La història del vilanoví Sebastià Salvat és la d’un apassionat de l’handbol que a través d’aquest esport està fent carrera com a entrenador a l’estranger.
“Vaig decidir anar a fer una estada de tres mesos a Berlín per aprendre alemany, i no he tornat: ja fa 10 anys que visc a l’estranger!”, confessa. Des d’aquella aventura breu a Alemanya, ha viscut en quatre països diferents amb l’handbol com a fil conductor del seu dia a dia.
Sebastià Salvat (Vilanova i la Geltrú, 1987) va iniciar-se en el seu esport preferit quan tenia 13 anys a les files del Club Handbol Vilanova. “Des de petit havia practicat molts esports (futbol i natació), però l’handbol em va atrapar perquè és diferent i sempre m’he considerat alternatiu, i l’handbol ho és”, explica.
Amb 18 anys va iniciar-se com a tècnic formatiu a Vilanova, tot i que va forjar-se a les banquetes de l’Handbol Ribes. “A Catalunya i a l’Estat espanyol és molt difícil dedicar-se professionalment a l’handbol. Si vols fer-ho, has de marxar a l’estranger”, admet Salvat. Abans de creuar fronteres, va ser entrenador dels equips formatius de la selecció catalana.
Més enllà de practicar l’handbol, el vilanoví assegura que sempre ha vist l’esport com una eina integradora a la societat i un element més en l’educació. “A casa, la meva mare és mestra i és qui m’ha impregnat tots aquests valors”, apunta. Salvat és Doctorat en Ciències de l’Educació Física i l’Esport (INEFC).
Aquest emprenedor vilanoví va marxar a Berlín l’any 2012. Més enllà d’aprendre l’alemany va picar la porta al Füchse Berlín, un club de Primera Divisió. “M’hi vaig presentar i els vaig dir que estava especialitzat en l’anàlisi del rival i en la preparació de l’estratègia del pla de partit. I vaig començar a treballar-hi sense cap remuneració”, explica.
Tres mesos després, quan ja tenia la maleta feta per tornar a Barcelona i es va acomiadar, li va arribar la sorpresa. “Em van convocar l’endemà per signar un contracte professional”, relata. L’etapa al Füchse Berlín es va allargar tres anys més.
El tècnic vilanoví era membre de l’staff tècnic del primer equip en l’anàlisi dels rivals durant dues temporades a la Lliga de Campions i a l’EHF. Al mateix temps feia de tècnic assistent a l’equip juvenil, que es va proclamar campió de Lliga les tres anys seguits.
Un cop finalitzat el doctorat, Salvat va viure un any a Tel-Aviv (Israel). “Tinc molt bon record de la gent, però va ser dur viure un any entre els sons dels míssils de la guerra”, admet. En aquesta etapa va formar part d’un projecte d’implementació de l’handbol. “Si, normalment, l’handbol ja és minoritari, us podeu imaginar el seguiment que hi ha en un país com Israel”, diu.
I de Tel-Aviv va marxar a Tirol, Àustria. Salvat va acceptar l’oferta de l’Handball Tirol, de Primera Divisió, durant tres temporades. “Després de Barcelona, a Tirol és on hi he trobat millor qualitat de vida. Hi vaig fer grans amistats i és una de les ciutats que m’han marcat més de la meva vida”, assenyala.
Només una proposta llaminera com la de Meshkov Brest (Bielorrússia) va fer rescindir el contracte de Salvat a Tirol. Segons el vilanoví, “Brest era un gran aparador, amb l’equip a la Lliga de Campions. És el país més net que he viscut, amb una seguretat extrema, tot i que actualment la situació política és tensa. Això sí, durant la pandèmia no hi ha hagut cap mesura preventiva per part del govern”.
Aquest estiu Salvat tornarà a fer les maletes per incorporar-se al Bietigheim, un club alemany de Segona Divisió. Ho farà sent la mà dreta d’Iker Romero, exjugador del Barça i amb qui Salvat havia coincidit al Füchse Berlín.
