Amir Andrés González va néixer a Cartagena de Indias (Colòmbia) fa 23 anys. Quian en tenia dos va venir cap a Catalunya juntament amb la seva mare i els seus avis. Es van instal·lar a Rocafort de Queralt, a la Conca de Barberà. Ara viu a Torredembarra i juga al Vilanova. Va passar pel futbol base del Valls, del Nàstic i del Reus i va debutar com a amateur a Primera Catalana amb el Valls. Una aventura de dos anys al futbol gallec (categoria Preferent) va precedir el seu fitxatge pel Catllar la temporada passada. La il·lusió de jugar a Tercera va dur-lo a l’Ascó, però davant la falta de minuts, ha optat pel Vilanova amb ganes de ser important. De moment, ha fet un gol en la seva primera aparició com a blanc-i-blau.
–Millor debut impossible.
–Sí, la veritat. Estic molt content. Més no podia demanar després de mitja temporada jugant estones a l’Ascó. La meva parella i la gent més propera a mi saben que no ho he passat bé.
–Devies tenir unes ganes boges de jugar.
–Sí. La temporada passada, a Primera Catalana, ja vaig estar a punt de fitxar per l’Ascó. Tanmateix, per la incertesa que hi havia amb la Covid i per proximitat amb casa meva, vaig triar el Catllar. Quan l’Ascó va pujar a Tercera, vaig contactar amb el club, els vaig felicitar per l’ascens i vam tancar un acord. Tenia molta il·lusió de jugar a Tercera. En pretemporada vaig fer quatre gols, però en el primer partit de Lliga ja no vaig anar convocat. La meva situació ja no va canviar.
–Què et va passar pel cap quan vas marcar diumenge?
–És difícil expressar-ho amb paraules, molta felicitat.
–Vas veure clara la desmarcada i no era senzilla la rematada.
–Quan Totti roba la pilota, interpreto que haig d’anar a l’espai pel cantó dret. Aleshores observo que el porter fa un pas a la dreta i veig el forat per on enviar la pilota.
–I això de celebrar els gols tapant-te les orelles?
–M’agrada aquest gest que ha popularitzat Memphis Depay. L’hi he copiat per tot el que m’ha passat en l’últim mig any. Vull que sigui un missatge: No facis cas de la gent que creu que no pots complir objectius i lluita.
–L’holandès és el teu ídol?
–M’agrada com juga, però el meu ídol és Neymar. Quan estava al Barça vaig fer de doble seu.
–Com va anar això?
–Va ser a través d’una agència de models. Estava en un rodatge d’Adidas amb Luis Suárez i em van dir si volia ser el doble de Neymar.
–Caram.
–Vaig acceptar, és clar. I vaig poder conèixer el meu ídol.
–Tornem al present. Com arribes al Vilanova? Qui i quan contacten amb tu?
–Aprofitant que un diumenge no jugava amb l’Ascó, vaig anar a veure el Catllar-Vilanova de fa unes setmanes. Allà vaig saludar el lateral Toni, amb qui vaig coincidir al Catllar. Agus li va preguntar per mi, li va passar el meu telèfon i vam parlar. M’hauria agradat jugar més a l’Ascó, però davant la falta d’oportunitats em vaig decantar per la proposta del Vilanova. Volia sentir-me futbolista.
–Què tal la teva adaptació?
–Molt bé. No m’he sentit estrany en cap moment. M’he considerat un més des del primer dia. Hi ha molt bon grup. Coneixia alguns jugadors com Toni i Matty.
–Com veus l’equip?
–Hi ha molta qualitat. Espero que puguem estar a dalt fins al final. M’agrada el projecte i poder lluitar per pujar.
–Dissabte que ve, partidàs entre colíders a Lleida.
–Sí, ens espera un rival fort i amb més pressupost. Nosaltres també som un bon equip i volem guanyar.
–En quina de les tres posicions d’atac et trobes més a gust?
–Jo em considero un extrem esquerre, però darrerament he jugat molt de 9. Suposo que com que soc ràpid em volen de referència.
