Miquel Salvó, aler vilanoví del San Pablo Burgos, es prepara per disputar la fase final de la Lliga ACB, que es jugarà a València del 17 al 30 de juny. Va saber ser pacient per guanyar-se minuts de mica en mica en l’equip de Miraflores i l’esclat de la crisi del coronavirus va coincidir amb el seu millor moment de joc. A Burgos estan en la fase 1 de la desescalada, però Salvó i els seus companys ja poden tornar exercitar-se en grup.
– Com va el desconfinament?
– Dins de la situació, prou bé. Des de divendres passat, almenys, podem entrenar tot l’equip a la vegada i això, mentalment, s’agraeix.
– Havíeu començat amb entrenaments individuals.
– Sí, fèiem torns de quatre, amb dos jugadors a la pista, un en cada meitat, i dos més al gimnàs respectant la distància. Cadascú teníem assignat un entrenador que anava equipat amb mascareta i guants. Eren sessions d’una hora. Es va fer una mica pesat.
– Quin protocol sanitari heu de seguir ara en els entrenaments en grup?
– Hem d’arribar a una hora concreta i ser puntuals. Abans d’accedir al recinte ens fan el control de temperatura i ens desinfecten el calçat de carrer. A dins tenim les vambes de bàsquet ja desinfectades. No ens podem dutxar ni fer ús dels vestidors. Anem directe a una cadira que tenim assignada a la pista. Són cadires separades l’una de l’altra. Entrenem i quan acabem, marxem.
– La pilota es desinfecta?
– Ara al final de l’entrenament. Abans cadascú tenia la seva i la desinfectaven després de cada sessió.
– Us han fet testos?
– Sí. El primer dia de la tornada als entrenaments ens van fer un test de sang i ara hem passat un del tipus PCR. Aviat ens tocarà un segon i crec que abans de disputar la fase final, un altre.
– Pierre Oriola, jugador del Barça, va dir que després de dos mesos va tenir sensacions de jugador retirat quan va tornar a la pista. Es nota tant la inactivitat?
– S’ha notat molt. És molt diferent de quan tornes a la feina en la pretemporada, ja que durant l’estiu, almenys, pots anar mantenint-te, encara que et falti forma competitiva. El que hem viscut ara és una situació excepcional per no poder sortir de casa. Els que hem tingut més espai, ho hem agraït i ho hem portat una mica millor i els que no, ho han patit.
– On vas passar el confinament?
– A Sant Pere de Ribes, a casa de la meva parella. El club no ens obligava a quedar-nos a Burgos. Bé, als estrangers sí que se’ls va demanar que no marxessin, però als nacionals ens van deixar tornar casa. Jo tinc Vilanova a quatre o cinc hores en cotxe. I per la meva situació, amb el meu pare sent farmacèutic i estant exposat i amb la meva mare cuidant dels avis, vaig decidir anar a casa de la parella. Allà, almenys, vaig tenir una terrassa on em vaig poder bellugar sense tenir la sensació de claustrofòbia
– Us ha afectat econòmicament l’aturada?
– Ens van aplicar un ERTO, però a la vegada el club va fer un esforç i vam negociar uns diners a banda dels de la prestació. Per un altre cantó, nosaltres vam avenir-nos a no cobrar el 100% dels contractes en el cas de reprendre’s la competició.
– Has anat de menys a més quant a protagonisme dins l’equip. Vas saber tenir paciència.
– Sí, el començament va ser difícil. No tenia els minuts que volia. Havien apostat fort per un nord-americà, Tokoto, en la meva posició i jo era el seu suplent. Entenia el rol, però no volia conformar-me. I a còpia de paciència i treball, vaig poder guanyar-me la confiança del míster. A partir d’una mica abans de la meitat de la temporada fins a l’aturada estava fent el meu millor bàsquet i em trobava molt còmode a la pista.
– S’ha vist la millor versió de Miquel Salvó a Burgos?
– Crec que la millor versió està per arribar. Si hagués continuat la temporada, pel nivell de confiança que estava adquirint, hauria anat a més.
– A Europa esteu vius també oi? Jugareu?
– Sí, a finals de setembre tenim la Final Eight de la Basketball Champions League. En principi, es jugarà.
– Com afronteu la fase final de la Lliga ACB?
– L’afrontem amb moltes ganes tant pel bàsquet com pel que significa que tornin els esports. Si per la tele es veuen competicions, la societat pot entendre que s’està avançant i que anem tornant a poc a poc a la normalitat. S’agraeix que es facin passos endavant. El format que s’ha plantejat és molt atractiu. És bàsquet cent x cent durant dues setmanes. Cinc partits de fase de grups, semis i final.
– Heu quedat aparellats amb el Reial Madrid, el Casademont Saragossa, el MoraBanc Andorra, el València Basket i l’Herbalife Gran Canaria. Quines opcions teniu de quedar entre els dos primers?
– Penso que els equips que realment tenen més pressió són els més grans. Nosaltres teníem l’objectiu d’entrar als playoff i això ja és una recompensa. Hi anirem amb il·lusió, amb ganes de competir. Si ens classifiquem perfecte i si no, s’haurà intentat.
– El Madrid o Barça, a partit únic, són més assequibles.
– Exacte. A una sèrie de cinc és molt difícil guanyar-los, però a un partit pot passar de tot.
– No hi haurà públic.
– Ja. Potser surt amb una mica d’avantatge el València, que coneix la pista, però no crec que es noti el factor camp.
– T’agrada València com a seu?
– Sí, com a instal·lació i per potencial econòmic, era la millor opció. Anar a les illes implicava agafar avió i Andorra, pel fet de ser fora d’Espanya, va perdre punts.
– La temporada que ve continuaràs al Burgos?
– Sí, tinc un any més aquí i hi estic molt bé, molt còmode.
