El món del karate encara està commocionat per la mort, dissabte passat, del vilanoví Igor Montesinos, seleccionador català de l’especialitat. Ahir se li va dir l’últim adéu en una cerimònia emotiva i multitudinària al Tanatori de Vilanova i la Geltrú.
Igor Montesinos, alumne de l’històric Dojo Castañeda, tenia 41 anys. Familiars, amics, membres del cos de Mossos d’Esquadra, on treballava, i una nodrida representació del món karate van acomiadar-lo amb un llarg aplaudiment. La pandèmia va fer que gran part de la gent que es va apropar al Tanatori es distribuís per l’exterior del recinte. Des que es va conèixer la tràgica notícia les mostres de condol s’han multiplicat en les xarxes socials. El karateka i seleccionador vilanoví ha deixat empremta.
Eduardo Ruiz de Castañeda, sensei d’Igor Montesinos al Dojo Castañeda, va encapçalar la representació del món del karate en el funeral. Hores més tard, encara visiblement emocionat, el definia com “una persona amb alguna cosa diferent de la resta. No tindré cap alumne més com ell. Dominava la tècnica, era cerebral i tenia un gran respecte per tothom. Mai no tenia un ‘no’ per a ningú. Com a seleccionador dominava el to emocional i usava les paraules adequades per a cada moment”.
La relació entre Eduardo Ruiz de Castañeda i Igor Montesinos va començar amb una anècdota. “Quan tenia cinc anys va venir al Dojo per començar a fer karate, però li vaig dir que era massa petit i no el vaig deixar entrar. Va marxar emprenyat. Al cap d’un any, al primer dia del curs, el tenia altre cop allà, i aleshores va començar la seva carrera. No ho va deixar mai més”, explica el sensei.
Quan Igor Montesinos era menut i arribava rapat als Escolapis, on va estudiar tota la vida, volia dir que el cap de setmana següent tenia alguna competició important. Va ser campió d’Espanya infantil, subcampió d’Europa de les regions i medallista nacional, entre altres èxits. El 2009 es va retirar de la pràctica activa del karate i va entrar com a seleccionador català de kata absolut. “Quan he vist els seus pares asseguts allà davant en l’homenatge que li hem fet en el funeral m’ha vingut el record de la imatge de cada any en el festival que fem al pavelló, on no faltaven mai. L’acompanyaven a tot arreu”, destaca Eduardo Ruiz de Castañeda.
El vincle entre la família Ruiz de Castañeda i Igor Montesinos va anar més enllà de l’amistat. Per a Igor de Castañeda, fill del màxim responsable del Dojo Castañeda i també reeixit karateka, era com el seu germà gran. “El vaig conèixer al gimnàs i ens veiem cada dia. M’acompanyava a tots els campionats. Es desvivia pel karate. Li encantava llegir i documentar-se, tenia molta memòria i quan parlava es feia escoltar. El mestre del meu pare li va dir que li recordava a ell quan feia les kates“, assenyala Igor De Castañeda. “Al meu fill li vaig posar Igor de nom de pila per ell”, abunda Eduardo Ruiz de Castañeda, que el considerava com un més de la família.
El Barça era l’altra gan passió d’Igor Montesinos, que idolatrava el búlgar Hristo Stoitchkov. Amb ell es podien rememorar les victòries del ‘Dream Team’, del Barça més actual o de l’equip de bàsquet amb tots els detalls. “Se’n recordava de tot”, indica Igor de Castañeda.
El Dojo Castañeda de Vilanova i el món del karate en general han perdut un referent, però el nom d’Igor Montesinos serà recordat per sempre. La Federació Catalana li dedicarà un Memorial que es farà cada any.
