No hi havia un speaker que li donés ànims en els últims metres ni un cronòmetre gegant que li servís de referència. No el seguia ni podia atrapar cap rival. No hi havia tanques plenes de públic a banda i banda de la recta final. Era un repte personal en solitari per suplir la falta de curses arran de la pandèmia.
El vilanoví David Pardo volia baixar aquest matí de les dues hores i mitja en la distància de marató i ho ha aconseguit. Ha acabat fent 42’2 quilòmetres en dues hores, 29 minuts i 44 segons, un temps brutal per a un atleta amateur, la seva millor marca.
Així ha posat el punt final al Rainbow Virtual Series, una iniciativa virtual promoguda en temps de coronavirus per La Bolsa del corredor -web especialitzada del diari Sport– i el seu club de running, el BCTEAM, amb el suport d’EasyPromos.
Es tractava d’un circuit de set carreres virtuals que va arrencar el 24 de maig i que pretenia compensar la manca de curses des del mes de març. Es podia córrer on fos i s’havien de completar, en uns dies assenyalats, unes distàncies concretes. L’última era una marató.
L’atleta vilanoví havia arrencat a la Rambla Arnau de Vilanova, a tocar de l’Escola Ítaca de Vilanova. Ha tirat cap a Cubelles pel camí vell i ha fet un circuit circular per la vila de Charlie Rivel abans d’acabar la prova per la zona del passeig marítim.
Quan el rellotge que David Pardo duia al canell esquerre li ha marcat que havia completat els 42,2 quilòmetres, s’ha agenollat extenuat sobre l’asfalt. I abans d’estirar-se a terra esbufegant, encara ha tingut esma per aixecar la mirada cap al crono i certificar que sí, que havia superat el repte. L’estaven seguint en bicicleta Gisela Carrión, actual campiona d’Espanya de trail, i un amic. Seves han estat les primeres felicitacions.
“Estic content. Ha pagat la pena l’esforç dels últims quatre mesos. Quan, temps enrere van planar el dubtes sobre un possible confinament total, em va caure el món a sobre. Afortunadament, no va ser així. I avui he tingut la recompensa. Sóc feliç”, deia David Pardo al migdia, en ple descans, després de la pallissa del matí. Ha corregut a una mitjana de 3 minuts i 33 segons per quilòmetre.
L’atleta ha sortit amb confiança, inclús més ràpid del que preveia. Les veritables dificultats li han començat al quilòmetre 14, quan ha pres un gel de cafeïna que no li ha caigut bé a l’estómac. “En aquest moment he tingut dubtes. No em trobava del tot bé, però veia que podia mantenir un bon ritme i això m’ha donat confiança. Afortunadament, el malestar ha anat remetent”, relata.
David Pardo ha percebut que anava pel bon camí quan ha arribat amb forces al quilòmetre 30 i ha seguit igual fins al 35, el temut mur de la marató. I ha vist que no se li escapava el repte, quan s’ha plantat al quilòmetre 40 amb bones sensacions. Tot i això, en els dos últims quilòmetres, ha patit. “De cop i volta he volgut pujar el ritme i no podia. Afortunadament anava amb marge sobre l’objectiu. M’havien anat de meravella els ànims d’un grup d’amics sobre el quilòmetre 32”, explica.
El repte superat per aquest altleta amateur de 42 anys ha corregut entre les seves amistats per les xarxes socials i el mòbil li ha començat a treure fum pels missatges de felicitació que li han arribat. Ara li toca descansar per assimilar i assaborir encara més el seu èxit personal. Chapeau!!
