la notícia