Search
Close this search box.

“Tenim un sentiment de pertinença que ens ajuda des de Segona Catalana”

Entrevista a Agus Isabel pels 100 partits com a tècnic del Vilanova

Agus Isabel, amb una samarreta que li va regalar el club per commemorar els 100 partits // G.M.CH.

Agus Isabel, de 38 anys, va complir diumenge al camp del Santboià 100 partits com a entrenador del Vilanova. Va arribar de la mà del president Xavier Laffitte l’estiu de 2017 amb l’equip a Segona Catalana i ara el té líder de Primera Catalana. Està orgullós d’haver fet aquest camí envoltat de jugadors de casa. El tècnic, soci número 58 del club, somia amb l’ascens a Tercera, però no vol fer volar coloms i advoca per la prudència. Agus rep elPrimer.cat a la sala de material del primer equip, a l’Alumnes Obrers. Mostra cofoi les fotos de les plantilles que ha tingut en aquests 100 partits. La conversa és a la banqueta local de l’Estadi.


–Què recordes del dia en què Xavier Laffitte et va proposar fer-te càrrec del Vilanova?

–Poder construir un projecte com aquest em va omplir d’il·lusió, malgrat haver de començar a Segona Catalana. Per a mi va ser un orgull agafar el Vilanova després d’haver-lo estat seguint de prop durant molts anys tant a Tercera, amb el record inesborrable dels playoff, com a Primera Catalana. Des de 2004 que treballava per al club i em bellugava per l’Estadi. Així que estava a prop del primer equip. Després de tants anys, assumir-ne la direcció va ser un repte molt bonic. Recordo que l’any del descens a Segona Catalana ja vaig dirigir un entrenament substituint Dani Solsona. Al cap de poc temps em va arribar l’oportunitat. Quan van mal dades és quan més es mira cap a casa. I Laffitte va apostar per mi.

–El club estava molt tocat.
–Sí, sobretot quant a imatge. Hi havia qui em deia que estava boig per agafar l’equip en aquelles condicions, però hi ha oportunitats que no es poden deixar escapar.

–Vas haver de confeccionar la plantilla a contrarellotge i venint d’un descens.

–Cert. Les eleccions van ser un 30 de juny i, com que jo anava amb Laffitte, des de principis de mes ja vaig estar trucant jugadors per començar a dissenyar el grup. Vaig contactar amb uns 50 jugadors i només van venir 12 o 13. Vam completar la plantilla amb juvenils com Iván Torres a l’espera d’afegir altres futbolistes. Fins que no va estar una mica acolorit el projecte no vam poder definir tota la plantilla.


Agus, a la sala de material del Vilanova // G.M.CH.

–No va ser fàcil fitxar jugadors.

–Gens. Als jugadors els costava dir que sí al Vilanova. Als Codina, Marcel, Ignasi, Íker Pujol i Lebrero, que havien renovat, se’ls van començar a unir homes com Arnalot, Moha, Rubén Cuadra, Íker Latre o Cols. A més, vaig apostar per jugadors que coneixia del futbol base de la meva època com Pinilla o Barragán i per d’altres que no jugaven federats com Víctor Delgado o Sergio Ximénez. Afortunadament, els resultats ens van acompanyar i de mica en mica vam aconseguir reforços destacats com Aleix Vall, Martí Ferret, Pascua, Iloie, David Gómez i Víctor Morillas.

–S’imaginava pujar en aquella primera temporada?
–No, era impensable, però vam començar a aconseguir un sentiment de pertinença que ens va ajudar molt i que encara perdura. Vam guanyar una cursa al temps. Vam accelerar els processos, sobretot en la neteja de la imatge que es tenia del club. I un cop ens vam veure en els primers llocs al final de la primera volta, vam creure que podíem pujar.

–Quina va ser la clau d’aquella temporada?

–Era un equip jove que no especulava i el vam anar millorant amb el pas de les jornades. A més, els jugadors van sentir-se partícips del projecte, se’l van fer seu. És el que et deia del sentiment de pertinença. La gent de casa sempre aporta un ‘plus’. I quan parlo de gent de casa em refereixo a jugadors del planter, de Vilanova, de la comarca i rodalia. És la fórmula que hem utilitzat des d’aleshores.

–Ara torna a ser llaminer jugar al Vilanova, tot i que no es paguen grans quantitats.

–Sí, i tant. A banda dels resultats, hi ha un altre factor que ens ha ajudat, la seriositat del club quant a pagaments. A pesar que Laffitte ha hagut de manejar pressupostos menors que en èpoques de vaques grasses, sempre ha complert amb els compromisos adquirits. I això dóna molta credibilitat.

–Què significa haver arribat als 100 partits?

–És un honor. Darrerament al Vilanova no hi havia estabilitat a la banqueta. A la mínima sorgien especulacions al voltant del tècnic. Palanca va ser l’últim amb una trajectòria llarga. Els processos s’han de respectar. Això acaba donant resultats.

–De què estàs més orgullós de la teva trajectòria al capdavant del primer equip?

–Del grup que estem creant, d’un bloc que perdura, d’una plantilla amb recorregut que ha de servir de base per al futur. La qualitat humana del vestidor en aquests quatre anys és un altre dels valors que hem de preservar.


Agus, mantejat després d’assolir l’ascens a Primera Catalana // G.M.CH.

–Ara té l’equip líder a Primera Catalana. S’ho esperava?

–No. Al principi tots els equips competeixen per ser els millors. Hem tingut bones estones de futbol, hem sabut patir en unes altres i ens ha acompanyat també un punt de sort en algun moment. En una lliga tan curta, pots perdre i guanyar contra qualsevol. No hem fet res, però anem líders i ho hem d’aprofitar. Crec que el gol de Víctor Miranda al minut 90 contra la Rapitenca va despertar alguna cosa especial dins de la plantilla. A partir d’aquí, tot i que el campionat és curt, queda molt. Crec que els nostres grans rivals seran l’Ascó, la Rapitenca i el Viladecans.

–La gent comença a il·lusionar-se amb la possibilitat de pujar a Tercera.

–Aquí som molt d’extrems. Si d’entrada estem a dalt, ja es parla d’ascens i si estem a baix, s’encenen les alarmes. És molt satisfactori que la gent s’il·lusioni i més en una època de pandèmia, però hem de continuar tocant de peus a terra. Només té premi el primer classificat, així que pujar no és gens fàcil. Ens queda molt de camí per recórrer. A l’afició només li puc demanar que ens doni el màxim suport. Nosaltres continuarem treballant com fins ara.

–T’has sentit qüestionat en algun moment? La temporada passada vau arribar a encadenar quatre derrotes i en els últims cinc partits abans de l’aturada per la pandèmia només vau sumar un punt.

–No, no he tingut la sensació d’estar-me jugant el lloc en un partit determinat. En línies generals els resultats ens han acompanyat i això ajuda. L’estabilitat està sent la clau de l’èxit. Considero que amb el president Laffitte hem format un bon tàndem. Ens complementem bé.

–Et veus entrenant el Vilanova a Tercera Divisió?

–És un somni que m’agradaria que es fes realitat. Els dos partits que ens queden per finalitzar la primera volta seran molt importants.


INFOGRAFIA ELPRIMER.CAT

Comparteix la notícia