Ha disputat 25 dels 29 partits del Ribes aquesta temporada al grup 13 de Tercera Catalana, però ja en té prou. El porter Nito, de 43 anys, penja els guants després d’una llarga trajectòria en el futbol amateur.
En el partit de diumenge passat contra el Can Cartró al Municipal Aitana Bonmatí va rebre un bonic homenatge preparat per la seva dona. “Alguna cosa sabia, però no m’imaginava que seria tan emotiu”, diu Nito.
Al minut 66 el tècnic Xavier Garcia va substituir-lo perquè es guanyés l’ovació de la grada en el darrer compromís del curs a casa. I al més pur estil NBA, Nito va deixar el camp enmig d’un passadís improvisat entre els companys de vestidor i jugadors rivals.
“Ho deixo jugant, sent important i sentint-me valorat”, afirma molt satisfet Nito. “Quan va començar la temporada, tenia clar que aquesta seria l’última i puc dir que l’he gaudida. Estic molt agraït al Ribes. Em sento un privilegiat. He fet el que m’agrada des de ben menut. Ara em retiro per gaudir de la família els caps de setmana”, continua.
Nito s’ha guanyat ser un dels porters referents al Garraf des que el 2012 va fitxar pel Vilanova, a Primera Catalana. Havia estat 12 temporades al Vista Alegre jugant a Segona Regional, Primera Regional, Regional Preferent i Primera Catalana. Ara es retira al Ribes després d’haver passat també pel Suburense, pel Sitges i pel Cubelles. A més a més, va tenir un pas pel Castelldefels, a Tercera Divisió, tot i que amb molt poc protagonisme.
Té un gran record de la Copa Catalunya Amateur que va guanyar amb el Suburense el 2015. “Va ser el colofó a una gran temporada”, destaca. Tampoc no oblidarà el pas pel Vilanova en tres etapes, l’última el 2021. “Allà sempre hi ha més pressió”, assegura.
Nito es queda “amb tota la gent que he conegut gràcies al futbol i amb l’agraïment dels joves amb els quals he compartit vestidor a mesura que m’anava fent gran. Després de tants anys, he tingut moments de tot, de gaudiment i de patiment. M’emporto les alegries i els amics que he fet”.
Moltes de les persones que han compartit històries amb ell en el futbol amateur van acompanyar-lo en el comiat de diumenge. Canviar la porteria per la banqueta per ser entrenador no li crida l’atenció. “Al cap i a la fi, comportaria tornar a estar pendent dels entrenaments i dels partits. No descarto anar a jugar algun dia amb els veterans, però ara vull descansar i estar més temps amb els meus fills –té una nena i un nen– i la meva dona”, conclou.
