Quan algú apel·la a la història del Patí Vilanova parlant de recuperar el nivell del club en el passat, no ho fa de manera gratuïta. Només cal mirar enrere i mirar les grans fites de l’entitat.
Ahir va fer 46 anys de la final de la Copa d’Europa que els verds van perdre contra l’Sporting de Lisboa.
El 18 de juny de 1977 el Patí va rebre el conjunt portuguès a Les Casernes en la tornada del partit pel títol. A Lisboa, l’Sporting de Livramento s’havia imposat per 6-0.
Dos gols en el primer temps i quatre en el segon van deixar pràcticament decidida la final.
La crònica del ‘Diari de Vilanova’ parlava d’un plantejament defensiu del Patí que va sucumbir davant del potencial de l’Sporting. El porter Trullols va evitar una golejada més àmplia.
Tot i el 6-0 de l’anada, el pavelló de Les Casernes es va omplir en la tornada. I quan Edo va avançar el Patí, les grades van esclatar. Era possible la remuntada?
Les il·lusions dels de la capital del Garraf se’n van anar en orris quan l’Sporting va reaccionar amb gols de Sobrinho i Chana. Font va fer el 2-2, però de nou Chana va deixar un 2-3 al descans.
A la represa, Livramento i altre cop Sobrinho van obrir una renda de tres gols per a l’Sporting (2-5), Pont va anotar el 3-5 i Rendeiro va establir el 3-6 final que ratificava la superioritat dels de Lisboa.
‘La fúria local no va poder amb la tècnica lusitana’, destacava la crònica de ‘Mundo Deportivo‘ de l’endemà.
Amb Siscu Prats a la banqueta, en el partit de Les Casernes el Patí va jugar amb Trullols, Ventura, Edo, Font, Barrio, Pont i Pere Ferrer.
