El vilanoví Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, ha vist alterada, com gairebé tothom, la seva agenda habitual arran de la crisi de la Covid-19. Paraules com confinament, protocol o desescalada formen part del seu dia a dia des que va esclatar la pandèmia. La setmana passada va estar en boca dels protagonistes del món de l’esport després que la Generalitat decidís aturar la competició no professional durant 15 dies.
–Amb l’aturada es volia reduir la mobilitat i els contactes per evitar els contagis, almenys això van dir des del Govern.
–Sí. Des de la Generalitat sabem que la pràctica esportiva és segura, ja que els protocols s’estan aplicant molt bé. La incidència de contagis en el mateix esport és baixíssima. De fet, amb dades que dijous publicava la Federació Catalana de Futbol, només hi ha un 5% d’incidència quant a positius. Ara bé, si ens situem a set o vuit dies enrere, des de Salut i Interior ens van demanar ajuda per reduir una mica la mobilitat. Per això vam decidir parar la competició durant 15 dies, especialment, la que comporta desplaçaments en els caps de setmana. A la vegada vam optar per mantenir entrenaments i gimnasos oberts, ja que la pràctica de proximitat no ha de suposar un problema. A partir d’aquí, l’aturada és garantia que el dia 30 d’octubre s’aixecaran les restriccions? Malauradament, no, però des de l’esport hem de contribuir a fer-ho possible.
–L’aturada en la competició no professional a Catalunya durarà només 15 dies o es pot allargar més?
–Ens agradaria que només fos de 15 dies, però, malauradament, aquesta no és una decisió que estigui únicament a la meva taula, sinó que anirà molt de la mà amb el departament de Salut. Caldrà veure si s’han de prorrogar les mesures adoptades o si se n’han d’aplicar unes de diferents. En aquest cas, si la cosa no millora i hem de continuar amb algunes restriccions, estem treballant perquè que no siguin les mateixes d’ara, que puguin ser una mica més toves o menys dràstiques. Encara és d’hora per conèixer com ho veu Salut. Durant la setmana que ve haurem d’abordar aquesta qüestió.
–Quin dia ho sabrem?
Suposo que cap a dimecres o dijous.
–Des de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya es demana fer una excepció per a la pràctica esportiva federada si s’han de seguir amb les restriccions per frenar el contagi de la Covid-19.
–És difícil saber on posar la línia. Des de l’àmbit esportiu, totes les mesures proposades han de ser estudiades, però al final acabarà manant Salut. Haig de dir que tenim una bona dialèctica i una bona relació amb Salut. Són conscients que en l’esport tenim gent molt disciplinada i que apliquem els protocols, però vaja, jo també vull ser molt curós a l’hora d’obrir portes. A veure la setmana que ve com va tot. Hi ha una cosa que ens ha ensenyat això de la Covid-19, fer previsions a més de 48 hores vista és complicat.
–Les Federacions defensen que l’esport no és el problema de la crisi.
–Sí, i és una afirmació vàlida. A Catalunya tenim esport federat, esport escolar i esport lliure, i s’està fent bé la feina. Als gimnasos també estan complint i vull trencar una llança cap a aquest tipus d’instal·lacions. L’esport és segur en aquests moments. Sabíem que seria una temporada variable, amb alteracions en els calendaris, però jo no pensava que la parada arribaria tan aviat. Però és el que hi ha i toca adaptar-se. El problema és la mobilitat. Veurem quines mesures generals es van aplicant quant a mobilitat, com ens afecten en l’àmbit esportiu i quines finestres podem trobar.
–La Federació Catalana de Futbol demana que l’activitat torni com més aviat millor i, segons un informe que us ha presentat, proposa dues mesures: que tots els partits de majors de 16 anys siguin a porta tancada i que es limiti l’ús dels vestidors als àrbitres i als equips visitants quan aquests hagin de fer desplaçaments de més de 50 quilòmetres fins al recinte esportiu. Això pot accelerar la ‘desescalada’?
–Dijous compartíem amb el president i el secretari general de la Federació aquestes mesures. Les hem acollit i les tenim a punt per traslladar-les a Salut, juntament amb altres. Si el dia 30 no hi ha un pas a zero restriccions i es busca un punt intermedi, mesures com aquestes són molt encertades. De fet, a finals d’estiu, per exemple, ja vam limitar l’ús de vestidors. Allò era una recomanació i tindria sentit que es passés de recomanació a obligació. Per tant, anem ben alineats amb la Federació Catalana de Futbol.
–Al Garraf han arribat queixes de clubs de futbol que han hagut de jugar a porta tancada quan, a pocs quilòmetres, en altres camps, s’estava deixant entrar públic amb les mesures de seguretat pertinents. No pot haver un protocol aplicable a tot el futbol català perquè tothom jugui amb les mateixes condicions i que no es depengui de l’Ajuntament de torn, quan aquest és el titular d’unes determinades instal·lacions?
–Sí. Ara els protocols que hi ha donen un marge al propietari o gestor de la instal·lació per deixar o no entrar públic. De fet, els protocols vigents permeten l’entrada de públic a excepció del futbol professional. En general els Consistoris que volen obrir les portes dels seus recintes ens fan arribar uns protocols i des d’Esports els validem. És evident que hi ha Ajuntaments que volen assumir riscos i altres que no, i això genera les diferències de les quals parlaves. A partir d’aquí, si el dia 30 hem de trobar alguna mesura de ‘desescalada’ que ens permeti obrir alguna finestra, podríem anar en la línia d’optar per la porta tancada.
–L’opció de repetir un confinament total està en el full de ruta del Govern?
–Això ja s’escapa de l’àmbit esportiu, però els números no són gaire esperançadors. S’està intentant prendre tota mena de mesures abans d’arribar al confinament total, que econòmicament seria una estocada letal per a molts sectors.
–La Marató de Barcelona s’ha reinventat i es podrà fer de manera virtual en set dies. Convida a fer el mateix als organitzadors de cites atlètiques del Garraf perquè no es perdin en el calendari?
–Sí, la imaginació ha donat uns resultats increïbles des que va esclatar la pandèmia. L’exemple de la Marató de Barcelona és un dels més innovadors. Què és el més important? Que reactivem l’esport i dins d’aquesta reactivació, que puguem posar sobre la taula totes les solucions imaginatives que combinin seguretat i pràctica esportiva. Per tant, convido a seguir l’exemple de la Marató, òbviament cadascú segons la seva dimensió.
–Toca reinventar-se.
–Sí, perquè l’alternativa és parar-ho tot. Igual passa amb els calendaris. És obvi que ara l’ajornament de 15 dies genera incomoditat i pèrdues econòmiques, però ho hem de tenir previst. Aquesta és una temporada en què estem tenint molta cintura, molta paciència i molta flexibilitat. I aquí la imaginació és imprescindible.
[su_quote]Sabíem que seria una temporada variable, amb alteracions en els calendaris, però jo no pensava que la parada arribaria tan aviat[/su_quote]
–Els socis culers del Garraf podran celebrar el vot de censura del Barça l’1 de novembre?
–És una de les qüestions que ens està acaparant més atenció en les últimes setmanes. És lògic per la dimensió del Barça i la veritat és que m’agradaria que el tema es pogués resoldre com abans millor. En aquest cas, l’organització del vot de censura és competència del Futbol Club Barcelona. En circumstàncies normals, nosaltres no hi hauríem de tenir cap paper. Hem entrat en escena arran de la crisi de la Covid-19. El vot de censura es pot fer seguint uns protocols. Al govern li correspon validar i acreditar que la mobilització de socis es faci seguint els protocols anti Covid-19. Dijous vam traslladar al club que no hi ha cap normativa que incorpori cap restricció, ni de tipus jurídic ni de tipus sanitari, que impedeixi votar els dies 1 i 2 de novembre. Per tant, si ho fan seguint els protocols i incorporant les recomanacions que els vam fer, no hi hauria d’haver cap problema. Ara bé, el club ens va dir que necessita un temps de 15 dies per poder organitzar la votació. Ara hem de veure quina resposta li donem a la petició formal que ens han fet per autoritzar-los a incomplir el termini estatutàriament previst. El govern ho té sobre la taula i hi haurà una resposta com més aviat millor. El que sí que puc dir és que el club vol permetre una territorialització del vot. Per tant, el soci del Barça de la comarca podrà votar a prop.
–I quan podrà tornar al Camp Nou el soci culer de la comarca?
–En aquests moments, nosaltres només som competents per autoritzar l’accés de públic en competicions catalanes o internacionals. La Lliga és terreny del Consejo Superior de Deportes i, ara per ara, no crec que tingui la intenció de variar la prohibició l’entrada de públic. Per tant, nosaltres podem pronunciar-nos per als partits de Champions. En aquest sentit, el Barça ens va presentar fa uns dies els seus protocols perquè el públic pugui accedir al camp, nosaltres els hem fet arribar un seguit d’observacions i quan ens retornin els protocols amb les observacions, quedaran validats. Vol dir això que el protocol es podrà activar just l’endemà de la validació? No, necessitarem uns dies, ja que són operatives complexes. Jo ho situaria segurament cap al mes de desembre. Així doncs, el Barça-Juventus del 8 de desembre podem pensar que podria ser el primer amb públic, òbviament si l’evolució de la pandèmia no ho impedeix.
–Per cert, abans d’acabar, Marc Soler va guanyar dimecres la segona etapa de la Vuelta. Orgull vilanoví!!!
–Cent per cent, pell de gallina. Tinc moltes ganes de veure de què és capaç en Marc. Els que fa força anys que el seguim, creiem que no ha acabat de despuntar perquè sempre li ha tocat fer altres funcions dins l’equip. Crec que a mesura que tingui més llibertat, donarà moltes tardes de glòria. Vull aprofitar aquestes línies per felicitar-lo i enviar-li una gran abraçada a ell i a la seva família. He pogut coincidir amb el seu pare i la seva mare en alguns finals d’etapes, com va ser en la darrera etapa del Tour de fa dos anys. Trobar un petit vincle amb algú de casa en esdeveniments tan importants com aquests genera una sensació especial. Li desitjo tots els èxits.
–I no obviar Miquel Salvó, un altre vilanoví, recentment campió de la Champions League de Bàsquet.
Correcte. També me n’alegro molt per ell. L’esport forma part de l’ADN vilanoví i del nostre dia a dia. I hem estat capaços de generar campions com aquests. Tant de bo puguem celebrar més èxits seus i d’altres esportistes que pugin amb força.
