Títol: Revancha
Autor: Kiko Amat
Editorial: Anagrama. Narrativas hispánicas
Preu: 18,90 euros
El pots trobar a La Gàrgola – Quiosc i llibreria
Els “nodos“, la “naka“, la “bachi“, el “gosso“, la “nursa” o la “clepsa” són alguns dels mots que es descobreixen en l’argot de la nova obra de Kiko Amat, ‘Revancha’, un text d’aquells que no deixen indiferent.
A un ritme enganxadís, anem descobrint allò que et començaves a llegir com una història d’ultres i acabes veient que esdevé una tragèdia vital amb el Baix Llobregat com a teló de fons.
‘Revancha’ entronca amb el gènere literari de donar veu als sense veu, als que viuen en els marges de la societat convencional i que ja han decidit que es deixen caure per una torrentera muntanya avall i sense frens, perquè de fet ja els és bastant igual com arribin al final. Més aviat perceben la satisfacció d’accelerar una baixada que saben del cert que (un dia o altre) acabarà molt malament.
El llibre de Kiko Amat està a mig camí entre el Hooligan (2016) de Philipp Winkler i Diario de un skin (2003) d’Antonio Salas. És a dir, corre pel mig d’una novel·la com Hooligan, que també baixava al fang de la marginació social redimida amb els amors a un club, i el Diario de un skin com a treball periodístic d’investigació sobre els skinheads neonazis i les seves vinculacions amb alguns clubs de futbol.
Un mig camí que tant ens permet veure una voluntat literària de narrar dues (o més!) històries paral·leles com identificar escenaris reals i situacions perfectament plausibles gràcies a la bona documentació i assessorament de l’autor. La lectura de ‘Revancha’ no escapa d’un estil directe, com aquell futbol de “patada amunt i pilota al davanter centre” tan típic dels anglesos dels anys 80, però que encara s’allargassa per moltes mentalitats futbolístiques pretesament modernes.
Descripcions exhaustives i crues d’autèntiques animalades violentes, d’escenes de sexe o recreacions de maneres de parlar que podem trobar en un tren de rodalia. De fet, més d’una vegada estàs veient el guió d’una pel·lícula. ‘Revancha’ ben bé podria ser la versió catalana d’aquell ‘Ultras’, disponible a Netflix sobre els Apaches, ultres del Nàpols.
[su_quote cite=”JORDI CASTAÑEDA“]El llibre recorda moltes coses als seguidors del Barça que van passar pel gol sud a finals dels 80 i principis dels 90[/su_quote]
La majoria dels protagonistes del llibre de Kiko Amat viuen amb un peu a la presó i l’altre en diversos negocis tèrbols, amagant sota dures cuirasses de skinheads neonazis les desgràcies personals i vitals. Famílies desestructurades, tragèdies infantils i la violència al voltant de l’estadi del Barça com a fórmules per no abordar una homosexualitat amagada o una falta d’estima familiar.
Una colla per no trobar-se’ls, vaja. Al seu costat, però, apareix l’altra cara de la moneda, César Beltrán, un exjugador de rugbi, un altre jove del Baix Llobregat, però que decideix guanyar-se la vida de justicier, a l’estil aquell de ‘L’Equalitzador’, mítica sèrie que es va poder veure a TV3 fa un grapat d’anys i que darrerament Denzel Washington ha protagonitzat al cinema.
El cas és que al costat del soroll skinhead apareix aquest justicier que canalitza els seus propis traumes d’aquesta manera. D’alguna manera, és com si l’autor ens volgués dir que les tragèdies d’aquest jovent “del Baix” no sempre ha d’acabar en una banda criminal, sinó que també hi ha causes nobles on canalitzar les energies i la mala llet d’una vida difícil.
En definitiva, un llibre que es llegeix molt bé i que recordarà moltes coses als seguidors del Barça que van passar pel gol sud a finals dels vuitanta i principis dels noranta. En conec uns quants.
