Gerard Vergés s’estrena aquesta temporada com a entrenador del Patí Vilanova. Va ser capità dels verds i, quan va penjar els patins, va exercir d’ajudant de Jordi Costa, d’Alexis Castro i de Pep Mateo. Ara és el màxim responsable de la banqueta per fer de guia d’un grup de jugadors que coneix sobradament. El Patí, amb Joan Vázquez i Bernat Manent com a cares noves, debuta a la Nacional Catalana 25/26 aquest dissabte (19.30 h) a la pista del Cadí, nou a la categoria.
–Després de tres temporades com a segon entrenador, com afrontes el repte de ser ara el primer responsable de l’equip?
–Per a mi és molt il·lusionant. Vull fer un grup unit per anar tots a una. La idea és ser molt ambiciosos i deixar-nos d’excuses. Hem de ser molt constants amb la nostra feina. La pretemporada ens ha demostrat que si fem les coses com cal, podem guanyar molts partits.
–Què creus que has après de la teva etapa com a segon entrenador i que ara et pot ajudar com a primer míster?
–Sobretot, he vist coses que no perceps tant quan ets jugador. No és fàcil, ja que s’han de prendre decisions complexes pel bé del grup. Ara bé, també et dic que a mi no m’és molt difícil, perquè, pel meu tarannà, m’agrada dir les coses tal com les penso de manera directa i clara.
–Anar de cara, no?
–Sí, a vegades pot ser que no ens agradi sentir una cosa, però al final això es valora. Si el missatge és clar i directe cap al jugador, és més fàcil que tot surti millor.
–En el teu cas, estàs treballant braç a braç amb Cate Ortega, que té una experiència contrastada en l’hoquei femení. Què us pot aportar?
–La Cate és de gran ajuda per al vestidor. El seu passat com a bona portera ens servirà per analitzar les porteries rivals i millorar la nostra. Moltes vegades ens centrem en els jugadors, però en un esport com el nostre sempre s’ha parlat de la importància que tenen els porters i amb la Cate hi posarem èmfasi. També és una persona que va de cara i em dirà sempre el que pensa.
“Si sabem trobar solucions quan se’ns torcin les coses, estarem a dalt”
–També hem vist Luri Sorroche com a preparadora física. Es queda?
– Sí, ja que Dani Cardeñoso no pot seguir per motius professionals en l’àmbit del tenis. La Luri és una persona amb experiència en l’elit. Estic molt content de tenir-la amb nosaltres. A més, introduir dues dones a l’equip és un pas endavant per a tots.
–Com definiries l’estil de joc que vols implementar?
–Vull un equip agressiu tant al davant com al darrere. Hem de ser valents i no esperar que passi el temps. Hem d’anar a buscar el partit des del primer minut. Hem de ser verticals en atac i ajudar-nos dins la pista. Si som proactius i intensos, serà més fàcil guanyar.
–L’objectiu és ascendir? Has parlat de ser ambiciós.
–Soc molt ambiciós, però no em plantejo res a mitjà o llarg termini. Em plantejo gaudir del que fem, gaudir patint, encara que sembli una contradicció. Hem d’anar dia a dia per afrontar les dificultats que ens sorgeixin. Ja sabeu que dono molta importància a l’aspecte mental per saber controlar la frustració quan hi hagi complicacions. Si sabem trobar solucions quan se’ns torcin les coses, estarem a dalt.
–Fora de les pistes, et dediques a la psicologia. La teva experiència en aquest camp pot ser de gran ajuda per al grup, no?
–Ho intentaré. Sobretot, vull aconseguir que no ens deixem portar pel desànim quan no estiguem encertats. Davant les dificultats, hem de buscar solucions.
–Fins a quin punt és important la unió del grup?
–És un aspecte molt important. Tothom tindrà el seu moment. Si confiem en el que fem, arribarem lluny.
–En la pretemporada heu deixat bones sensacions. T’ha agradat l’equip?
–Sí, hem treballat molt i hem estat constants sense abaixar el cap. Això és que més m’ha agradat. Hem de seguir aquest camí.
“No em plantejo l’ascens perquè penso que si ho fes perdria la perspectiva de treballar cada dia, que és el realment important”
–Què vols polir?
–Vull polir encara més la constància en tot allò que fem. Quan fem una cosa bé, crec que l’hem de repetir 40 vegades per assumir-la. L’objectiu és ser tan regulars com sigui possible. Això ens ajudarà a estar a dalt.
–Quina relació tens amb els jugadors ara que ets el primer entrenador? Va ser capità, segon tècnic i ara primer míster.
–El meu rol ha anat canviant, però no deixo de ser jo. Al vestidor saben que soc molt exigent i estricte. Ha canviat el meu rol, però la persona continua sent la mateixa. Els jugadors em coneixen. Saben que si treballen bé tindran el seu moment.
–Quins equips consideres els rivals més forts en la lluita per l’ascens?
–N’hi ha molts. El Mollerussa acaba de pujar, però s’ha reforçat amb els germans Serret, dos jugadors que venen de l’OK Lliga. El Bell-lloc també és un bon equip. He posat aquests dos exemples, però sense voler semblar poc humil, penso que ens hem de centrar en la nostra feina. Si ho fem, tenim un bon grup per fer coses importants.
–Quin paper juguen els jugadors dels equips de sota en el projecte de l’equip?
–Nosaltres, d’entrada, som set jugadors de pista més, els dos porters, i qualsevol jugador que pugui venir de baix serà benvingut. Els joves poden venir a ajudar, però han de tenir paciència. Primer han de donar el do de pit amb l’equip de Primera Catalana.
“El meu rol ha anat canviant, però no deixo de ser jo. Els jugadors em coneixen. Saben que si treballen bé tindran el seu moment”
–Personalment, què significaria per a tu aconseguir l’ascens amb aquest equip?
–No m’ho plantejo. Jo estic al Patí per donar un cop de mà. Quan no sigui útil o no es vagi en la línia que penso que s’ha de seguir, faré un pas al costat. M’agrada l’hoquei i vull ajudar el club. No em plantejo l’ascens perquè penso que si ho fes perdria la perspectiva de treballar cada dia, que és el realment important
–Què opines sobre els canvis en el reglament? Quina variació pot incidir més en el joc?
–Nosaltres hem incidit i hem treballat molt les accions de 4×3, tant en atac com en defensa. Està molt bé que se sancioni amb dos minuts en inferioritat l’equip infractor, es marqui gol o no de falta directa. El que no m’agrada tant és que l’àrbitre hagi d’interpretar si és falta directa o no. Penso que això és un error i portarà conflictes. Dit això, crec que hi hauria d’haver més estabilitat en la normativa i que s’hauria de preguntar a la gent que practica aquest esport.
–Qui ha estat el teu referent o inspiració dins del món de l’hoquei, sigui com a jugador o entrenador?
–Bàsicament, el meu pare. Entrena des de fa molts anys i m’ha inculcat l’exigència i la visió de l’hoquei. D’altra banda, de tots els entrenadors que he tingut, he après diferents maneres de gestionar el grup. Tot això m’ajuda a fer d’entrenador. Jo soc un guia. Estic aquí per donar un cop de mà als jugadors. Ells són els protagonistes.
