Si hi ha una família a Vilanova i la Geltrú que es pot associar amb el bàsquet, aquesta és la Barneda–Santos. A casa seva, l’esport de la cistella és el pa de cada dia. El vilanoví Raimon Barneda, exjugador ACB, i Chus Santos, exjugadora a la seva Orense natal i a la capital del Garraf, porten el bàsquet als gens i l’han transmès a les seves filles: Maria i Alba Barneda.
Amb una visita i una xerrada distesa a Can Barneda–Santos ja n’hi ha prou per certificar que es tracta d’una família amant del basquetbol. Fins i tot s’han muntat una pista en una de les naus de l’empresa familiar adjacent al domicili on viuen. Les parets estan farcides de records relacionats amb el món de la cistella. És un bon lloc per practicar el tir.
No només els agrada jugar a bàsquet. “En veiem molt per la tele”, subratllen Maria i Alba Barneda. Ho certifica Raimon Barneda parlant d’una de les últimes actuacions dels Houston Rockets en l’NBA i de la seva manera d’atacar l’anella sense jugadors interiors. “També seguim l’esport en general”, afegeix Chus Santos.
Raimon Barneda va començar a jugar a bàsquet quan tenia 14 anys. “No l’havia practicat mai de manera competitiva, però vaig acudir a l’antic Picadero del Barça per participar en una de les anomenades ‘Operación Altura’, que seleccionava jugadors a partir d’un metre i 90 centímetres d’alçada”, recorda. El vilanoví, per aquelles dates, superava per dos centímetres aquella estatura.
Se’n va sortir prou bé i va convèncer els tècnics blaugranes. Aquell noi alt com un Sant Pau que fins aleshores jugava a tenis i a futbol sala, va decidir bolcar-se amb l’esport de la cistella. “Em van recomanar que deixés el tenis i jugués a bàsquet perquè arrossegava problemes d’esquena”, revela Barneda. No li va anar gens malament fer cas d’aquell suggeriment.
El Barça va reclutar-lo per al Maristes de Sants, un equip vinculat al club, i l’any següent el va fitxar definitivament. Barneda va jugar durant cinc temporades en els conjunts juvenil i júnior blaugranes, però el salt a l’elit va donar-lo a les files del TDK Manresa, l’equip que va fer-lo debutar a l’ACB amb 20 anys el 1988.
Amb el conjunt del Bages va estar dues campanyes. El vilanoví era un bon tirador. Jugava d’aler. Del TDK va passar a l’Orense, també de l’ACB, i allà va viure els millors anys de la seva carrera esportiva. Van ser quatre temporades seguides al quadre gallec, on va sentir-se protagonista sobre la pista. En aquella etapa, a més, va conèixer la Chus, la que es convertiria en la seva dona, que des dels 12 anys també practicava el basquetbol.
La carrera de Barneda va continuar al Huelva, una temporada a Primera B –el que ara seria la LEB Or– i tres més a l’ACB a l’Osca, de nou a l’Orense i al Lleó. Amb aquest últim club va jugar unes semifinals de la Copa del Rei. Aquella temporada al conjunt lleonès va ser l’última a l’elit. Aleshores va decidir tornar a Vilanova per centrar-se en l’empresa familiar.
A la capital del Garraf Raimon Barneda encara va veure’s amb cor de vestir-se de curt amb el Bàsquet Vilanova, el Club Esportiu Vilanova i el Bàsquet Samà, on va passar a jugar de pivot. Els dos metres i dos centímetres que fa d’alçada li permetien dominar la zona.
“La vida d’esportista d’elit és sacrificada, però agraïda”, resumeix d’aquells anys a l’ACB. Dels companys amb qui va compartir vestidor destaca George Gervin, quatre vegades màxim anotador de l’NBA, que va acabar la carrera al TDK. “Quan va venir aquí ja estava cascat, però era un talent pur”, afirma l’exjugador vilanoví.
Al Bàsquet Vilanova i al Samà també va jugar Chus Santos, que s’havia traslladat a la capital del Garraf fruit de la relació amb Barneda. “Per qüestions laborals era més fàcil venir cap aquí que quedar-nos a Galícia”, afirma ella. “El bàsquet va ajudar-la en l’adaptació”, apunta Barneda. La Chus era aler o ala-pivot. Amb el Vilanova i el Samà va competir a Primera Catalana i amb l’Orense havia jugat a Primera B.
La nissaga continua
Ara els cognoms Barneda i Santos els porten a les pistes les seves dues filles. “Que consti que juguen a bàsquet perquè volen”, apunta Raimon Barneda amb un somriure. “Jo els intento inculcar que gaudeixin a la pista, ja que així es juga millor, i que treballin dia a dia”, afegeix. “És important que s’ho passin bé jugant, que entrenin bé i que no deixin els estudis”, continua Chus Santos.
La gran de les germanes Barneda és la Maria, de 21 anys i un metre i 78 centímetres. Recentment ha fitxat pel Campus Promete, de la Lliga Femenina Endesa, la màxima categoria del bàsquet estatal. Va començar a jugar amb vuit anys amb l’equip de l’escola El Cim, on l’entrenava la seva mare. I va passar pel Samà, per l’Almeda i pel Segle XXI abans de marxar a jugar fora de Catalunya.
L’experiència al Segle XXI la va fer créixer. És un club esportiu vinculat a la Federació i a la residència Blume que permet a les jugadores de projecció en edat de formació, compaginar el bàsquet d’alt rendiment amb els estudis i el seu desenvolupament personal. Maria Barneda se n’hi va anar amb 13 anys. “Quan marxes de casa, madures més de pressa, ja que tens més obligacions”, reconeix. Pitjor ho van passar a casa. “Els primers dos anys van ser durs, ja que era molt joveneta, però ho va provar perquè era el que volia ella i li va anar bé”, afirma la mare de la jugadora.
Fruit d’aquell aprenentatge Maria Barneda, que juga d’escorta, encara va volar més lluny. En la temporada 2016/2017 va fitxar pel Campus Promete de Logronyo. Va arribar a debutar a la Lliga Femenina 1, però bàsicament va jugar a la categoria de sota. En la temporada següent, la vilanovina va preferir continuar guanyant experiència a la Lliga 2 i va fitxar pel Basket Ibaizabal del País Basc. Hi va romandre dos anys. Posteriorment va firmar pel Celta de Vigo, també de la Lliga 2, i aquest estiu ha tornat al Campus Promete per fer el salt definitiu a la Lliga 1, la Lliga Endesa femenina.
“El repte és consolidar-me en la màxima categoria. Tinc moltes ganes. Vejam com evoluciona la temporada amb la pandèmia pel mig”, manifesta Maria Barneda, que el 2018 va ser campiona d’Europa sub ’20 amb la selecció espanyola. La jugadora vilanovina, fidel al consell dels seus pares, combina el bàsquet amb els estudis en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE).
Atenta al que explica la seva germana està Alba Barneda, de 17 anys, la menuda de la família, però no pas d’alçada, ja que fa un metre i 83 centímetres. També va començar a jugar entrenada per la seva mare. Ho va fer al Samà. Quan era mini de segon any va fitxar per l’Almeda i ja no s’ha mogut d’allà.
Juga d’aler i el curs que ve complirà la segona campanya a l’equip sènior del club, que competirà a la Lliga 2 després d’un ascens administratiu provocat per la reestructuració de categories a causa de la Covid-19. S’ha fet un fart de jugar Campionats d’Espanya en categories inferiors –va ser subcampiona cadet amb l’Almeda– i ara mira el futur amb els peus a terra: “No hi ha pressa. El pas del temps ja dirà on arribo. Vull anar pas a pas”.
Com la seva germana, Alba Barneda tampoc no ha deixat de banda els estudis i el curs que ve farà segon de Batxilletar a l’IES Joaquim Mir de Vilanova. “Això és el més sacrificat, ja que moltes vegades em toca estudiar o fer deures després dels entrenaments, però és el que hi ha”, admet.
Les dues germanes Barneda volen aprofitar l’auge de l’esport femení per continuar progressant en la disciplina de la cistella. Si necessiten assessorament, el poden demanar als seus pares.
