Repte assolit: Albert Guíluz Domènech enllaça VNG i Santiago en sis dies

Una gastroenteritis el posa al límit en aquesta aventura contra el càncer infantil
Albert Guíluz Domènech, a Santiago, amb la seva germana i la seva mare // A.G.

El vilanoví Albert Guíluz Domènech s’ha guanyat uns merescuts dies de descans per Galícia.

Ahir al vespre va completar el repte d’enllaçar Vilanova i la Geltrú i Santiago de Compostel·la seguint la ruta del Camí de Sant Jaume en sis dies sobre una bici de gravel i amb autosuficiència total.

Un arròs bullit que li va entrar a l’estómac com música celestial en un bar de Burgos va ser l’única llicència que va permetre’s en aquesta aventura. I és que una gastroenteritis va posar-lo al límit.

La resta ho va portar tot a sobre: aliments liofilitzats i envasats al buit, una tenda de campanya, un fogonet, una estoreta i el sac de dormir, a més, és clar, de roba tècnica impermeable.

Era un repte personal i solidari amb l’objectiu recaptar fons per a la investigació contra el càncer infantil de la mà de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Les donacions es poden fer per Internet fins al 31 de desembre i ja han superat els 1.800 euros.

Enginyer, bomber voluntari i corredor de la Unió Ciclista Vilanova, Albert Guíluz Domènech prové del món del triatló i de l’alpinisme. L’experiència i la capacitat de patiment que li han donat aquestes dues especialitats han estat clau en el final feliç de l’aventura.


“Hi va haver un abans i un després de la gastroenteritis. Fins al tercer dia, vaig patir molt. Després, el canvi va ser total”, explica.

El ciclista vilanoví va arrencar dissabte passat a dos quarts de set del matí de la capital del Garraf ja amb problemes estomacals.

“Vaig pensar que eren els nervis i vaig decidir tirar”, relata. En els primers 100 quilòmetres van acompanyar-lo tres amics ciclistes. I a Fraga va haver d’aturar-se en una benzinera per culpa de la gastroenteritis. Les càpsules de ‘Fortasec‘ eren les seves aliades.

El pitjor van ser les dues primeres nits. No va poder descansar com hauria necessitat. “Intentava dormir, però ho feia pendent d’anar al bany. I no tenia gana”, assevera.

Quan podia no muntar la tenda, ho feia. Així guanyava temps. I aquelles dues primeres nits va passar-les a prop dels WC d’un càmping i d’un alberg.

“Temia petar i no poder completar el repte en sis dies. Anava tirant a un bon ritme, però havia de fer moltes parades. I necessitava menjar. Aquell arròs bullit a Burgos em va ajudar a descansar la tercera nit. A partir d’aleshores, tot va canviar”, afirma.


Albert Guíluz Domènech entrant a Navarra // A.G.

Albert Guíluz Domènech va creuar la Meseta a cop fluid de pedal. “A partir del quart dia havia de recuperar terreny i vaig tirar tant com vaig poder. Quan en la cinquena etapa vaig coronar el dur port de Cebreiro (Lugo), vaig veure que aconseguiria l’objectiu”, exposa.

Així va ser ahir quan va plantar-se a la plaça d’Obradoiro, davant de la majestuosa catedral de Santiago de Compostel·la, on va trobar-se amb la seva mare i la seva germana.

“No m’ho acabava de creure per tal com va començar tot. Estic molt satisfet. Superat el mal tràngol de la gastroenteritis, la pluja que em va acompanyar des de La Rioja va ser un mal menor. A més, el vent i la mecànica de la bici em van respectar”, apunta.

El vessant benèfic del repte també l’ha fet feliç. “Ha sortit tot rodó. La gent està responent i ho pot continuar fent durant 22 dies més. He assolit el triple propòsit esportiu, mental i solidari”, conclou.

Etiquetes:

PUBLICITAT

Comparteix la notícia